ara. hi
que. penso
Navegar en plena crisi
Falten quatre dies per Sant Jordi. El millor moment de l'any per a les editorials. I per al mercat de la rosa (és clar que la resta de l'any també és ple de capullos, sobretot en el món de la política i de l'empresa; i sí, també ho són els quatre que trenquen aparadors i que afavoreixen que es parli d'ells, esdevenir el gran problema que cal resoldre, i que no es planti prou cara a una reforma laboral que es pixa damunt els treballadors i a unes mesures econòmiques que, un cop més, discriminen Catalunya). Ara és convenient un punt i a part, és cert.
S'espera que les xifres de vendes de llibres siguin similars a les de l'any passat, és a dir, que no baixin però que tampoc pugin, estroncant la línia ascendent habitual dels Sant Jordi previs a la crisi. La llàstima és que els altres 364 dies, com en tants i tants sectors, la sensació és d'estar, ja no amb l'aigua al coll, més aviat sota l'aigua i aguantant la respiració. I a veure què passa. El fort onatge no afecta si estem submergits tres o quatre metres. La llàstima és que no es pot respirar i cal treure el cap. Agafar aire i... cap avall.
Els darrers mesos han nascut algunes editorials [llegiu el reportatge que publicarà diumenge a la secció de Cultura Valèria Gaillard] que, com els peixos, sempre neixen petites i, si neden amb una certa gràcia, són engolides per una de més gran i aquesta per una altra i així fins que es retroben dins la panxa de Planeta.
I han nascut noves editorials perquè en plena tempesta sempre hi ha qui aprofita per inventar el parallamps o per idear com reciclar l'aigua de la pluja, amb una barreja de valentia i d'inconsciència, de creure que tot passarà i que hi haurà ampolles d'aire per a tots els nàufrags.
Hi ha editorials amb una trajectòria mitjana o fins i tot llarga que ho estan passant molt malament, fins a l'extrem de plantejar-se tancar. Les que poden acomiaden personal (com a tot arreu, per dolorós que sigui), i en general publiquen menys, cosa que té un regust terapèutic no necessàriament negatiu. Sigui com sigui, però, cal intentar emergir un cop més, agafar aire un cop més, fer alguna cosa més, aguantar més.
L'editorial Moll ja té més de 78 anys i va ser fundada per Francesc de B. Moll i mossèn Antoni M. Alcover. El seu gerent actual, Antoni Moll, fa unes setmanes que ha posat en marxa una iniciativa imaginativa per mirar de flotar, encara que sigui abraçats a una fusta petita i primeta, i recuperar el rumb per varar al moll (disculpeu el joc de paraules fàcil), calmós i arrecerat.
Quan fa uns mesos l'editorial mallorquina va fer públics els greus problemes econòmics que patia “es va alçar una ona [aquest cop la imatge marítima és d'ells, que consti] espontània de solidaritat que ens va commoure profundament i ens va refermar en el nostre propòsit de no defallir i donar continuïtat a l'empresa”. Què es podia fer? “Crear el Cercle d'Amics de l'Editorial Moll, que estarà format per tots els qui estiguin disposats a pagar una quota, fixada per cadascú d'acord amb les seves conveniències.”
A què dóna dret, la quota? “A adquirir els llibres del nostre fons –o d'altres fons que puguin estar inclosos a la nostra pàgina www.editorialmoll.cat– per l'import total aportat, amb un 5% de descompte sobre el PVP.” Una iniciativa transparent, i sense intermediaris, que podrien adoptar altres editorials. Si creus en la cultura, a canvi de l'aportació que et convingui podràs tenir un descompte i, sobretot, ajudaràs a passar el mal moment, en aquest cas, a una editorial en terra (lingüísticament) hostil. Cada cop més hostil.
Quan estàs a punt d'ofegar-te, un sol braç és difícil que et salvi. I si és hipotecari, abans no te n'adonis, t'estarà empenyent cap al fons. En canvi, unes quantes mans i molts dits és probable que sí que et puguin ajudar a nedar fins a la platja. I prendre el sol que, un dia o altre, ha de tornar.
Bon Sant Jordi!
