Una ciutat de museus i art
Visitar els museus de Girona i descobrir peces fonamentals no deixa de ser un argument interessant per a tots aquells que al darrere de les peces despullades hi saben veure l'evolució de la societat
Lao Tse va escriure que un viatge de mil milles comença amb el primer pas; Julio Cortázar va constatar que es podia fer la volta al dia en vuitanta mons. Tots dos sabien que, com va assegurar Marcel Proust, «el vertader viatge de descobriment no tracta de buscar nous camins sinó de trobar una nova manera de mirar», i encara que el que nosaltres proposem no es cap tractat d'erudició, sí que convidem el lector, ja sigui de la capital o que vagi o vingui a Girona, intenti descobrir el llegat intangible i seductor que guarden les seves pinacoteques i museus. A la revista que tenen a les mans els oferim una proposta desapassionada, un recorregut proper i educat per una ciutat que se'ns presenta com una extraordinària proposta habitada per art, museus i galeries que ens permet recórrer més de dos mil anys d'història i endinsar-nos en les últimes tendències sense moure'ns dels 39,1 kilòmetres quadrats que abasta el terme municipal.
Capital tallada pel riu
Els interessats no ho tenen complicat. Han de saber que en aquesta capital tallada pel riu, on es reflecteixen les cases de la Rambla, Santa Clara i l'Argenteria, podrà viatjar des dels dies en què l'aiguabarreig entre el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants estaven habitats per caçadors i recollidors que, armats amb destrals, llances i ganivets de pedra, intentaven abatre senglars, cérvols o bisons. Les eines es poden veure al museu d'Arqueologia o de la Ciutat, fins a les darreres tendències, concentrades al Museu del Cinema, a la sala contemporània del Museu d'Història de la Ciutat o també a través de les propostes expositives que ens arriben de les dues galeries públiques o acollides a una obra social, o sigui, sense fins pecuniaris, com ara la de la casa de Cultura Bisbe Lorenzana, la de la Fontana d'Or, avui rebatejada com a a Caixafòrum. Aquesta no tan sols ha mantingut el prestigi assolit per la Fundació Caixa Girona sinó que l'ha sabut multiplicar. Si el viatger visita els museus i galeries de Girona sense presses, es pot trobar amb un món captivador en què pot accedir travessant les portes foranes de Sant Pere de Galligants, la Catedral, el Palau Episcopal, la sinagoga del carrer de la Força, el convent de Sant Antoni de Pàdua, o la Torre de les Aigües, al Mercadal. És una proposta a què últimament s'ha afegit la casa Masó, seu d'una família burgesa, catòlica amb ascendència sobre la història ciutadana que ara els seus descendents han decidit llegar a la capital com una proposta oberta i didàctica. Si el viatger té la ment oberta, pot fer com Costa-Gavras, que va aprofitar una visita fugaç per conèixer el Museu del Cinema o intentar transformar el temps en espai i entendre que per sobre dels objectes inanimats hi ha una superposició de llegats que ens porten des del campanar de la catedral romànica fins a la cadira coneguda com de Carlemany, a l'arqueta cordovesa d'Hixam II, la Creu dels Esmalts, les làpides sefardites del Bou d'Or o l'ara portàtil de Sant Pere de Rodes. Ho pot fer descobrint l'essència d'una Girona multicultural i oberta que s'ha sabut sobreposar al domini catòlic i oligarca i presentar-se al món com una comunitat oberta i canviant.
Visitar els museus de Girona, descobrir peces fonamentals com els retaules que habiten el Saló del Tro del Palau Episcopal, el Tapís de la Creació, l'estàtua jacent de la comtessa Ermessenda, el mosaic romà de Can Pau Birol, els mil·liaris que guardaven la Via Augusta, les armes emprades en les diverses guerres, o les màquines que ens van introduir a la modernitat i que avui ens permeten veure el món per més d'un forat no deixa de ser un argument interessant per tots aquells que entenen que més enllà de les peces despullades hi ha un enunciat que ens explica quin va ser l'alè que la va fer néixer i que avui per avui mou la ciutat.
