El MNAC exposa les tires de premsa de Longaron amb la primera heroïna de còmic afroamericana

Feia qua­tre dies que les lleis segre­ga­ci­o­nis­tes esta­ven en vigor als Estats Units, però el movi­ment pels drets civils i la lluita con­tra Viet­nam van crear un clima de revolta als Estats Units. La cul­tura no hi era ali­ena i, pel que fa a la rei­vin­di­cació racial, van començar a pro­duir-se pel·lícules fetes, pro­ta­go­nit­za­des i con­su­mi­des per afro­a­me­ri­cans: un públic que, fins lla­vors, només s’havia tro­bat a les pan­ta­lles amb este­re­o­tips de blancs.

El còmic no va res­tar al marge d’aquesta nova rea­li­tat i el guio­nista Jim Law­rence va pen­sar en una heroïna afro­a­me­ri­cana, inves­ti­ga­dora, pro­fes­si­o­nal de la foto­gra­fia amb per­so­na­li­tat no sub­sidiària dels homes. Va néixer Fri­day Fos­ter. Neces­si­tava un dibui­xant i, a través de l’agen­cia de dibui­xants anglesa Bar­don Art, va arri­bar a Jordi Lon­ga­ron (Bar­ce­lona, 1933-2019) que va rebre la ràpida apro­vació del cre­a­dor.

Les tires de Fri­day Fos­ter, que han estat reco­lli­des en un volum per Norma Edi­to­rial, van tenir un ràpid èxit i van ser sin­di­ca­des, la qual cosa sig­ni­fi­cava que es publi­ca­ven diària­ment en mul­ti­tud de dia­ris de la zona nord dels Estats Units. Els ori­gi­nals d’aquesta obra s’expo­sen fins el 24 de juny a l’espai edu­cArt, adjunt a la Sala Oval del Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya (MNAC), un recinte que acull les mos­tres dedi­ca­des al novè art.

La mos­tra Lon­ga­ron i Fri­day Fos­ter, l’heroïna ines­pe­rada ha estat comis­sa­ri­ada per Àlex Mitrani i el fill del dibui­xant, Marc Lon­ga­ron, que entre les anècdo­tes del tre­ball del seu pare va expli­car la difi­cul­tat que en un temps sense fax, ni cor­reu electrònic, les tires havien d’arri­bar per cor­reu postal. “Com que hi havia vega­des que la tira no arri­bava a temps, als Estats Units tenien un dibui­xant que aga­fava el guió i la dibui­xava”. En aquest sen­tit, la mos­tra pre­senta la curi­o­si­tat d’una mateixa tira ori­gi­nal dibui­xada per Lon­ga­ron i la que va haver de fer el dibui­xant suplent.

Lon­ga­ron, que sovint havia de dema­nar ajut a col·legues per l'intens ritme de tre­ball, només va visi­tar Estats Units una vegada en què, segons explica el seu fill, “va mun­tar en un taxi i va pas­se­jar per Har­lem per fer foto­gra­fies des de l’automòbil”.

La popu­la­ri­tat del per­so­natge va ser tan gran que el 1975 es va rodar una adap­tació al cinema pro­ta­go­nit­zada per la més gran estre­lla de l’època dels films afro­a­me­ri­cans: Pam Grier, recu­pe­rada per Quen­tin Taran­tino a Jackie Brown.

Marc Lon­ga­ron també va expli­car que el pro­blema que patia el seu pare a les mans el va por­tar a dibui­xar d’una manera par­ti­cu­lar que dona­ria com a resul­tat una sin­gu­lar manera d’uti­lit­zar el pin­zell i la tinta xinesa.

A banda de Fri­day Fos­ter, Lon­ga­ron és cone­gut per les por­ta­des de lli­bres de gènere o novel·les popu­lars.

I molts d’aquells que no havien sen­tit par­lar d’aquest dibui­xant si que conei­xe­ran la seva obra: Lon­ga­ron és l’autor del sol­dat que apa­rei­xia a totes les por­ta­des dels qua­der­nets d’Hazañas Bélicas, una de les grans ico­nes del còmic espa­nyol del segle XX.