cultura

entre

setmana

El català de Solsona

Sol­sona és la capi­tal del Sol­sonès i Ramon Sol­sona és el capi­tal de l'idi­oma. De l'idi­oma que s'ha de par­lar i de l'idi­oma que s'havia par­lat.

Amb la novel·la L'home de la maleta –¿què passa amb les male­tes, que ara sur­ten a tots els títols i tots els argu­ments de les novel·les cata­la­nes?–, Sol­sona, en Ramon, recu­pera el català de la meva àvia. Un català ple de xubas­que­ros, de per lo menos, d'almenos, d'hasta, de pues, d'entre­nos, de gimnàsies, de qüentos, d'enter­ros, de bueno, de después, de rato, de telèfonos, d'adefèssios, d'al fin i al cabo, d'enfer­me­res, de llim­pi­esa, de Nos­tro Senyor i d'eti­vo­ca­ci­ons. L'inte­me­rata, vinc a voler dir. Un català que pro­ve­nia més de Rafael Amat i de Cor­tada, el baró de Maldà autor del Calaix de sas­tre, que de Pom­peu Fabra i no diguem Josep Car­ner o Car­les Riba. Fabra era un nou­cen­tista i un cubista que jugava a ten­nis. Com a nou­cen­tista va aga­far el català del baró del segle divuit, hi va fer dis­sabte a fons, hi va fer llim­pi­esa, i el va alli­be­rar de cas­te­lla­nis­mes i cor­rup­ci­ons diver­ses. Com a cubista, el va omplir d'aques­tes rat­lles horit­zon­tals i ver­ti­cals que són els apòstrofs i els guions que sepa­ren els tren­ca­colls dels pro­noms febles i dels números. Fabra fa escriure vint-i-set i trenta-cinc perquè en el set que jugava a les pis­tes de Bada­lona gua­nyava per trenta a quinze, que és una esotèrica i molt eli­tista i nou­cen­tista manera de comp­tar punts.

La meva àvia no era tan com­pli­cada ni tan moderna i es va que­dar amb la boti­farra, em vinc a refe­rir al joc de car­tes, i amb el fut­bol, on un gol és un gol i no qua­ranta-cinc. L'avi i pare de família de la novel·la de Ramon Sol­sona no parla de fut­bol, però era igual que ella.

Diuen que Sal­va­dor Espriu va escriure Pri­mera història d'Est­her per dei­xar el català en tes­ta­ment quan sem­blava que Franco es podia sor­tir amb la seva i l'havia d'eli­mi­nar del con­cert mun­dial de les llengües vives. Ramon Sol­sona, que m'afearà que el com­pari amb l'Espriu perquè ell, en la seva modèstia, no vol fer els fara­ons, ens res­sus­cita un català que tot i les seves incor­rec­ci­ons o pre­ci­sa­ment per les seves incor­rec­ci­ons detec­ta­des i pro­hi­bi­des a poste­ri­ori havia estat patri­moni, i encara segons com ho és, de mol­tes gene­ra­ci­ons.

Dit tot això haig d'afe­gir que el català de la meva àvia, com el de l'home de la maleta, podia con­te­nir tants cas­te­lla­nis­mes i coses rares com es vul­gui però que, en canvi, era impe­ca­ble pel que fa a la cons­trucció de la frase. La meva àvia i l'home de la maleta d'en Sol­sona podien dir “tinc que anar-hi” (que sonava tinc canari) i fins i tot “tinc que anar-hi, per dalt” (que sonava tinc canari par­dal, o és canari o és par­dal) però mai no hau­rien dit, com es diu ara que tot­hom parla tan polit i sense bar­ba­ris­mes, “n'hi ha que anar“, “n'hi ha pollas­tre per dinar”, “s'ha cai­gut”, “se m'ha cai­gut”, “vindré per la nit”, “és ho que hi ha” o “està un senyor a la porta que espera”. El que hem gua­nyat en lèxic ho hem per­dut en sin­taxi. I com que tot­hom està d'acord que la sin­taxi cons­ti­tu­eix el nervi, el geni, d'un idi­oma, ja veuen el que hem per­dut.

A algú no li ha agra­dat la tira­llonga de parau­les poc genuïnes que Sol­sona, amb la com­pli­ci­tat d'un senyor gran, ha dei­xat anar en el seu lli­bre. Doncs mirin, si jo hagués de posar-hi un reparo seria en sen­tit con­trari. De vega­des l'home de la maleta parla amb les seves tres filles i els seus néts. Aquests, inclosa una xineta adop­tada a qui han posat de nom Mont­ser­rat, par­len un català cor­rectíssim. Sense tatxa, com diria el pro­ta­go­nista. No pot ser. Per molt que hagin anat a escola, per molt que hagin fet la immersió lingüística i s'ati­pin de TV3, coses que l'avi no va abas­tar ni va somiar, no pot ser que pre­gun­tin “Avi, per què vas anar-hi?” en comp­tes de dir-li “Per què vas anar?”. El cubisme ha peri­cli­tat a modo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.