Música

girona

El Cor de l’Empordà obrirà dissabte el festival Stabat Mater a la catedral

El nou festival de música sacra de la Quaresma està organitzat pels Manaies de Sant Daniel i inclourà també concerts de la Capella de Santa Maria del Pi i de Música Antiga de Girona

L’associació civil i cultural Manaies de Sant Daniel ha organitzat el nou festival de música sacra Stabat Mater, per “donar un relleu especial als gèneres musicals que la tradició litúrgica de Quaresma, Setmana Santa i Pasqua ens ha llegat”, segons remarquen els promotors d’aquesta iniciativa. El nou festival de Quaresma inclourà tres concerts a la catedral de Girona, sempre a les 18 h, i les entrades tindran un preu de 15 euros per concert. Ja es poden adquirir a través del web de l’ associació .

El primer concert del festival tindrà lloc dissabte vinent, 17 de febrer, i anirà a càrrec del Cor de l’Empordà, que interpretarà una ària de l’Stabat Mater de Dvorák i un projecte anomenat Passió versus Passió, que estableix un diàleg entre la Passió de Sant Joan de J.S. Bach i un text de la representació de la processó de Verges. Amb seu a Verges, el Cor de l’Empordà està format per 38 cantaires que provenen de diversos àmbits del món coral empordanès i gironí, i té com a objectiu interpretar les grans obres de repertori barroc, clàssic i romàntic amb els elements d’orquestra, gran cor i parts solistes.

El diumenge 3 de març actuarà al festival la Capella de Santa Maria del Pi de Barcelona, que interpretarà obres de Joan Ferrer, Pere Riquet, Joan Pujol, Tomás Luis de Victoria, Felip Olivelles, Tomás Milans i Francisco Guerrero.

El concert de cloenda, el dissabte 16 de març, estarà protagonitzat per Música Antiga de Girona, amb un programa format per obres de diversos mestres de capella de la catedral de Girona entre els segles XVII i XVIII, com ara Josep Gaz, Manuel Gòmina i Francesc Juncà, i també de Giovanni Pergolesi.

Cicle de conferències

D’altra banda, els Manaies de Sant Daniel també han organitzat el 7è cicle de conferències Preguntes del nostre temps, que començarà demà dimarts al Centre Cívic del Barri Vell (19 h), coordinat per Antoni Puigverd. Demà, Josep Miró i Ardèvol, president de e-cristians, hi oferirà la conferència Per què la societat actual està trencant tots els vincles?

El 20 de febrer, la teòloga Claustre Solé plantejarà la pregunta Poden inspirar optimisme a les dones actuals, sotmeses a tantes pressions, les grans dones de la Bíblia?

El 27 de febrer, l’enginyer Lluís Formiga intentarà respondre a la següent qüestió: La Intel·ligència Artificial cancel·larà l’humanisme?

El 5 de març, Xavier Serra, professor de filosofia, parlarà sobre Quina cultura cristiana és possible en una societat cada vegada més plural.

I el 12 de març, la filòsofa Margarita Mauri tancarà el cicle formulant aquesta pregunta: És possible una vida moral en l’era de les emocions?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

arts escèniques

El festival Moujuïc portarà nou propostes de dansa al Castell de Montjuïc

BARCELONA
EQUIPAMENTS

El Museu Pau Casals defensa a Portugal la seva nominació com a millor museu europeu

EL VENDRELL
CULTURA

Mor l’escriptor Paul Auster, un dels grans referents de la literatura nord-americana

cinema

Naomi Kawase, la germana japonesa de Lluís Miñarro

Barcelona
David Verdaguer
Actor

“Les persones no som planes, som polièdriques”

Barcelona
MÚSICA

Pérez Treviño desxifra en un llibre el ‘misteri’ del pianista Josep Colom

BARCELONA
cinema - drama

‘Thriller’ coreà amb segell femení basat en fets reals

cinema - drama / biografia

Maria Montessori, una pedagoga revolucionària

cinema - animació / comèdia

Garfield surt de la zona de confort de gat casolà