Arts escèniques

Crítica

Els fantasmes corsequen per dins

Projecte Ingenu va atrevir-se a fer una versió de Hamlet a l’Atrium el 2014. El públic seia als laterals i una mena de passarel·la cobria les aigües podrides de Dinamarca. Ara, 10 anys després, el mateix director, Marc Chornet, hi torna amb aquest clàssic, però des de la mirada desconstruïda i cerebral de Heiner Müller. L’acció se situa en una mena d’habitació d’hotel anodina. Hamlet, o l’esquelet del que va ser, comparteix llit amb Ofèlia, que es veu com mig narcotitzada. Tots dos tenen la mirada perduda. No hi ha una trama narrativa, sinó un continu autoreferenciar-se amb altres textos i personatges. En aquell espai, es refugien segurament del món exterior que els amenaça. Però és que bloquejant-se en aquell espai fan que els seus fantasmes interiors els envaeixin els pensaments i els bloquegin les seves accions.

Aquest Hamlet s’ha oblidat de Dinamarca i es preocupa, en tot cas, de l’Europa també corsecada i incerta. I de la majoria de les persones que hi malviuen, enfront d’un grapat de privilegiats que senten el dret d’embrutar la cambra i no tenir cap necessitat de reaccionar. Són ànimes perdudes que no troben camins (fins al darrer cop de porta, que té l’aire tràgic d’Electra i la determinació de la Nora de Casa de nines), saturats d’informació.

Els dos intèrprets fan un veritable duel en percebre’s sense mirar-se, en sentir què diu l’altre com si no se l’escoltés: monòlegs vagues, desorientants, que modifiquen referències i pensaments sense criteri. L’espai sonor, que rebota en un escenari microfonat, completa aquesta boira d’Edward Hopper. El consumisme ha ofert la rèplica del “ser o no ser”, en subhasta, com qui trosseja un negoci per treure’n més rèdit econòmic sense preocupar-se de les conseqüències laborals.

Shakespeare denunciaria la buidor del capitalisme que narcotitza les diferències, que estova les identitats de grups en favor d’un individualisme molt més manipulable. Els de Projecte Ingenu exploren en un camp incòmode, antipàtic, lluny de conceptualitzar narratives o harmonitzar l’escena amb el cant.

Màquina Hamlet
Autoria: Heiner Müller
Direcció: Marc Chornet
Intèrprets: Anna Pérez Moya, Xavi Torra
Sala Atrium, 25 de març (fins al 28 d’abril)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Festival de cinema

La crueltat de Yorgos Lanthimos torna a Canes

Canes
Quim Gibert
Ensenyant i autor del llibre “Allà d’allà”

“La llengua persistirà si estem disposats a mobilitzar-nos”

Banyoles
cultura

Vilassar de Dalt: aparador de la fotografia analògica fins al 18 de juny

Vilassar de Dalt
Cultura

Mor Gudrun Ure, actriu escocesa protagonista de la sèrie infantil ‘Super Gran’

Cultura

Mor la presentadora i actriu mexicana Verónica Toussaint

Cultura

Mor Tony McFarr, el doble d’acció de Chris Pratt i Jon Hamm

música

Pol Bordas estrena ‘Cor petit’ amb la ‘col·labo’ de Figa Flawas

girona

La Casa Natal de Dalí, guardonada en els Premis CETT Alimara

FIGUERES

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU