Art

ART

La relació de Fenosa i Jean Genet, un cas d’estudi

La vida por­tada a l’extrem del poeta i novel·lista Jean Genet (París, 1910-1986), de pare des­co­ne­gut i mare pros­ti­tuta, homo­se­xual, que va ser lla­dre, va estar con­dem­nat a cadena perpètua, es va pros­ti­tuir, va viure als bai­xos fons..., podria sem­blar que tenia poc a veure amb la d’un altre coe­tani, l’escul­tor Apel·les Fenosa (Bar­ce­lona, 1899-París, 1988). Però, a vega­des, camins tan dis­tants es tro­ben, i tots dos van aca­bar units per una obra d’art, per diver­ses per­so­nes que van con­viure i trac­tar l’un i l’altre i per la coin­cidència de tots dos a la Bar­ce­lona més bohèmia dels anys trenta, la Bar­ce­lona del barri xinès i del caba­ret La Cri­o­lla. L’obra d’art és el bust que Fenosa va escul­pir de Genet l’any 1950 i que, des d’aquest dis­sabte i fins al 23 de febrer, s’exposa al Museu Apel·les Fenosa del Ven­drell.

El museu ven­dre­llenc ha bas­tit una expo­sició atípica: s’hi exposa una única obra, el bust de Genet (l’ori­gi­nal i la còpia en bronze). Però al seu vol­tant es des­ple­guen car­tes, foto­gra­fies, pel·lícules i més mate­rial docu­men­tal que ha ser­vit al comis­sari, l’his­to­ri­a­dor de l’art Juan-Ramón Bar­bancho, per dur a terme una inves­ti­gació sobre aquest retrat; sobre­tot, deter­mi­nar qui el va encar­re­gar i si retra­tat i retra­tista es conei­xien d’abans o si la seva relació va tenir con­tinuïtat els anys poste­ri­ors.

La direc­tora del museu, Nekane Aram­buru, va encar­re­gar fa un any a Bar­bancho, espe­ci­a­lista en memòria històrica LGBTI, obrir un “cas d’estudi”: una anàlisi al vol­tant del retrat escultòric de Jean Genet. “Amb les dades i els mate­ri­als físics que tenim, inten­tem desen­tra­nyar les rela­ci­ons per­so­nals que van tenir, i que no es limi­ten només al bust”, explica Aram­buru.

El comis­sari ha ras­tre­jat per l’arxiu de la Fun­dació Fenosa i per més mate­rial inèdit que ha apa­re­gut durant la inves­ti­gació, “per con­tex­tu­a­lit­zar” la història ama­gada rere el bust i la relació de l’escul­tor i l’escrip­tor. El resul­tat de la inves­ti­gació: el bust va ser un encàrrec de l’edi­tora Moni­que Lange, que va ser dona de l’escrip­tor i peri­o­dista Juan Goy­ti­solo. I Fenosa i Genet van coin­ci­dir a la Bar­ce­lona de començament dels anys trenta i van freqüentar els matei­xos espais. “Sabem que van ser a Bar­ce­lona en el mateix moment, però no hi ha constància que es cone­gues­sin” en aquell moment, segons Bar­bancho. “Pre­sump­ta­ment, l’escul­tor i l’escrip­tor sem­blava que no es conei­xien abans de la rea­lit­zació del retrat, però hi ha una carta, ante­rior al 1950, que Genet va enviar a Fenosa pre­gun­tant-li per Víctor Vila­drich [un amic de la infància de Fenosa] i també apunts aca­bats de des­co­brir a l’agenda per­so­nal de Fenosa del 1948”, que podrien indi­car que sí que es conei­xien.

Fugint de la justícia

Jean Genet, que a la novel·la Diari del lla­dre relata les seves vivències, va ser con­dem­nat a cadena perpètua el 1943. Abans, ja havia estat detin­gut deu vega­des per roba­tori. A la presó, escri­via i la seva obra era admi­rada per alguns dels grans noms de la cul­tura del moment. “El seu pres­tigi lite­rari va fer que un grup d’autors, artis­tes i intel·lec­tu­als, entre els quals hi havia Jean-Paul Sar­tre, Jean Coc­teau i Picasso, redac­tes­sin una petició d’alli­be­ra­ment que va ser con­ce­dida pel pre­si­dent francès De Gau­lle el 1948”, explica el comis­sari. Gai­rebé dues dècades abans, a prin­cipi dels anys trenta, Genet va anar a Bar­ce­lona, “fugint de la justícia fran­cesa”, perquè ja arros­se­gava un his­to­rial delic­tiu remar­ca­ble: “El pri­mer roba­tori i la seva pri­mera detenció ja van ser quan tenia deu anys”, recorda Bar­bancho. A la capi­tal cata­lana, l’escrip­tor freqüentava el local més trans­gres­sor: La Cri­o­lla, al barri xinès. Sala de ball i caba­ret, però també amb habi­ta­ci­ons per man­te­nir rela­ci­ons sexu­als “pagant o cobrant, espe­ci­al­ment rela­ci­ons homo­se­xu­als”. Com a curi­o­si­tat, Bar­bancho explica que els pro­pi­e­ta­ris del local obli­ga­ven els pros­ti­tuts homo­se­xu­als a exer­cir-hi l’ofici ves­tits de dona. I el mateix Jean Genet explica que va robar en una habi­tació d’hotel uns fal­dons anda­lu­sos amb un cos­set per com­plir el requi­sit.

A La Cri­o­lla, un cau que bar­re­java delinqüents, pobres i pros­ti­tuts amb gent aco­mo­dada i intel·lec­tu­als, també hi anava Fenosa. L’escul­tor es tro­bava a la capi­tal cata­lana els matei­xos anys trenta. Vivia a París i va tor­nar a Bar­ce­lona el 1929 per inau­gu­rar una expo­sició a la Sala Parés, que es va retar­dar per un pro­blema amb les escul­tu­res a la fron­tera. S’hi va que­dar més temps de l’espe­rat i allà també va visi­tar La Cri­o­lla. Va dei­xar la seva empremta al lli­bre de records que els pro­pi­e­ta­ris del local “guar­da­ven gelo­sa­ment”. Va ser el 17 d’agost del 1931, sig­nat sota un dibuix que repre­senta una dona nua, i que ara es pot veure al Ven­drell.

La inves­ti­gació de Bar­bancho des­vet­lla les inter­re­la­ci­ons de tots dos amb Juan Goy­ti­solo i Moni­que Lange. Una vida, la de Lange, que també s’escapa dels límits. Als anys cin­quanta, la va vio­lar a Pam­plona la manada de l’època. I la filla que va tenir abans de casar-se amb Goy­ti­solo, Carole Achache, va ser víctima d’abu­sos sexu­als per part del mateix Jean Genet, que Lange ido­la­trava i de qui en va encar­re­gar el bust. Embo­lica que fa fort. Aquest fet l’ha reco­llit la seva neta, la cine­asta Mona Achache, al film Little Blue Girl. D’altra banda, la Fil­mo­teca de Cata­lu­nya pro­gra­marà al gener un cicle dedi­cat a Genet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia