cultura

Buscant la justícia social

Rosa Domènech condensa a ‘Vivències sociopolítiques i treball social' tota una vida de treball per l'estat del benestar

“Ara ens trobem en un moment molt difícil, però jo faig un cant d'esperança”, diu Domènech

“Crec que en el tre­ball social hi ha un ele­ment impor­tant de com­promís, vivència, de denúncia, que sem­pre sor­geix d'un ele­ment voca­ci­o­nal impor­tant”, escriu Rosa Domènech a la intro­ducció del seu lli­bre Vivències soci­o­polítiques i tre­ball social (El meu gra­net de sorra), publi­cat el mes pas­sat per Impuls a l'Acció Social, l'enti­tat sense ànim de lucre que pre­si­deix i que ha edi­tat set lli­bres més que pre­ser­ven la memòria històrica dels edu­ca­dors i tre­ba­lla­dors soci­als.

Rosa Domènech, que va néixer a Lla­gos­tera (Gironès) i hi va viure només fins als 10 anys per la feina iti­ne­rant del seu pare, direc­tor de sucur­sal bancària, va ini­ciar la seva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal com assis­tent social al suburbi bar­ce­loní del Camp de la Bota, entre el 1962 i el 1969, una tasca que poste­ri­or­ment va con­ti­nuar en el de Montjuïc. També va tre­ba­llar al jove barri del Gor­nal, a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, i més tard al barri de Sin­guerlín, de Santa Coloma de Gra­me­net, on va impul­sar l'Asso­ci­ació de Defi­ci­ents Men­tals. Com es pot veure, Domènech va conèixer de molt a prop el feno­men de les allaus migratòries que arri­ba­ven a Cata­lu­nya des de la resta de l'Estat, que van pro­vo­car grans bor­ses de pobresa i bar­ra­quisme a les perifèries de les grans ciu­tats. “En aque­lla època vaig viure situ­a­ci­ons molt dures, però també molt com­pen­satòries. La vida no és només fer diners”, afirma Rosa Domènech, que sem­pre ha tre­ba­llat com “un pro­fes­si­o­nal del tre­ball social que ho fa cre­ient que posa el seu gra­net de sorra per anar fent rea­li­tat la justícia social”.

A més de la seva tasca com a assis­tenta social, Rosa Domènech ha estat també pro­fes­sora de tre­ball social comu­ni­tari i va ser direc­tora exe­cu­tiva del Grup d'Inves­ti­gació i Tre­ball Social de l'Ins­ti­tut de Ciències de l'Edu­cació de la UAB, que va fer una impor­tant con­tri­bució a la for­mació per­ma­nent dels tre­ba­lla­dors soci­als de l'Estat espa­nyol en la segona mei­tat dels setanta.

Ideològica­ment, Domènech va tro­bar el seu pri­mer refe­rent en l'Església. “Pen­sava que la justícia social, la igual­tat, la soli­da­ri­tat es podia acon­se­guir amb aquesta ide­o­lo­gia”, escriu, abans de reconèixer també que la fe catòlica tenia també “una ves­sant repres­sora, que a mi en aquells anys també em va influ­en­ciar i em va mar­car paràmetres de caràcter res­tric­tiu”.

El febrer del 1971, Domènech va conèixer el mes­tre, peda­gog i polític figue­renc Josep Pallach (1920-1977), durant una entre­vista que li va fer el seu marit, Joa­quim Fer­rer –cofun­da­dor amb Pallach del Rea­gru­pa­ment Soci­a­lista i, més tard, con­se­ller de Cul­tura– a Cale­lla de Pala­fru­gell. “Pallach em va fer veure que no era neces­sari pas­sar per l'Església per bus­car la justícia social, sinó que podia fer-ho a través de la política”.

El model de Bar­ce­lona

El 1977, Domènech va for­mar part de l'equip de tre­ba­lla­dors soci­als que van ela­bo­rar un model de Ser­veis Soci­als per a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, gover­nat pel PSC. “Vam pro­po­sar un model sem­blant per a la Gene­ra­li­tat, però a Tar­ra­de­llas no li va agra­dar. En canvi, aquest model català va ser un refe­rent molt impor­tant arreu de l'Estat. Per això he vol­gut que el lli­bre es publi­qui també en cas­tellà i al gener es pre­sen­tarà a Madrid”, diu Domènech, que recorda que ara, en plena crisi, els tre­ba­lla­dors soci­als tenen “un paper impor­tant als bar­ris”, que no vol iden­ti­fi­car amb la bene­ficència, sinó amb la soli­da­ri­tat, la justícia social i l'estat del benes­tar. I envia un mis­satge d'espe­rança: “Hi ha crisi econòmica, de valors, de des­con­fiança en el sis­tema, però tot això es pot superar.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.