Cultura

Crítica

cinema

De fantasmes i transicions

La relació del cinema de Clint Eastwood amb els morts, els fantasmes i els espais entremig que ens separen d'ells sempre ha estat intensa. Es tracta d'una mena d'invocació que porta a una catarsi, sigui apocalíptica o redemptora. Curiosament, quan més vol endinsar-se en aquest univers que el fascina més estranys i provocadors són els films resultants. Ja va ser el cas, darrerament, de L'intercanvi, on una mare insistia inútilment a voler recuperar el seu fill mort, i ara passa també a Más allá de la vida, on tres personatges dirimeixen la seva turmentada relació amb els absents. On són? Què se n'ha fet? Com representar-los? Tot això és el que vol respondre aquesta pel·lícula en aparença convencional i passada de rosca, en el fons una de les obres majors d'Eastwood, tan radical i extrema que exigeix de l'espectador una entrega incondicional.

Els personatges apareixen sovint als llindars de portes i finestres, com si esperessin alguna cosa de l'altre costat. També estan separats per la mateixa narració, que sembla resistir-se a reunir-los. Per això, constantment, passem de l'un a l'altre i d'ells a un món desconegut on són els fantasmes. En aquesta transició, Eastwood invoca imatges d'aquest univers ignot, com si únicament el cinema fos capaç de donar-los forma, i finalment arriba a un pacte amb la seva obsessió, com els protagonistes, que esdevé una mena de teràpia curativa, d'equilibri dins del caos de la vida i del cinema. Llavors ens adonem que aquesta és una pel·lícula testamentària, la d'un home de 80 anys que també s'acosta al llindar amb delicadesa i sensibilitat, amb elegància i calma: amb un dels seus millors treballs, en fi.

Más allá de la vida
Dir.: Clint Eastwood. Int.: Matt Damon, Cécile de France
EUA, 2010


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic