Llibres

Xavier Gual

Novel·lista

“La intenció és enganxar els lectors a la pàgina com si fos una pantalla”

Xavier Gual (Bar­ce­lona, 1973) és filòleg però, durant uns anys, es va dedi­car al peri­o­disme perquè li agrada escriure. Actu­al­ment és pro­fes­sor de secundària d’un alum­nat no espe­ci­al­ment recep­tiu i, pot­ser per des­fo­gar-se, treu els seus fan­tas­mes –mai més ben dit– a través de la lite­ra­tura.

Ha publi­cat una quin­zena de títols, entre novel·la i nar­ra­tiva, per a adults i també per a joves, i ha gua­nyat pre­mis com ara el Mercè Rodo­reda, el Ribera d’Ebre, el Pere Quart d’humor i sàtira i el Ramon Mun­ta­ner. Ara pre­senta la novel·la juve­nil Kilian, publi­cada per Fan­bo­oks.

La noia de la cara­vana (2017) estava pro­ta­go­nit­zada per la Laura, que tenia de pare­lla al Kilian. Ara el pro­ta­go­nista és ell, en una trama que vol atra­par els lec­tors joves a base de ritme, un assassí, per­so­nat­ges enigmàtics i experiències extra­sen­so­ri­als, perquè la Laura pot comu­ni­car-se amb els espe­rits dels pas­sat­gers que van que­dar atra­pats en el vai­xell amb què tor­nen d’Itàlia, durant el viatge de final de curs.

Després de ‘La noia de la cara­vana’ i ‘Atra­pats’, arriba ‘Kilian’... No és una sèrie, però sí que són obres enllaçades. Ho tenia pre­vist des de l’inici?
Quan vaig escriure La noia de la cara­vana no ho tenia pre­vist, tot i que hi vaig dei­xar una porta oberta. L’èxit que va tenir m’ha ani­mat a cons­truir un món lite­rari més com­plex, apro­fi­tant els ele­ments para­nor­mals. La segona, Atra­pats, també ha fun­ci­o­nat molt bé. Hi ha un ordre cro­nològic, però he fet que els lec­tors puguin enten­dre qual­se­vol de les tres en l’ordre que vul­guin. Això sí, si comen­ces per Kilian no te’n podràs estar de bus­car les ante­ri­ors! [Riu]
No expli­ca­rem gaire cosa, però entra de ple en el gènere fantàstic...
He jugat a bar­re­jar novel·la negra amb ele­ments para­nor­mals. Als joves sem­pre els han interes­sat els fan­tas­mes i el ter­ror. Encara atra­uen els mons cre­ats per Poe, Love­craft, She­lley i Stoker. I a mol­tes cases hi ha novel·les de Step­hen King. Els clàssics tenen vida més enllà de la mort. En algu­nes novel·les que he fet per a adults, deter­mi­nats per­so­nat­ges feme­nins con­nec­ten amb els espe­rits. Per a mi són pro­jec­ci­ons de les pors dels vius.
Tècni­ca­ment és clara: capítols curts, trama dinàmica, diàlegs fluids, acció... A més d’ingre­di­ents com ara mis­ter, tensió sexual, vivències del pas­sat...
El per­so­natge de Kilian és un dels pro­ta­go­nis­tes de La noia de la cara­vana, però en canvi no apa­reix a Atra­pats. Com que visito molts ins­ti­tuts que m’han lle­git, mol­tes noies em pre­gun­ta­ven què li havia pas­sat, al Kilian. Doncs aquí el tro­bem, amb la noia que li agrada, la Laura, que és l’enllaç de les tres novel·les. El cert és que les tres tenen estruc­tu­res dife­rents però acon­se­guei­xen sen­sa­ci­ons sem­blants i volen engan­xar molt. No he repe­tit la fórmula perquè volia que cadas­cuna man­tigués les seves sor­pre­ses i no fos­sin pre­vi­si­bles. Les tres par­tei­xen de llocs tan­cats: un càmping aban­do­nat, un ins­ti­tut de nit i col·lap­sat per la neu i les vint hores de viatge en vai­xell de Roma a Bar­ce­lona. El viatge en vai­xell és una experiència real que vaig fer, com a pro­fes­sor, amb alum­nes de l’ESO. Per sort sense apa­ri­ci­ons fan­tas­mals...
Pel que fa a lec­tu­res morals o edu­ca­ti­ves, quins temes ha vol­gut incloure de manera cons­ci­ent?
L’entorn de l’obra és el d’ado­les­cents fent secundària, per això, els lec­tors ide­als, s’hi reco­nei­xen. Hi afe­geixo el viatge de final de curs, que per a molts és la pri­mera vegada que cre­uen una fron­tera sense els pares. La pri­mera novel·la juve­nil que vaig publi­car, El medi­a­dor, sí que tenia clara­ment un mis­satge. Era una actu­a­lit­zació de Mar i cel, de Gui­merà, amb una Blanca i un Saïd ado­les­cents i encara incom­pre­sos. Amb aques­tes tres la pri­mera intenció, tal i com van els índexs de lec­tura i la falta de com­prensió lec­tora, era engan­xar-los a la pàgina com si fos una pan­ta­lla. Vull que associïn les meves novel·les a una experiència que els hagi agra­dat molt, per intensa, per emo­ci­o­nant, més enllà de si l’enca­ren com una lec­tura obli­gatòria del seu ins­ti­tut o no. Vull plan­tar la lla­vor del gust per la lec­tura. Pels lec­tors del futur. I en català.
Deu n’hi do...
És que entre els nos­tres ado­les­cents està ben vist que no t’agradi lle­gir, i els que lle­gei­xen molt ho por­ten amb dis­creció. Saben que van a con­tra­cor­rent.
Vostè també escriu per a adults. La franja juve­nil de lec­tors és la més com­pli­cada de ‘gua­nyar’, oi?
Els ado­les­cents són més direc­tes. Jo no pre­tenc agra­dar a tot­hom, però nor­mal­ment m’enduc la majo­ria al sarró, i això em deixa molt satis­fet. Les qua­tre juve­nils que he publi­cat m’han donat grans ale­gries. Em sento més còmode par­lant del que he escrit als ins­ti­tuts que no pas quan em toca pro­mo­ci­o­nar una d’adults en lli­bre­ries, que no saps mai qui et vindrà dels que et van asse­gu­rar que ho farien. Amb els lec­tors adults em sento jut­jat per si la meva cara i el meu nom els sona, encara que faci més de vint anys que publico de manera pro­fes­si­o­nal. Els joves també són de seguir famo­sos, evi­dent­ment, però amb la lec­tura crec que es dei­xen endur per la intuïció, pel lli­bre.
No pot fal­tar aquesta pre­gunta: ja pensa en un nou títol rela­ci­o­nat amb aquests tres?
Sí, i tant. Està sen­cer, dins el meu cap... Ara, però, dei­xaré que Kilian faci el seu camí. A més, vull publi­car un nou assaig i un parell de novel·les per a adults.
Vol estar a totes les sal­ses, ja ho veig... Per cert que, el tema sal­ses, li agrada, oi? Aquí hi ha un oli picant amb pes a la trama i el 2006 va publi­car ‘Ketc­hup’...
A Kilianil picante de la morte” l’ela­bo­ren en la piz­ze­ria on ell tre­ba­lla els caps de set­mana, té la seva història i la seva conya. I Ketc­hup era una metàfora de la sang de men­tida, amb uns ado­les­cents que vivien al límit. De fet, la pri­mera apro­xi­mació invo­luntària al juve­nil va ser amb Ketc­hup, que en el seu moment va ser molt trans­gres­sora i pio­nera, amb booktràilers de pro­moció. A més, pro­ba­ble­ment soc l’únic escrip­tor en català que ha publi­cat dues novel·les que comen­cen amb la lle­tra K. [Riu]


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia