Cultura

Es consolida la recerca arqueològica

Infraestructures ·

Les grans obres continuen fomentant troballes arqueològiques

La majoria de jaciments històrics consoliden la recerca a llarg termini

La campanya arqueològica del 2011 ha resultat òptima un any més. Malgrat la disminució de la tramitació de permisos d'intervencions arqueològiques –dels 370 atorgats l'any 2010 s'ha passat a prop de 300 el 2011–, per Montserrat Mataró i Susanna Manzano, arqueòlogues del Servei d'Arqueologia i Paleontologia dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya, aquest any passat ha estat un any “important” pels bons resultats que han donat els jaciments arqueològics intervinguts: aquest any se n'han comptabilitzat un total de 147; d'aquests 119 llocs preventius (excavacions que es fan en llocs susceptibles de tenir restes), 27 són de recerca i 1, d'urgència.

Obres i subvencions

Quins són els principals motius perquè malgrat la crisi la xifra s'hagi mantingut força respecte a l'any anterior? Per ambdues expertes dels serveis territorials, la raó principal és que hi ha encara algunes grans obres en curs que són les que més sol·licituds generen. Bàsicament, l'ampliació de l'AP-7, el desdoblament de l'Eix i la construcció del TAV. Això sí, destaquen que el tipus d'intervenció ha resultat menys gran perquè així ho han estat també les obres públiques. També, remarquen, s'ha de tenir en compte que moltes subvencions per excavar són de caràcter bianual i és per això que la majoria encara estaven assegurades fins l'any passat.

Pel que fa als jaciments, Montserrat Mataró i Susanna Manzano destaquen que arran de les obres del desdoblament de l'Eix, a la comarca de la Selva, s'estant trobant força restes emmarcades entre el període del bronze final fins a l'època ibèrica, que, tot i ser modestes, són d'una gran aportació a la història del territori. Entre altres, destaquen el Camp de Sitges, trobat al municipi de Franciac, una sèrie de restes malmeses a Vilobí i altre tram situat entre Brunyola i Santa Coloma de Farners.

Jaciments fructífers

Un altre exemple de jaciments sorgits arran de les obres públiques (de l'AP-7, en aquest cas) és un dels “jaciments estrella” (n'hi ha pocs d'aquestes característiques); es tracta del jaciment del paleolític del Pla de Dalt de Sant Gregori (Gironès). Si bé no s'hi han trobat restes humanes ni fauna fòssil, sí que s'hi han descobert eines en un estat de conservació perfecte.

També emmarcat en el període de la prehistòria, l'any 2011 ha resultat prolífic al Camp del Ninots, situat a Caldes de Malavella. D'ençà de l'any 2003, les successives campanyes d'aquest jaciment situat a Caldes només han donat alegries en forma de troballes. És així que en la novena campanya d'excavacions s'han desenterrat dos esquelets intactes d'un tapir i un bòvid de fa 3,3 milions d'anys. També cal tenir en compte el molt sovint oblidat Pirineu gironí, que està oferint uns resultats molt satisfactoris pel que fa a restes que no coneixíem, amb jaciments com són el de Castellot de Bolvir, a la Cerdanya –el primer poblat pròpiament ceretà–; l'Aubert, de la Vall d'en Bas, o la campanya feta a la capçalera del riu Ter (a la vall de Núria i la vall de Coma de Vaca).

Consolidar la recerca

Un altre aspecte que cal tenir en compte de la campanya arqueològica del 2011 és, segons Mataró i Manzano, l'extraordinària capacitat que tenen els jaciments que en podríem dir “grans clàssics”, sobretot perquè continuen donant els seus fruits gràcies a una recerca constant. En aquest aspecte, i segons l'opinió de les dues arqueòlogues, una de les característiques a destacar de les comarques gironines és precisament “la consolidació de la recerca”. Ho exemplifiquen citant la majoria de jaciments de recerca històrics com ara el de Vilauba, que fa 25 anys seguits que s'hi treballa, i tot just finalitzada la darrera campanya d'excavació se n'han consolidat les estructures. Però seria injust no citar la resta: Ermedàs, l'Arbreda (on s'ha actuat recentment per consolidar el sostre), Santa Creu (on fa sis anys que s'hi treballa consolidant les estructures), el Pla de l'Horta... Tots ells són intervencions que contenen un projecte de consolidació que fa possible que la recerca sigui constant i a llarg termini. “La millor conjunció per a tot arqueòleg”, remarquen. I juntament amb la conservació i l'adequació dels jaciments, no menys primordial és la difusió. “Tant o més, perquè és un deure nostre, dels arqueòlegs, donar a conèixer a la societat els resultats de tots aquests anys d'excavacions.”

20 anys de jornades d'arqueologia

Girona rebrà els dies 15 i 16 de juny les X Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines. De caràcter bianual, enguany se celebrarà el 20è aniversari d'aquesta trobada entre investigadors de la matèria que posen en comú un recull dels resultats dels seus estudis d'arqueologia i prehistòria. Mentre encara està pendent de confirmar-se la seu, l'organització de les jornades anirà a càrrec del MAC-Girona (Museu d'Arqueologia de #Catalunya), la Universitat de Girona i els Serveis Territorials d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.