Llibres

LLibres

Com es vivia i cantava fa cent anys a Figueres

Durant els anys 1926 i 1927, els músics Joan Tomàs, Lluís Millet i Antoni Bonell van recórrer pobla­ci­ons de l’Alt Empordà a la recerca de cançons per a l’Obra del cançoner popu­lar de Cata­lu­nya. Van entre­vis­tar un munt de gent i van arri­bar a trans­criure més de 500 melo­dies. L’Asso­ci­ació Empor­da­nesa de Música Popu­lar i Tra­di­ci­o­nal ha publi­cat El cançoner de Figue­res (Nor­feu, de Brau Edi­ci­ons), un tre­sor cul­tu­ral ama­gat, a cura de Jordi Jordà i Casa­de­mont, que conté un cen­te­nar de foto­gra­fies i inclou 134 peces musi­cals, amb lle­tra i música, reco­lli­des a la capi­tal empor­da­nesa per aque­lla obra magna.

Com explica el mateix autor, no es tracta només d’una reco­pi­lació de cançons, sinó també de la memòria i els comen­ta­ris dels col·lec­tors que van reco­llir-les. “A través d’aquests tex­tos, des­co­brim el dia a dia, el con­tacte i les vivències amb els can­tai­res, una mos­tra de com vivia la gent sen­zi­lla en aquells anys i de com, a través de les cançons, trans­me­tien històries i conei­xe­ments”, deta­lla Jordà.

Bona part d’aques­tes cançons són un veri­ta­ble tre­sor cul­tu­ral. Si no les hagues­sin reco­pi­lat, s’hau­rien per­dut irre­me­ia­ble­ment, atès que la trans­missió oral, que abans era la prin­ci­pal via de con­ser­vació, com bé remarca Jordà, s’estava per­dent gra­du­al­ment.

A més del valor musi­cal, les memòries i comen­ta­ris dels col·lec­tors són un tes­ti­moni impa­ga­ble de la vida a Figue­res a prin­ci­pis del segle XX. S’apropa el lec­tor a les experiències i vivències dels can­tai­res, per­so­nes anònimes que van con­tri­buir de manera sig­ni­fi­ca­tiva a la cons­trucció del nos­tre patri­moni cul­tu­ral. Hi ha també les fotos i dades d’aquests can­tai­res de fa gai­rebé cent anys.

Can­tar i llau­rar

Com el mateix Domènec Mallol i Safont, en Mingo, tal com era cone­gut l’avi can­taire que apa­reix ben orgullós de ser retra­tat a la por­tada d’aquest lli­bre. Fill de Cas­telló d’Empúries, vivia a Figue­res amb una filla casada quan ales­ho­res tenia 80 anys. Feia de pagès i can­tava fei­ne­jant al camp, d’aquí les va apren­dre. La feina que més li agra­dava de fer can­tant era llau­rar, com consta en el lli­bre.

L’home del violí, que també apa­reix aquí il·lus­trat, es deia Faustí Prat Expósito, però li agra­dava que li digues­sin Incógnito. A la foto tenia 67 anys. És feta l’any 1927, quan els va inter­pre­tar al violí algu­nes peces ins­tru­men­tals que hi ha en el lli­bre. Va apren­dre a tocar l’ins­tru­ment d’un home de Bàscara. La dona, també retra­tada i reproduïda aquí, és la Maria Case­llas i Rivera, de 80 anys. La foto està feta un any abans, a l’Asil Vila­llonga de Figue­res, on els va can­tar vint cançons ella sola, reco­lli­des en el lli­bre. Vídua i filla de Ter­ra­des, va apren­dre cançons tre­ba­llant al camp.

Tasca de molts

Com bé explica Jordà, ha estat un intens tre­ball de recerca en els arxius de l’Obra del cançoner popu­lar de Cata­lu­nya, pro­pi­e­tat de l’Aba­dia de Mont­ser­rat, i en el Fons Joan Tomàs, tots dos dipo­si­tats i con­sul­ta­bles a la Direcció Gene­ral de Cul­tura Popu­lar i Asso­ci­a­ci­o­nisme Cul­tu­ral de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Al Palau de la Música Cata­lana, al Cen­tre de Docu­men­tació de l’Orfeó Català, s’han ana­lit­zat els fons Lluís Millet i Pagès, Lluís M. Millet i Millet, Fran­cesc Pujol i el de l’Orfeó Català; final­ment, a Figue­res, s’han con­sul­tat l’Arxiu Muni­ci­pal, l’Asil Vila­llonga i la Bibli­o­teca Fages de Cli­ment, així com la premsa de l’època.

Per ela­bo­rar el lli­bre, l’autor ha tin­gut la col·labo­ració de David Antius, Raül Moli­ner i Manel Pedreira, encar­re­gats de la trans­cripció de les par­ti­tu­res. Pere Gifre ha apor­tat un estudi sobre la situ­ació soci­o­e­conòmica de Figue­res en aquell període. “Si algú té interès en totes les cançons reco­lli­des a Figue­res, ha d’anar a El cançoner de Figue­res, que és l’únic lloc on les tro­barà”, subrat­lla Jordi Jordà. I com a pre­si­dent de l’enti­tat que pro­mou el lli­bre, des­ta­quen que con­vi­den tot­hom a “endin­sar-se en aquesta pàgina de la nos­tra història, a dei­xar-se envair per les melo­dies que van res­so­nar als cors dels nos­tres avis i besa­vis i que, amb ale­gria i emoció, es con­ti­nuen can­tant avui dia”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia