cultura

Els Catarres, el nou fenomen

Els autors de ‘Jenifer' ja han comptabilitzat 70.000 descàrregues gratis del seu disc i més de 50 actuacions

Fan una combinació de pop, amb aroma de folk, pessics d'ironia i moltes dosis de festa
Encara els queden 60 concerts per fer i ja els estan contractant per a l'estiu que ve

Poca broma amb Els Catar­res. El grup d'Aigua­freda no es vol ni com­pa­rar amb el feno­men d'altres ban­des com Manel, Els Amics de les Arts o El Petit de Cal Eril ­–“ja ens agra­da­ria!”, exclama Joan Riera, acor­di­o­nista del grup–,­ però el cert és que el seu èxit és inqüesti­o­na­ble. Ja han comp­ta­bi­lit­zat 70.000 descàrre­gues del seu pri­mer disc, Cançons del 2011, que qual­se­vol es pot bai­xar de franc de la seva web i, mal­grat ser gratuït, a iTu­nes n'han venut “una boge­ria”. No és estrany, doncs, que totes les dis­cogràfiques d'Espa­nya hagin con­tac­tat amb ells per publi­car-los el disc, que van pagar de les seves but­xa­ques.

De moment, s'hi han resis­tit –“que­daríem molt mala­ment amb la gent, si ara els falléssim en això”, afe­geix Riera–, i asse­gu­ren que si aca­ben fir­mant amb alguna com­pa­nyia serà exclu­si­va­ment per a temes de dis­tri­bució i amb la con­dició de poder con­ti­nuar rega­lant les seves cançons. I mol­tes ja els han con­tes­tat que hi esta­rien d'acord. La raó d'aquesta política és que no con­fien amb “l'actual sis­tema dis­cogràfic” perquè ja els han “enga­nyat” massa vega­des en altres pro­jec­tes. A més, són del parer que el públic ha de tenir accés gratuït a la música i afir­men, sense com­ple­xos, que els grups s'han de gua­nyar les gar­ro­fes dalt dels esce­na­ris.

Joan Riera (acordió, bombo i gui­tarra), Èric Vergés (veu i gui­tarra) i Roser Cru­ells (con­tra­baix) són tres músics més o menys auto­di­dac­tes que no fa ni un any que toquen ple­gats. S'hi van posar el desem­bre del 2010 perquè a la Fira d'Arte­sans d'Aigua­freda els ho van dema­nar. “I vam deci­dir donar sor­tida a temes en català que havíem fet l'Èric i jo, que fem cançons junts des que érem petits”, explica Joan Riera.

Es van pre­pa­rar un directe que després volien girar per bars sense cap altra pre­tensió que alguna cer­vesa a canvi. Però després d'aque­lla actu­ació en va venir una altra, i després una altra i una altra. I ja han fet més d'una cin­quan­tena de con­certs durant aquest estiu i els en que­den 60. Fins i tot ja els estan con­trac­tant per a l'estiu que ve.

Amb una com­bi­nació de pop, amb aro­mes de folk, pes­sics d'iro­nia i mol­tes dosis de festa Els Catar­res s'han con­ver­tit en tot un feno­men a la xarxa. Tenen molt de suport dels fans –ells matei­xos con­tes­ten tots els mis­sat­ges que reben–, amb els quals han sabut con­nec­tar també des de l'esce­nari, on man­te­nen una acti­tud molt pro­pera i dis­tesa. La cançó que els va popu­la­rit­zar va ser Jeni­fer, un tema irònic sobre un noi amb tots els tòpics cata­la­nis­tes (votar Con­vergència, ser soci del Barça, escol­tar Lluís Llach...) que s'ena­mora d'una “choni de Cas­tefa”. Mal­grat aquest exitàs que no podien ni somiar, Els Catar­res són ple­na­ment cons­ci­ents que tot el que puja baixa. “Hem apar­cat les nos­tres fei­nes, però quan s'acabi la història no ens supo­sarà un gran esforç tor­nar-hi”, con­fessa Joan Riera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.