Llibres

novetat editorial

‘En agosto nos vemos’, obra inèdita de García Márquez

El dia en què Gabriel García Márquez , premi Nobel de lite­ra­tura el 1982, hau­ria fet 97 anys, quan han pas­sat gai­rebé deu anys jus­tos de la seva mort i quan la millor bibli­o­teca del món –al barri bar­ce­loní de Sant Martí– porta el seu nom, l’autor colombià torna a l’actu­a­li­tat amb una novel·la inèdita, En agosto nos vemos, publi­cada per Ran­dom House a tot el món menys a Mèxic i l’Amèrica Cen­tral, en què la publica Pla­neta.

En roda de premsa, els seus fills, Rodrigo i Gon­zalo García Barcha –tot i que l’autor va tenir una filla més, Indira Cato, fruït d’una relació extra­ma­tri­mo­nial–, asse­gu­ren: “En agosto nos vemos va ser el resul­tat d’un últim esforç del nos­tre pare per con­ti­nuar cre­ant, fos com fos”. L’autor ja no estava men­tal­ment sa, “va per­dre la memòria”, adme­tia que ja no tenia força per escriure una novel·la, que s’havia de con­for­mar amb tex­tos breus i va arri­bar a dir “aquest lli­bre no ser­veix, cal des­truir-lo”. Tot i això, un cop la seva vídua, Mer­ce­des Barcha, va morir el 2020, el meca­nisme per publi­car l’obra es va posar en marxa.

El 18 de març del 1999, en un acte de García Márquez amb el tot just pre­miat amb el Nobel José Sara­mago, Gabo va expli­car que estava escri­vint cinc relats amb la mateixa pro­ta­go­nista i en va lle­gir el pri­mer. El 2008 ja no va poder tre­ba­llar més en l’obra, per això, “tot i que no s’ha afe­git res de text, no és l’obra defi­ni­tiva i tan tre­ba­llada com ho solien ser les de Gabo”, han admès els seus fills.

Les cinc ver­si­ons “dis­per­ses” del que ha aca­bat sent una novel·la de to femi­nista, que es podria dir que forma una tri­lo­gia amb Del amor y otros demo­nios i Memo­ria de mis putas tris­tes, van anar a parar a l’arxiu del Harry Ran­som Cen­ter, de la Uni­ver­si­tat de Texas. Un cop els van digi­ta­lit­zar, els fills els van tor­nar a lle­gir i van con­si­de­rar que el seu pare no estava en con­di­ci­ons men­tals “per valo­rar l’obra com es merei­xia”. Vaja, que era prou digna per ser publi­cada.

L’edi­tor dels últims lli­bres de Gabo, Cristóbal Pera, va ser l’encar­re­gat d’apro­fi­tar el millor de cada versió fins a tenir el text que ara es pot lle­gir. “Ara sí que ja no que­den més tex­tos inèdits”, afir­men els seus fills, perquè “solia des­truir els que no li sem­bla­ven bons”. Que no des­truís aquest els fa pen­sar que tan mala­ment no el devia veure, segu­ra­ment.

“L’obra té l’estil més des­ta­ca­ble de Gabo: la capa­ci­tat d’invenció, la poe­sia del llen­guatge, la nar­ra­tiva cap­ti­va­dora, l’ava­lu­ació de l’ésser humà i, en espe­cial, el trac­ta­ment de l’amor, pos­si­ble­ment el tema prin­ci­pal de tota la seva obra”, afe­gei­xen els fills de l’autor d’obres mítiques com ara Cien años de sole­dad, El coro­nel no tiene quien le escriba, Crónica de una muerte anun­ci­ada, El amor en los tiem­pos del cólera...

L’obra mos­tra com cada mes d’agost Ana Mag­da­lena Bach va en trans­bor­da­dor fins a l’illa, tro­pi­cal i exu­be­rant, on està enter­rada la seva mare i visita la tomba. Aques­tes visi­tes aca­ben sent una ocasió irre­sis­ti­ble per con­ver­tir-se en una altra per­sona una nit de cada any.

En agosto nos vemos, segons els edi­tors, “és un cant a la vida, a la per­du­ra­bi­li­tat del plaer tot i que ens fem grans i al desig femení; és un regal ines­pe­rat per als mili­ons de lec­tors del Nobel colombià”.

Gabriel José de la Con­cor­dia García Márquez va néixer el 6 de març del 1927 a la loca­li­tat colom­bi­ana d’Ara­ca­taca i va morir a Mèxic el 17 d’abril del 2014. Va escriure sobre­tot novel·les, però també relats, guions i arti­cles a la premsa, perquè durant anys va ser peri­o­dista i cor­res­pon­sal a diver­sos dia­ris. També va ser un dels com­po­nents més des­ta­cats de l’ano­me­nat rea­lisme màgic i del boom d’autors lla­ti­no­a­me­ri­cans, com ara Mario Var­gas Llosa, Julio Cortázar i Car­los Fuen­tes. Tots qua­tre van tri­om­far de la mà de l’agent literària cata­lana Carme Bal­cells. Gabriel García Márquez, a més, va viure al barri de Sarrià de Bar­ce­lona entre el 1967 i el 1975.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia