Cultura

CARME CRESPO

TINENT D'ALCALDE DE CULTURA, MEDI AMBIENT I SALUT DE TARRAGONA

«És l'alcalde qui pren les decisions i jo no em pronunciaré sobre fets dels meus companys»

A les carteres de Medi Ambient i Salut, Carme Crespo hi va sumar, el març passat, després de la remodelació del cartipàs municipal, la de Cultura, que va perdre Sandra Coloma. Diu que no vol valorar la gestió anterior, sinó millorar la programació cultural de la ciutat

tarragona 2016
S'està treballant molt per la candidatura i ara començarà a aflorar la feina.
nous projectes
Quan el camp del Nàstic ja estigui fora, a la zona de la Budellera hi anirà l'auditori, el conservatori de música de la Diputació i l'escola de música

Va créixer a la població lleidatana de la Granadella i amb 20 anys va aterrar a Tarragona per llicenciar-se en ciències químiques. I ja no n'ha marxat mai més. Aquesta docent de la Universitat Rovira i Virgili, que milita des de fa més de deu anys al PSC, va assumir després de les eleccions del 2007 les carteres de Medi Ambient i Salut. Però la reestructuració del govern tarragoní que va dur a terme l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros el març passat li va fer sumar una altra responsabilitat: la titularitat de l'àrea de Cultura, un càrrec que va perdre Sandra Coloma.

–Compaginar àrees aparentment tan allunyades és complicat?
–«La nostra responsabilitat política és fer que, allà on estiguem, els treballadors que tenim compleixin amb els objectius que els fixem. Encara que siguin àrees que en principi no semblin assimilables, tenim el personal totalment diferenciat i les directrius de Medi Ambient, si més no després de dos anys, ja les tenim definides. I ara em puc dedicar molt més a Cultura perquè, després de només un mes i mig, encara estic absorbint tots els temes.»
–Va accedir a la regidoria de Cultura per la destitució de Sandra Coloma. Quins són els motius que creu que van produir aquest canvi?
–«L'alcalde va decidir fer una remodelació. Nosaltres som delegats de competències de l'alcalde i ell és el responsable de tot el que succeeix en un ajuntament. Som consellers delegats, i si ell decidís demà canviar-nos una altra vegada i donar-nos unes altres competències, hi tindria tot el dret.»
–Però des del seu punt de vista, què creu que va fallar en la gestió de la seva predecessora?
–«En això no hi entraré. Ni hi vaig entrar aleshores ni ho faré ara. És l'alcalde qui pren les decisions i jo no em pronunciaré en aspectes dels meus companys.»
–Quins seran, doncs, els seus grans objectius en matèria cultural?
–«Un dels aspectes que crec que estaven més estancats és el tema de la música clàssica; les altres dues línies estratègiques són les lletres i les biblioteques. I, sobretot, treballar per obtenir la candidatura de Tarragona 2016 [a capital europea de la cultura]. I també millorar la programació estable de teatre, amb la incorporació del Teatre Tarragona, que estarà llest després de l'estiu del 2010. Ara ja hem encarregat l'estudi d'escenotècnia. També volem que es pugui fer cinema al Teatre Tarragona, i traspassar allà les projeccions que ara es fan a l'Antiga Audiència. També vull una coordinació amb els altres teatres de la ciutat, la Sala Trono i El Magatzem, a l'hora de dissenyar les programacions, juntament amb el Camp de Mart. Una de les prioritats és fer una programació estable de música clàssica...»
–La ciutat té espais adients on fer concerts de qualitat de música clàssica?
–«Els espais, quant a música, són el que tenim més feble, però buscarem solucions perquè el nou auditori, com a molt aviat, pot estar llest d'aquí a cinc anys. Mentrestant volem que es consolidi una proposta de música clàssica, dansa i òpera. Espais? Doncs els que tenim ara, encara que no siguin els més adequats: el Metropol i evidentment el Palau de Congressos, mentre no tinguem l'auditori.»
–Es refereix a l'auditori que projecten fer a la Budellera?
–«Sí, quan el camp del Nàstic ja estigui fora, allà hi anirà l'auditori, el conservatori de música de la Diputació i l'escola de música. Però de moment hem encarregat un estudi de sonoritat del teatre de La Laboral i, ara per ara, és el millor teatre on podem fer música. Requereix una remodelació i intentarem portar-la a terme. També he rebut propostes d'algunes confraries per poder fer concerts en esglésies que ara estan tancades.»
–Pel que fa a l'àmbit de les lletres...
–«Estic treballant conjuntament amb la Generalitat per fer la Casa de les Lletres i donar sortida a tot l'àmbit literari de la ciutat. Ara estem buscant el lloc.»
–La Cooperativa Obrera Tarraconense s'havia ofert per albergar la Casa de les Lletres.
–«Sí, no ho sé, ells ho havien fet públic... Però sí, en la darrera reunió de socis es va aprovar cedir aquest espai com a seu de la Casa de les Lletres. Ara hem de veure quina figura jurídica utilitzem l'Ajuntament i la Generalitat per tirar-ho endavant.»
–Un dels gran espais culturals ha de ser la Tabacalera.
–«Molts dels moviments culturals de la ciutat aniran a la Tabacalera, entre ells, el centre d'art contemporani, que també és un centre que serà mixt, de la Generalitat i l'Ajuntament, i que tindrà un abast territorial: farem el nostre lideratge provincial.»
–El concurs per escollir-ne el director artístic encara no s'ha convocat?
–«Encara no, perquè estem estudiant els tràmits de contractació. La intenció és que a finals d'any ja pugui estar llest.»
–A la Tabacalera també s'hi traslladarà la biblioteca?
–«Sí, estem intentant que la biblioteca vagi a la Tabacalera. Mentrestant també haurem d'anar mirant quines polítiques podem anar desenvolupant a curt termini per anar preparant el traspàs de l'actual biblioteca pública.»
–Pel que fa a la candidatura Tarragona 2016, hi ha qui creu que l'Ajuntament dedica més esforços a Tarragona 2017 (Jocs del Mediterrani) que a la de capital europea de la cultura. Ho veu així?
–«No. Però Tarragona 2017 ho porta una empresa externa i la sensació és que es fan més coses. Però s'està treballant molt per Tarragona 2016 i, si fins ara s'ha treballat més de forma interna, ara començarà a aflorar la feina.»
–Hi ha algunes entitats i creadors individuals que estan en espera de respostes de l'Ajuntament...
–«Per exemple?»
–L'Associació de Músics de Tarragona, que fa anys que demana un espai a la Chartreuse, o cineastes com ara Jesús Monllaó i altres, que volen rodar a Tarragona.
–«L'Associació de Músics ja té la paraula de l'alcalde que tindran aquest espai per a ells. En breu es donarà el tret de sortida a la Chartreuse, amb l'EOI, els músics... I per donar suport a molts d'aquests creadors individuals caldrà veure el pressupost, que és molt ajustat. S'ha de veure la situació econòmica.»
–L'àrea de Cultura és una de les que més s'han ressentit de la crisi?
–«Són mals moments per a la cultura i per a tot. Al voltant del món de la cultura hi ha molt moviment econòmic i, evidentment, el sector se'n ressent. Però sempre es pot arribar a acords i dissenyar una programació d'estiu digna, tot i els pocs diners que tenim.»
–L'any passat va desaparèixer el Festival d'Estiu de Tarragona i es va substituir per un nou cicle, Faestiu. Per aquest estiu què es preveu?
–«No sé si canviarà el concepte: hi haurà programació al Camp de Mart, hi haurà el festival Kesse, que ja està consolidat, i moltes altres activitats coordinades des d'altres departaments, com ara el Museu d'Història o l'àrea de Joventut. No sé si el nom és el que canvia.»
–L'últim projecte que va presentar Sandra Coloma era l'ambiciosa remodelació del Camp de Mart. El projecte tira endavant?
–«Sí. Tenim un ajut Feder demanat per poder fer les obres. Crec que en dos anys podrem tenir-lo, i aleshores al Camp de Mart hi podran anar molts grups de teatre, de dansa..., i a més amb un altre auditori. És un projecte molt maco, tant de bo ens concedeixin l'ajut Feder.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crònica

Passat i present de Depeche Mode i Sparks

Barcelona
Arquitectura
El trencadís, distintiu del modernisme català

Gaudí, quina trencadissa!

barcelona

L’ADAC premia Michel i El Foment en un acte ple de crides a la defensa activa de la llengua

girona
Arquitectura

La casa ‘PIN8’ de Forallac, Premi Arquitectura 2023

Girona

Joan Manuel Serrat, premi Nacional de Cultura

barcelona

Lloret estrenarà al juliol la ruta dels escenaris de ‘La casa del dragón’

Lloret de mar

HeartBreak Hotel bategarà a Sants aquest setembre

BARCELONA
Crònica

‘Per sempre, Joy Division’

Barcelona
Art
Novetats a les joies medievals catalanes

Caín entra a l’absis de Taüll

barcelona