Arts escèniques

CRÒNICA

Comèdia contra la impunitat dels ‘resorts’

La fortuna permet un ‘happy end’. Ara, el turisme de sol i platja que es posi en remull

Fa anys que la veu con­tra un turisme que esclafa la ciu­ta­da­nia va pujant de volum a la capi­tal, que encara no sumi mani­fes­ta­ci­ons mas­si­ves a Bar­ce­lona. Jaume Viñas l’ha apun­ta­lat com a base per a la seva adap­tació de Molt soroll per res, que es pro­grama fins al 28 de juliol a les 7 de la tarda al parc de l’Estació de Nord, a l’ombra de l’espi­ral dels til·lers (no es fan fun­ci­ons ni dimarts ni dime­cres). Cada any, Parking Shakes­pe­are (i ja en van 15!) encar­rega l’adap­tació d’una comèdia de Shakes­pe­are (amb tra­ducció de Sal­va­dor Oliva) a un dra­ma­turg dife­rent, que també n’assu­meix la direcció. Sense pre­ten­dre-ho, aques­tes obres reve­len qui­nes són les fines­tres d’opor­tu­ni­tat política per con­tem­po­ra­nit­zar un text escrit fa 400 anys. És un tre­ball neces­sari, sobre­tot, després que hagin donat per adap­ta­des totes les comèdies i ja comen­cen a repe­tir-se. Algun exem­ple? Carla Tor­res adver­tia que la mal­dat de Ricard III (2023) era, en part, fruit del bullying que va patir durant la infància a les classe d’esports per culpa de la seva defor­mi­tat. Abans, el 2022, Marta Aran feia tot un cant al dragkings a Nit de reis, king’s night o el que vul­gueu. O Carla Rovira se cen­trava en la cri­mi­na­lit­zació que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, espe­ci­al­ment quan aques­tes mos­tren la seva fúria femi­nista a L’amansi(pa)ment de la fúria, el 2009. Aga­fava un text vol­gu­da­ment mas­clista (con­si­de­rar una noia intel·ligent com una fera a ser domada) per adver­tir que ja n’esta­ven tipes! Doncs ara, Viñas ha can­viat l’ambi­ent de la cort i les dis­pu­tes entre cor­te­sans amb la impu­ni­tat dels acci­o­nis­tes d’un resort a Sicília que aspi­ren a here­tar (o tenir una car­tera majo­ritària) per aca­pa­rar més poder. Ara, la peça no perd la mor­da­ci­tat, car­re­gada amb un reper­tori musi­cal que faria les delícies dels fans dels con­certs mul­ti­tu­di­na­ris de música romàntica de la platja de la Costa del Sol.

Velo­ci­tat de ven­da­val perquè la comèdia rodi pen­dent avall. Viñas ha vol­gut fer una pun­tada al turisme de tar­geta de crèdit. Israel Solà va ser el pri­mer a fer una versió en què el prin­ci­pal repte era que la peça sonés fresca i que atrapés amb els seus gags el públic espon­tani. Per Viñas, el que mana és la sen­sació de vacan­ces, de tre­ba­lla­dors que pro­cu­ren treure pro­fit dels embo­lics de palau (en aquest cas una bara­lla entre els acci­o­nis­tes d’un resort de Sicília). Tot agafa el to dels hits d’altres dècades (We no speak ame­ri­cano; Hey, mambo ita­li­ano; Pic­co­lis­sima sere­nata...), que entra­rien en la play­list de Prat i Coll. Aquest direc­tor va fer una adap­tació d’Els Jocs Flo­rals de Can­prosa (TNC, 2018) cons­truint una pri­mera part a par­tir de l’heme­ro­teca de San­ti­ago Rusiñol i ense­nyant l’evo­lució dels balls d’enve­lat als qüesti­o­na­bles con­certs de festa major, amb un reper­tori esti­val, en què el català cada cop hi sovin­teja menys.

Al càsting obert per com­ple­tar el repar­ti­ment de Parking Shakes­pe­are hi ha domi­nat el conei­xe­ment musi­cal. I per això apa­rei­xen gui­tarra, saxos, gra­lles (diver­ti­da­ment des­a­fi­na­des), acordió o violí. En rea­li­tat, Parking Shakes­pe­are té una fórmula que el seu públic entra al joc. Han comp­tat unes 2.500 per­so­nes des de començament de tem­po­rada. L’accés és gratuït, però es dema­nen apor­ta­ci­ons per garan­tir un espe­ta­cle l’any següent. I en aquest plus de festa, ball i aplau­di­ments per man­te­nir el ritme, tot­hom ho cele­bra. Al cos­tat de Shakes­pe­are, lle­tres com Qué la deten­gan... tenen tot el sen­tit. Viñas, que ja va fer una adap­tació per a Joan Pera amb una entra­nya­ble i còmica adap­tació de Scro­oge (Tot l’any pot ser Nadal, Romea 2024), sap posar-se la peripècia de cara amb unes inter­pre­ta­ci­ons de clowns excèntrics. A aquest Molt soroll per res ningú té l’ente­ni­ment, ningú posa el sen­tit comú. I tot es resol com si la for­tuna posés tots els ele­ments en òrbita d’un diver­tit i par­ti­ci­pa­tiu happy end. Ara, el turisme de sol i platja que es posi en remull...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia