Música

Joan Colomo

El músic de Sant Celoni publica ‘Tecno-realista’

“Em calia cantar contra Elon Musk i el tecno-optimisme”

“Amb l’edat t’adones que les tecnologies que suposadament ens havien de fer la vida mes fàcil ens l’estan complicant força”

“Busco un punt còmic. Es fa difícil cantar sobre una cosa tan terrible com l’extinció final sense treure-hi una mica de ferro...”

Hi ha els qui fanfarronegen i, amb cada disc que treuen, proclamen orgullosament que, de tots els que han fet, “és el millor”. I, després, és clar, hi ha Joan Colomo (Sant Celoni, 1981), que ens etziba a mitja entrevista que Tecno-realista (Montgrí), el vuitè treball que firma amb nom i cognom, és el que menys li agrada de tota la seva dilatada discografia. “És el meu disc amb menys col·laboracions, i és per això que és el que menys em convenç”, es justifica. Colomo, que, aventures com a cantautor a banda, ha format part de bandes com Zeidun, The Unfinished Sympathy o Els Surfing Sirles, ens fa, però, una altra reflexió que ens deixa perplexos: “He fet jo les mescles, el disc sona força malament.” “I... això?”, li preguntem. “Bé, portava des del setembre amb sorolls en una orella i, quan vaig haver entregat el disc, em van dir que hi tenia un tap de cera. He estat un any sencer, doncs, no sentint-hi gaire bé...”

Una i altra cosa serveixen per dibuixar el tarannà, càndid, divertit i humil, del personatge, però no per fer justícia a Tecno-realista, un disc en què, malgrat els taps a les orelles i haver-hi fet tots els papers de l’auca, Colomo torna a demostrar el seu enginy per fer meravelloses i punxegudes cançons pop.

Així com hi ha discos en què se’l veu trist o desenganyat, en aquest se’l veu força enfadat.
Un va passant per diferents moments vitals, i en els discos es nota... Ara em calia cantar contra el tecno-optimisme i contra la idea que amb la intel·ligència artificial solucionarem tots els problemes de la humanitat. Contra Elon Musk i aquesta idea de voler salvar el sistema capitalista amb la tecnologia. Li podria haver posat, de fet, Tecnopessimista, però com que ja n’havia fet un que es deia Disc trist, em semblava que potser era fer-ne un gra massa.
“No vull promeses tecnològiques, no m’interessen les teves andròmines”, canta a ‘Dona’m quelcom’. Sempre ha sentit aquest rebuig?
No. Jo, de fet, no soc gens tecnòfob. M’encanten les maquinetes i la noves mogudes tecnològiques, però, amb l’edat, t’adones que aquestes tecnologies que suposadament ens havien de fer la vida mes fàcil, ens l’estan complicant força. Els robots, per exemple, havien de fer que deixéssim de treballar, però han acabat precaritzant-nos encara més. Al final t’adones que les coses importants de la vida no tenen res a veure amb el darrer model de cotxe elèctric o amb un mòbil d’última generació.
A ‘Filles d’Internet’ es lamenta: “Pobra canalla, què els hem fet?”
La idea parteix dels que, com les meves dues filles, ja han nascut en aquest món tan tecnificat i digitalitzat, però en realitat és extrapolable a la gent de totes les edats. Les conseqüències les patim tots...
Les pantalles guanyen cada cop més terreny a les drogues com a causa principal d’addicció entre els joves, diuen les notícies.
És que és el mateix procés. Les xarxes, amb tots els seus algoritmes i mogudes, estan pensades per crear addicció, tal com també ho estan les cigarretes que et venen a l’estanc. I suposo que, tal com va passar amb les marques de tabac, aquestes grans empreses, tard o d’hora, també hauran de rendir comptes.
És difícil trobar, sigui en l’estil que sigui, discos amb tanta protesta. No ens queixem prou?
És com si tinguéssim molt assumit com funciona el món, i ho visquéssim amb resignació. Tothom se n’adona, de les coses que no rutllen, fins i tot els artistes que canten sobre altres històries. Però és com si no hi haguessin alternatives a la vista i fos impossible canviar res. Jo, però, no sé parlar de gaires coses més. Sempre han estat el motor que m’ha dut a escriure, tot i que, en el fons, ho faig d’una manera políticament bastant correcta. Posar el nom i el cognom d’algú en una cançó em fa encara una certa cosa...
De fet, l’única a qui cita amb nom i cognom és... Pilarín Bayés!
Sí, i no és per criticar-la, eh? Hi ha una cançó [El meu cap] en què dic: “A la meva cova hi passen moltes coses / pura psicodèlia, to va del revés / com un conte de fades / però ple de barricades / dibuixades per Pilarín Bayés.” Reflecteix una mica com em sento. D’una banda vull ser molt radical, posaria barricades i cremaria tots els contenidors del món. Però, en el fons, tinc aquell punt naïf i innocent dels dibuixos de la Pilarín, que, evidentment, per als de la meva edat, és tot un referent!
Se li pregunta sovint com pot fer melodies tan “lluminoses” per a títols com el de ‘Extinció final’...
Sempre m’ha agradat jugar amb contrastos, i procuro buscar-hi un punt còmic. Es fa difícil cantar sobre una cosa tan terrible com l’extinció final sense treure-hi una mica de ferro...
Com queda, la indústria musical, entre tots aquestes critiques al sistema capitalista?
Les dinàmiques diria que són bastant semblants a les de tants altres entorns. Cada cop costa més que les coses petites funcionin, com estem veient ara mateix a Barcelona amb moltes sales, i els monstres gegants es van menjant cada vegada més trossos del pastís.
En algunes cançons de ‘Tecno-realista’hi ressona la música de l’Electric Light Orchestra (ELO).
Cert! Eren el meu referent quan, temps enrere, vaig començar a fer coses amb ordinadors i sintetitzadors. I una mica rotllo Abba, vaig pensar, també, quan vaig haver acabat el disc.
Porta uns quants discos a les espatlles. Descobreix nous trucs?
Cada vegada estic més interessant en la part tècnica dels enregistraments, no només de la meva música sinó també la d’altra gent, com Fetus o Les Cruet, amb qui he estat treballant fa poc. Sobre fer cançons, mira que n’he fet unes quantes, ja, però encara tinc la sensació que hauria de reflexionar-hi més i, potser, començar a llegir algun tutorial.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

lliurament

Albert Jané rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona
Jordi Galli
Escriptor

“El procés d’escriure és un viatge, també, una ruta diferent de la que vam recórrer”

Barcelona

Llibres que desconcerten els llibreters

Barcelona
art

La Generalitat compra a Todocolección tres taules del retaule ‘perdut’ del Palau Reial Menor

barcelona
guardó

La debutant Alba Gómez Gabriel guanya el premi BBVA Sant Joan

Barcelona
TEATRE

La Perla29 torna a la reconciliació i el conflicte de Mouawad a ‘Tots ocells’

BARCELONA
còmic

Barcelona serà la ciutat convidada del festival de còmic d’Angulema 2025

barcelona
música

Prop de 30.000 assistents al festival Cabró Rock

barcelona
cultura

Carlus Padrissa: “Mai cap ària ha estat tan eròtica, tan orgàsmica”

Girona