"Hem subscrit un pacte d'identitat i exigència"

Fa poques setmanes, en rebre un dels premis Talento que concedeix l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió, el cap de Nous Formats de TVC va destacar la "valentia de TV3", que fa anys que aposta per "un tipus de producte que ja s'ha convertit en un tret identificatiu de la cadena".

En què consisteix aquesta identitat?
El departament de Nous Formats ha aconseguit crear una línia de treball basada en la qualitat i la innovació. Hem aconseguit crear un estil que unifica tots els nostres programes, que la gent, quan els veu diu : "Això és vostre".

Com es treballa a Nous Formats?
Fem recerca i desenvolupament, intentem innovar, busquem formats diferents, seguim el que es fa en altres televisions d'aquí i estrangeres... però sempre el que preval és la proximitat, donar la paraula d'una manera digna sense instrumentalitzar els sentiments i dissenyant un producte fresc, perquè en televisió tot està inventat.

És una afirmació vol arriscada, no?
Gairebé tot està inventat, però no només en nous formats televisius, això passa en tots els gèneres. Llavors el que cal és saber ajuntar elements amb els quals ja es treballa o s'ha treballat i aportar-hi alguna cosa innovadora. És a dir, el que fas és afegir petits ingredients a coses que ja s'han experimentat i provar si l'audiència les accepta.

Però diuen que a l'audiència se li ha de donar el que demana...
És cert que la televisió vol ser innovadora però alhora és conservadora perquè moltes vegades per tenir la seguretat de l'èxit potencia el que ja funciona. Però oferir-li a l'espectador el que demana, això no és fer televisió.

Què és fer televisió?
La televisió també ha de ser exigent amb l'espectador. A TVC, a part de l'entreteniment i la ficció, a l'espectador li oferim programes que d'entrada no li poden semblar fàcils. En aquest sentit, és pot dir que som molt exigents amb l'espectador. Però, alhora, ell és molt més exigent amb nosaltres. Hi ha coses que no ens les perdona. Tenim establert com un pacte d'identitat i exigència.

A quina època ens remuntaríem per trobar els primers signes d'aquesta reiterada identitat?
El 1992 es va decidir tirar endavant el projecte de Ciutadans. Llavors encara no s'havia estructurat cap departament específic. De fet, no es va crear l'àrea de Nous Formats fins al cap de 9 anys. En aquest llarg camí hem ideat molts i variats programes tant en estructura com en temàtica per donar continguts a una programació variada i equilibrada.

I els han copiat molt...
Sí, és cert. El nostre referent va ser la televisió anglesa i ara nosaltres som un referent per a d'altres cadenes.

Cal buscar referents arreu del món?
La televisió és més dinàmica que mai. Hi ha molta flexibilitat i molta competència.

Una mostra del que es fa a la televisió pública de qualitat de tot el món es va poder veure en la 15a edició de Miniput, de la qual és coorganitzador. Què se'n va extreure?
Davant d'una televisió molt estandarditzada, el Miniput el que fa és recollir algunes de les millors peces que s'han projectat a la trobada anual Input. Permet tenir una mirada diferent de la televisió. I el que es veu és que la televisió pública s'està reinventant per sobreviure.

En aquest sentit, quines són les apostes de TVC?
Diverses i arriscades i tenen molt a veure amb la potenciació de les noves plataformes de continguts. Per exemple, amb programes com Bloc Europa, un espai on estudiants de periodisme i de comunicació audiovisual d'universitats catalanes aprofiten les seves estades amb beques Erasmus per enregistrar, amb petites càmeres de vídeo digital d'alta definició, reportatges curts que també es pengen a tv3.cat. Fa temps que amb internet es poden fer coses. No n'hi ha prou de posar els productes a la xarxa, sinó que cal buscar els llenguatges nous. Bloc Europa és un producte sense pretensions comercials però innovador. El futur passa per saber connectar amb els joves a través d'internet perquè ja no mirem la televisió com abans, des del sofà. Hem d'estar als dos llocs. Hem de deixar de ser productors de continguts per a la televisió per ser simplement productors de continguts.