Llibres

SANT JORDI A GIRONA

Tornar al centre perquè no canviï res

Si em descuido, me’n torno a l’esplanada de la Copa, boja de mi, que no recordava el poder de Sant Jordi per assemblar-se cada vegada més a ell mateix: fa una mica de sol; després s’ennuvola; la gent compra, si fa no fa, els mateixos llibres que els editors ja preveien que es vendrien més, i tothom es posa d’acord perquè les parades tornin al seu “espai natural”, que és el centre de Girona; és a dir, l’espai angost comprès entre la plaça de Catalunya i la Rambla. Ja quasi només és excitant per les petites variacions que l’atzar introdueix en una festa tan planificada, i per sort em va tocar assistir a la més reconfortant: una noia jove que s’afanyava a entrar a la feina carregada amb una plata de pastissets i un somriure radiant. On vas tan contenta?, que li demano jo com el llop a la Caputxeta, i ella em respon amb la convicció d’una reina: “Aquest és el dia més bonic de l’any perquè tothom té un detall per a la gent que estima, no només els enamorats, i em vaig descuidar d’agafar festa, així que el celebraré amb els companys.” I el llop va i cau ferit de bala.

Una trobada així, a primera hora, et reconcilia amb el món, com l’altra noieta, més jove encara, que a la segona parada on m’aturo està demanant, atenció, Orgull i prejudici, de Jane Austen, encara que no recordés el nom de l’escriptora. A la primera llibreria on he entrat, hi havia un noi (un altre jove! Per Déu: qui és el beneit que ens ha ficat al cap que està pujant una generació malaguanyada!) que fullejava àvidament els Contes de William Faulkner. Res a veure, és clar, amb el parell de carallots que sol·liciten a crits al col·lega que han trobat despatxant en un taulell: “No tens pas Los capullos no regalan flores?” M’imagino que fan broma, fins que localitzo el llibre en mans d’uns quants lectors que se l’emporten orgullosos. Ai, Sant Jordi benaventurat, no em facis oblidar la noia dels pastissos!

L’any que el Gremi d’Editors ha decidit fer bondat i no facilitar cap llista dels més venuts per la diada o en tot cas apuntar-la només com una “tendència”, els llibreters gironins es mostren una mica reticents a deixar anar els títols que tenen més requesta (“es ven de tot, els rànquings no són rellevants”, m’alliçonen), però al final acaben sortint, perquè la fatalitat de Sant Jordi és, ja ho dèiem, assemblar-se a si mateix. Així doncs, anoteu: Història d’un piano, de Ramon Gener, i Un animal salvatge, de Jöel Dicker, s’emporten la palma, seguits de Cremo!, de Maria Nicolau; El miratge, de Camilla Läckberg; Ments preclares, de Quim Monzó; Tor: foc encès, de Carles Porta; Blackwatter, de Michael McDowell, i Confeti, de Jordi Puntí. Aquí i allà, també tenien sortida Gerard Quintana, Irene Solà, Eva Baltasar, Haruki Murakami, el fenomen de les calces de Regina Rodríguez, i Xevi Masachs, amb Endavant, Girona!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

FIGUERES

Subhasten les pintures de Morell de les pastisseries Dauner

FIGUERES
art

El fotògraf Jeff Wall porta les seves “pintures de la vida moderna” a la Virreina

barcelona
fira

Desè aniversari de Literal, la fira de llibres i idees radicals

Barcelona
Cultura

Mor Charlie Colin, el baixista de ‘Train’

MÚSICA

El Sónar trasllada l’univers immersiu dels Chemical Brothers a Casa Batlló

BARCELONA
Cinema i sèries

El GAC ofereix 54 beques per escriure guions amb una dotació de 500.000 euros

Barcelona

Sílvia Pérez Cruz aspira a cinc premis Alícia de l’Acadèmia de la Música

BARCELONA
Música

Carles Viarnès porta la fusió de música clàssica i moderna amb l’orgue de la Casa de Cultura

Girona
La Casa Masó revalora el dibuix de l’arquitecte
ART

La Casa Masó revalora el dibuix de l’arquitecte

GIRONA