equipaments
mercè miralles
D'escorxador a biblioteca
Mataró inaugura diumenge la seva segona biblioteca pública. Batejada amb el nom del filòleg mataroní Antoni Comas, té un emplaçament únic, l'antic escorxador. El recinte construït per Melcior de Palau passa del negoci a l'oci en el sentit més ampli: la cultura
El dia que visitem la Biblioteca Antoni Comas, a Mataró, falta poc per a la inauguració. Tot està llest. Llibres arrenglerats, ordinadors a les taules, llum i calefacció a punt. Només la presència subtil d'alguna caixa de cartró, alguna paperera encara embolicada amb plàstic i un terra acabat de polir i poc trepitjat fan pensar que alguna cosa hi passa. Hi fa pensar, sobretot, el fet que hi ha silenci, que els passadissos estan buits. Falta l'element fonamental: els usuaris. Això farà un tomb aquest diumenge. És el dia de la inauguració. Dilluns comença la seva vida quotidiana i ja tenim les primeres activitats programades: la primera hora del conte, l'11 de febrer, una taula rodona sobre el filòleg Antoni Comas (Mataró, 1931–Barcelona, 1981), el 21 de febrer, i un recital poètic, l'1 de març.
Fins ara, Mataró ha disposat de la biblioteca Pompeu Fabra, que va ser la primera biblioteca pública de Mataró. Es va inaugurar el 1997 –anteriorment es disposava de la de la Caixa Laietana–. La Biblioteca Antoni Comas és la segona, per tant, i donarà un servei de proximitat a la zona de Rocafonda, l'Esperança, Ciutat Jardí, El Palau, l'Escorxador, Les Santes, l'Havana i rodalies i també a part de Vista Alegre i Molins. Això vol dir atendre un 28% de la població de Mataró. De fet, es podria parlar d'un terç de la població, ja que encara no existeix la tercera biblioteca prevista al pla de biblioteques de Mataró.
L'espai. La ubicació de la biblioteca mereix un apart. El recinte de l'antic Escorxador de Mataró, amb diverses edificacions, està entre els carrers d'Enric Prat de la Riba, de Don Quixot i de Francisco Herrera. Té un accés a l'Escola Bressol municipal Els Menuts i al restaurant dels Capgrossos des del carrer de Francisco Herrera, i a la biblioteca des del carrer d'Enric Prat de la Riba. Els edificis, d'estil modernista, van ser projectats el 1909 per l'arquitecte municipal, Melcior de Palau i Simón. Es van inaugurar el 1915. La directora, Sílvia Barragán, explica durant la visita: “A part que l'entorn és fantàstic, tenim veïns que són molt interessants per a la biblioteca: el bar dels Capgrossos, l'escola Bressol...” Hi ha molta feina al darrere. “Fer el projecte d'una biblioteca representa, com a mínim, sis anys de treball!”
La biblioteca ocupa les tres naus destinades antigament a la matança: la nau central té una superfície útil de 412 m², la nau del costat de ponent té 279 m² i la del costat, de llevant, 227 m². Les obres han mantingut aquestes tres naus i s'ha fet una intervenció per adaptar-les al nou ús. Entre moltes accions, s'han enderrocat les construccions annexes a les naus per donar més visibilitat a les naus principals. A l'accés per Prat de la Riba s'ha construït un volum vidriat. Hi ha altres volums vidriats, més al darrere de les tres naus. Allí s'hi han reservat espais tancats, per a tallers, activitats de petit format... L'amplitud de les naus s'ha mantingut sense compartimentar. Tot reforça l'espaiositat: la lluerna central, la doble alineació de pilars de fosa que suporten la coberta, la seqüència de finestres amb els vitralls. A la nau central s'hi ha fet un altell, al llarg de la nau, comunicat per dues passeres.
És una estrena molt desitjada. La directora diu: “L'Ajuntament fa anys que hi fa una aposta molt forta. Les biblioteques són els equipaments més visitats allí on estan. La repercussió social és enorme!”
