Editen les notes de xafarderia de la revista dels anys 30 ‘Mirador’

A vega­des se’n deien potins, adop­tant la locució fran­cesa per “xafar­de­ria”, però Mira­dor, la revista que, nas­cuda el 1929 (l’any de l’Expo­sició Uni­ver­sal), havia de fer-se ressò de la Cata­lu­nya moderna, dinàmica i oberta a Europa va popu­la­rit­zar-los com un gènere d’humo­risme audaç amb gase­ti­lles breus, de to desen­fa­dat i irònic, que reco­llien anècdo­tes de les figu­res més relle­vants dels anys trenta, fos­sin polítics, artis­tes, escrip­tors, aristòcra­tes, cape­llans o delinqüents. El “Mira­dor indis­cret” va ser, per des­comp­tat, la secció més lle­gida del set­ma­nari, però fins que el peri­o­dista Car­les Sin­gla no s’ha deci­dit a abor­dar-ne una selecció orde­nada per temes, no se li havia fet prou justícia. Mira­dor indis­cret (Eumo) és el retrat gro­tesc però no menys verídic de la soci­e­tat i la política cata­la­nes dels anys trenta, ser­vit per Sagarra, Cabot, Gasch o Pla­nes, encara que mai no sig­na­ven. Per­met saber, per exem­ple, que Lluís Com­panys era tan dis­tret, que a vega­des obli­dava on vivia; que Pom­peu Fabra va estar a punt de calar foc a un tram­via, o que San­ti­ago Rusiñol, fre­gant la setan­tena, encara s’esca­pava al caba­ret. La pri­mera pre­sen­tació serà avui, amb una con­versa entre Sin­gla i Mar­cel Mauri a la lli­bre­ria Ona de Bar­clona (19 h).