Gran gala de màgia... i humor

La Nit d'Il·lusió de Santa Cristina d'Aro ha iniciat aquest cap de setmana una nova etapa, estrenant com a escenari la sala polivalent Espai Ridaura, després d'haver passat en les onze edicions anteriors pels jardins de la Casa Màgica i el pavelló, espaiós però massa fred per a un espectacle d'aquestes característiques. L'Espai Ridaura és una bona aposta no només per a la Nit d'Il·lusió –que aquest any hi ha portat a terme dues sessions, divendres i dissabte, amb dos plens ben merescuts–, sinó per dinamitzar la vida cultural de Santa Cristina: aquest mes també hi tindrà lloc un concert de l'Orquestra Arthur Rubinstein, el dia 18; la representació de l'obra Ménage a sis, del Grup de Teatre del Centre Excursionista Montclar, el dia 20, i la tercera edició de l'espectacle Retrobem la sarsuela, el 26 d'agost.

Tornant a la gran gala màgica internacional organitzada i presentada per l'il·lusionista cristinenc Xevi, aquest any s'hi han pogut veure, amb les bones condicions tècniques d'un teatre ben preparat, alguns números excepcionals, molts dels quals tenien en comú la bona entesa entre màgia i humor, practicada en primer lloc pel mateix Xevi. A part del seu afany poliglota per adreçar-se al públic en català, castellà, francès, anglès, alemany i qualsevol altre idioma que es parli a la Costa Brava, i dels seus continus canvis de vestuari, Xevi i el seu mig segle llarg de vida escènica són garantia de qualitat i bon criteri. Els seus trucs són els mateixos de sempre –el peix de paper pescat al Ridaura, que va retallant i retallant, fins a l'espina; les cartes de joc blanques que de sobte agafen color, i el mocador que destrossa i reconstrueix màgicament amb la col·laboració d'un jove voluntari que no se'n surt amb les tisores–, però com a showman té gràcia i, a més, prefereix donar tot el protagonisme als seus convidats.

Convidats de gran nivell, com ara Jean Garin, amb la seva pantalla màgica, de la qual entra i surt al costat de figures i objectes que trenquen poèticament la línia entre realitat i ficció; com Kaki i el seu pal de fregar, que agafa vida i es mou autònomament en la millor tradició de grans còmics com ara Charlot. També són prodigiosos Norbert Ferré, gran manipulador d'objectes, però també notable pallasso, i l'enorme, bestial i destraler Otto Wessely, rei de la màgia killer, que a més de devorar fulles d'afaitar és capaç d'arrasar tot un escenari a un ritme frenètic. Per acabar, les grans il·lusions de Raul Black, amb aparicions i desaparicions increïbles en una atmosfera de misteri, foc, vampires molt sensuals i aparells de tortura. Tot un espectacle.