El festival de còmic d’Angulema val per dos (o tres)

Ahir, va cloure la mani­fes­tació més gran de la his­to­ri­eta de tota Europa, el saló de còmic d’Angu­lema. Feia 25 anys de la pri­mera de les mol­tes visi­tes que he fet a aquest encon­tre, i la meva per­cepció con­ti­nua sent la de la pri­mera impressió: una ciu­tat abo­cada a un mitjà d’expressió que la sen­si­bi­li­tat fran­cesa ha trac­tat sem­pre amb res­pecte i devoció. A França, i per extensió en tot l’àmbit fran­co­belga, s’ha sabut cui­dar tota mena de públics i fran­ges d’edat. La gua­nya­dora del gran premi d’aquesta edició ha estat Anouk Ricard, una autora que s’ha dedi­cat al públic més jove.

Per a tots els públics era l’acti­vi­tat de rea­li­tat vir­tual con­sis­tent en una bata­lla cam­pal amb els ger­mans Dal­ton en un saló de l’Oest –Angu­lema té un res­tau­rant de men­jar ràpid dedi­cat ínte­gra­ment a Lucky Luke. I també pen­sant en les dar­re­res gene­ra­ci­ons, el fes­ti­val ha incor­po­rat un gran espai que podrien con­si­de­rar un saló dins del saló: el Barri Manga, dedi­cat a la cre­ació d’ins­pi­ració japo­nesa, en què aquest dies podríem tro­bar sig­nant els seus lli­bres Gou Tanabe, l’autor japonès que s’ha dedi­cat a adap­tar les prin­ci­pals obres de Love­craft al còmic. El seus ori­gi­nals es podien veure en una magnífica expo­sició a l’espai Fran­quin. A tocar del Barri Manga es troba la Medi­a­teca d’Angu­lema, on es pre­sen­tava l’expo­sició Vin­land Saga sobre l’obra del també japonès Makoto Yuki­mura. Ins­pi­rada en el món víking, la sèrie va començar a publi­car-se el 2005 i con­ti­nua edi­tant-se en l’actu­a­li­tat. Com a acti­vi­tat com­ple­mentària, el fes­ti­val ofe­ria la pos­si­bi­li­tat de nave­gar pel riu Cha­ranta amb un petit drakar.

El fes­ti­val també expressa el res­pecte francès i belga pels seus clàssics. Tenim àlbums de Lucky Luke, Black i Mor­ti­mer i Espirú i Fantàstic que són dibui­xats per nous autors. Queda a banda Tintín, que, per volun­tat expressa d’Hergé, no ha tin­gut con­tinuïtat. Però això no ha estat obs­ta­cle perquè un dels lli­bres més venuts del saló hagi estat El lotus blau, amb un àlbum en què s’ha aco­lo­rit la pri­mera versió, que es va dibui­xar en blanc i negre.

Aquest res­pecte pels clàssics no treu la tra­di­ci­o­nal aposta d’Angu­lema per les noves tendències amb un espai que sem­pre s’ha con­si­de­rat alter­na­tiu, però que, a hores d’ara, per la qua­li­tat dels nous talents i amb les acu­ra­des edi­ci­ons que es fan de les seves obres, podria estar per­fec­ta­ment al cos­tat de les edi­to­ri­als tra­di­ci­o­nals.

La reflexió i l’estudi també hi tenen cabuda. Vaig poder con­ver­sar amb el gran espe­ci­a­lista de Tintín Benoît Pee­ters, que es tro­bava a Angu­lema per pre­sen­tar un nou lli­bre, però, en aquest cas, no sobre Hergé, sinó sobre l’esta­tu­ni­denc Chris Ware, que serà el con­vi­dat d’honor del pro­per Còmic Bar­ce­lona i tindrà una expo­sició al CCCB amb què Pee­ters ha col·labo­rat amb un text per al catàleg. El lli­bre que ha pre­sen­tat es titula Chris Ware, el còmic rein­ven­tat i ha estat escrit con­jun­ta­ment amb Jac­ques Sam­son.

Pas­se­jant per la ciu­tat s’han vist mol­tes cares cone­gu­des, per la gran presència espa­nyola i cata­lana amb motiu, d’una banda, de ser Espa­nya la con­vi­dada espe­cial del fes­ti­val i, d’una altra, que l’ICUB va mos­trar la pro­jecció de Bar­ce­lona en aquest camp a l’espai de la Unesco. Eren a Angu­lema Max, Kim, Marika Vila, Laura i molt altres. Al pavelló espa­nyol, el minis­tre de Cul­tura espa­nyol va anun­ciar la con­cessió d’uns ajuts a la cre­ació. També s’hi pre­sen­tava l’expo­sició Cons­tel·lació gràfica, sobre joves auto­res espa­nyo­les que ja es va veure al CCCB.

L’oferta és ina­bas­ta­ble i el fes­ti­val ha ofert als seus espais muse­ogràfics per­ma­nents expo­si­ci­ons com ara la dedi­cada a Super­man i una rein­ter­pre­tació de la col·lecció per­ma­nent del CNBI (museu del còmic) amb una excel·lent mos­tra dedi­cada a la ciència-ficció.