Rentat de cara al MAC
La seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya estrena onze sales, amb una presentació més visual i un miler de peces, algunes mai exposades
Tresserras es manté ferm sobre un futur museu de societat; diu que es podria fer al costat del TNC
El MAC no vol baixar a segona. Molts el donaven per perdut per l'amenaça del projecte del museu de societat, però ha ressorgit amb un rentat de cara que dignifica, malgrat que sigui parcialment, la col·lecció i la mateixa institució. La seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya mostra amb orgull aquest cap de setmana les sales renovades. No tot és nou (algunes ja es van estrenar fa un any), però la presència ahir en la inauguració del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, posava el colofó d'aquesta primera fase d'obres. S'hi ha invertit poc més d'un milió d'euros –“economia de guerra”, puntualitza el director del museu, Xavier Llovera–, i s'espera que en tres anys es pugui completar la reforma de tots els espais. Les obres inclourien una nova sala d'exposicions temporals (substituirà la zona de magatzems), amb la qual cosa passaria dels 400 m² actuals a 620 m².
De moment s'han reformat onze sales. Set corresponen a la prehistòria i quatre, a l'expansió dels fenicis i grecs a la Mediterrània. La renovació de la museografia significa un canvi substancial en l'exposició, que havia quedat absolutament obsoleta i antiquada. La presentació dels objectes a les noves sales respon a criteris visuals moderns. S'hi exhibeixen un miler de peces, de les quals 350 no havien estat mai exposades. Algunes provenen d'excavacions recents, d'altres han estat cedides per particulars i moltes són de museus i centres arqueològics dels Països Catalans. Entre les peces més destacades, per exemple, es mostren per primer cop les restes òssies de “la senyora de les muntanyes”, trobada en una cova a Montanissell, al coll de Nargó (Alt Urgell), junt amb un aixovar format per una diadema, un collaret i dues polseres.
I el futur?
L'antic Palau d'Arts Gràfiques, on hi ha el museu, és un exemple d'arquitectura efímera de l'Exposició Universal de 1929. La reforma actual –a banda de solucionar problemes estructurals com ara les goteres– suposa dotar el centre d'una estètica digna dels museus del segle XXI, amb quatre nous audiovisuals, i intervencions artístiques aplicades als continguts. Però, i el futur? El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va insistir ahir en el camí traçat en el pla de museus, i va declarar la seva confiança en un futur museu de societat que aplegui la història, l'etnologia i l'arqueologia. Això seria en un edifici de nova planta, que estaria situat en un solar a l'entorn de les Glòries, a prop del Teatre Nacional de Catalunya. “És un emplaçament que cobreix les expectatives. S'ha treballat dos anys en un projecte que és bo i engrescador”, va dir ahir el conseller. Les pròximes eleccions –i, sobretot, la situació econòmica– marcaran si el pla tira endavant. “Ha estat aprovat pels organismes que ho han de fer, però encara no tenim un projecte executiu”, remarca Tresserras, que es resisteix a renunciar-hi. “És un projecte ambiciós amb un horitzó temporal llarg, però això ho hauríem fet igual”, va assegurar Tresserras, que insistia així en el seu compromís amb el MAC. Ara bé, caldrà mantenir l'austeritat. El conjunt de centres del MAC té un pressupost ordinari de 6 milions. “Però en gastem 7,5, i sense fer gaire festa!”, ironitza Llovera.
