cultura

Una puça que salta alt

Sol Picó estrena demà al Teatre de Salt ‘Memòries d'una puça', una coproducció de Temporada Alta i el TNC que arribarà el juliol del 2013 a Barcelona

“Hi ha molta incertesa, i a partir d'aquí, comencem a construir, o no”, diu la ballarina.

“Seguirem ballant, malgrat el que ens costa, i si ho hem de fer sobre les escombraries, ho farem.” Aquest és el contundent missatge que vol transmetre Sol Picó amb el seu darrer espectacle de dansa, Memòries d'una puça, que demà s'estrena al Teatre de Salt dins del festival Temporada Alta. La ballarina i coreògrafa d'Alcoi ha estrenat 25 espectacles des del 1994 i ha rebut una desena de premis Max i dos premis Nacionals de Dansa, entre altres distincions. Però aquesta brillant carrera no la fa aliena a la crisi que viu la dansa, la cultura i tot el país.

“Després de pensar-hi molt –confessava ahir al Teatre Nacional de Catalunya, que coprodueix l'obra–, sento com pena de veure que personalment, després de tot el que hem recorregut, ara seria el moment de disfrutar, però no és així. Si vols treballar, potser has de baixar una altra vegada al carrer, però si convé, ho farem.”

El tema de la crisi no és aliè a l'espectacle Memòries d'una puça, una reflexió sobre les seves conseqüències: la desesperació, l'emigració, la lluita per la supervivència, la necessitat d'escapar d'una situació asfixiant... “És un tema molt inspirador –explica Sol Picó–. No sabem què passarà, hi ha incertesa, pèrdua... i a partir d'aquí, comencem a construir, o no. És una història que parla d'una sensació que tots podem tenir.” En aquest sentit, “la puça som tots, uns éssers insignificants; ens havíem plantejat que pogués ser una formiga, però les puces són més dures, més poderoses, i a més salten!”.

Sol Picó evoca una imatge representativa de l'espectacle, una escena d'una pel·lícula “dels Coen o de Tarantino, no ho recordo”. Tres joves pateixen un accident de cotxe que els fa fer diverses tombarelles. Quan surten del cotxe, veuen que no s'han fet res, sona una música i es posen a ballar. Sol Picó diu que també ha volgut expressar aquesta actitud: “Passi el que passi, no pararàs mai. Ara tothom corre, la gent té una actitud de fugir, d'avançar. Tot això queda recollit amb certa ironia i humor, imprescindibles per a moments durs com aquest.”

Sol Picó interpreta l'espectacle juntament amb dos vells coneguts seus, els ballarins Valentí Rocamora i Carles Fernández. Picó és, a més, directora i coreògrafa, i ha tingut col·laboradors amb els qui ja havia treballat, com Txiki Berraondo (dramatúrgia i direcció teatral), Sylvia Kuchinow (il·luminació) i Joan Manrique (escenografia). L'espectacle es pot veure demà a Salt en una única funció, i entre el 3 i el 7 de juliol es representarà al TNC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
crònica

Una sola música que tothom balla com vol

SANT JORDI A GIRONA

Tornar al centre perquè no canviï res

Girona

La festa amb tendència a l’alça

Barcelona
publicacions

Surt el número 12 de ‘Temperatura’, la ‘Revista per anar a cagar’

girona
crítica

Tensar els fils d’estendre

Girona

Es recupera l’essència amb el retorn a la Rambla i la plaça Catalunya

Girona
SANT JORDI

L’esmorzar de la Generalitat a Girona recorda Montserrat Vayreda

girona
sant jordi 2024

“Hi ha moltes ganes de diada”

barcelona
BLANES

La diada de Sant Jordi comença amb l’Esmorzar Literari

BLANES