Música

la crònica

L’estrella que il·lumina els soterranis

En el format íntim del “concert a cegues” es propicia compartir la història personal

“Esti­mat, no em matis. No estic pre­pa­rada per a l’eter­ni­tat.” És un dels ver­sos de la cançó Banks of the Ohio, de Joan Baez. La segona frase és la que més va impac­tar el nen Ramon Mira­bet quan en els viat­ges fami­li­ars a Cot­lliure i a Car­cas­sona amb el Renault 18 verd llauna, el fill únic d’un trom­bo­nista i d’una can­tant cri­ada en l’ambi­ent bohemi del circ, s’influ­en­ci­ava de l’ànima jazzística i negra del pare i de la més blanca de la mare, que li can­tava aquesta balada tràgica i obs­cura, que reves­teix d’amor no cor­res­post un femi­ni­cidi.

“No estic pre­pa­rada per a l’eter­ni­tat.” En anglès, res­so­nava dis­sabte, en la veu càlida del jove músic sant­fe­li­uenc, als soter­ra­nis de la cate­dral, un espai aco­lli­dor i íntim –un refugi per als amants noc­turns, beneïts per les pedres mil·lenàries– en part perquè Ramon Mira­bet, sol, amb la gui­tarra i sense micròfon, va pro­pi­ciar el clima agradós, con­for­ta­ble i molt llu­minós a l’ama­ga­tall; el secret menys lluït i alhora pri­mi­geni de la impo­nent cate­dral. Va ser un con­cert, una nova pro­posta del cicle Con­certs a cegues orga­nit­zat per La Tor­nada, espe­cial. No només perquè l’essència d’aques­tes reci­tals ho porta implícit. Ave­sat a d’altres esce­na­ris –el recor­dem l’agost del 2017, després d’haver fon­de­jat a Cadaqués, venir amb veler a Cap Roig per can­tar amb Iván Fer­reiro El equi­li­bro es impo­si­ble– no sem­pre va ser així. Durant molt temps, Mira­bet va tenir la música reclosa en el seu món inte­rior que bevia tant de Sam Cooke com de Nir­vana o Pearl Jam. Però va ser al car­rer, a Ciu­tat Vella a Bar­ce­lona, a les esca­les de Mont­mar­tre, a les del riba del Sena, enmig del no-res escocès en un cas­tell a Glen­fin­nan, al Racó de la Calma a Sit­ges, en uns anys de joven­tut vol­tant el món, quan va per­dre la por. Per arro­do­nir-ho, un con­curs de tele­visió a França el va posar a l’apa­ra­dor mediàtic.

El relat d’“un paio amb veuarra de negre”, segons el va pre­sen­tar Iván Fer­reiro fa set anys, va fer espe­cial el con­cert a cegues als soter­ra­nis. En aquest for­mat reduït, que pro­pi­cia l’expo­sició íntima, obrir-se al des­co­ne­gut, també en l’àmbit més per­so­nal, Mira­bet va com­par­tir la seva història, la d’un músic de car­rer amb estre­lla, la que un dia, acom­pa­nyant la mare, Magda Torre, a veure Bue­na­vista Social Club, va rebre una tru­cada que l’envi­ava direc­ta­ment a For­men­tera a pre­pa­rar la cançó per a l’anunci d’estiu més famós. En aquest ambi­ent, pro­pici a fer par­lar el cor, va expli­car que els ver­sos ori­gi­nals de Those Little Things tenien un com­po­nent de tris­tesa i de pèrdua, la de la malal­tia del pare. “He tin­gut una bona vida. He fet el que he vol­gut”, va dir el trom­bo­nista al seu fill a mode de lliçó vital. “Quan alguna cosa s’acaba, el que ens queda són les peti­tes coses”, és el mis­satge d’una cançó d’estiu més cre­pus­cu­lar que fes­tiva i que el públic va core­jar com si en comp­tes d’acot­xar-nos pedres anti­gues, ho fes un bosc espès i en una cla­ri­ana obaga, una nit de novem­bre, cantéssim entorn d’un foc de camp.

Un con­cert a cegues que va des­pren­dre sen­si­bi­li­tat, pro­xi­mi­tat fra­ter­nal, la que té can­tar Dock of the bay o Bring it on home to me amb el cla­vi­ller de la gui­tarra apun­tant els teus ulls. Mira­bet encara guarda l’estre­lla i un som­riure sem­pi­tern de la joven­tut pre­uada: “Qui esperàveu, Leti­cia Saba­ter?”, va bro­me­jar, bai­xant les esca­les quan ningú sabia qui era el pro­ta­go­nista de la vet­llada. Mira­bet ha per­dut la por en mol­tes esca­les i sap com encen­dre soter­ra­nis. Al gener publi­carà el seu cinquè disc, que pre­sen­tarà a l’Audi­tori de Girona al març.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia