Torna el teatre de resistència

S'han aca­bat les vaques gras­ses i les opu­len­tes par­ti­des pres­su­postàries muni­ci­pals que ali­men­ta­ven espec­ta­cles, fes­tes, fes­ti­vals i pro­gra­ma­ci­ons tea­trals fins i tot en la capi­tal comar­cal més recòndita. Aquesta és la mala notícia. La bona? Que ni així el tea­tre no s'ha aca­bat. Al con­trari. Alguns fins i tot en fan de la neces­si­tat vir­tut: “Torna el tea­tre de resistència que vam conèixer als anys setanta”, pro­clama Jaume Jovells, direc­tor de Tea­tre de But­xaca de Molle­russa.

El seu cas és un bon exem­ple de les noves estratègies dels petits grups repar­tits pel ter­ri­tori i que es mouen entre l'ama­teu­risme i el rigor de llançar pro­pos­tes esta­bles amb espe­rit pro­fes­si­o­nal. Ara ha enge­gat una interes­sant experiència de tea­tre de petit for­mat i escàs pres­su­post que volta per la comarca del Pla d'Urgell. Amb el títol de Cua d'estiu, Tea­tre de But­xaca va ofe­rir un cicle de qua­tre espec­ta­cles de tea­tre, música i poe­sia fent ser­vir cases i patis par­ti­cu­lars d'alguns pobles. Entrada lliure, suport mili­tant de qui cedeix l'espai i pot­ser invita a sopar els actors i una cas­sola al final de cada sessió perquè cada assis­tent hi posi els diners que voluntària­ment cre­gui que ha de posar per al sos­te­ni­ment dels artis­tes i de l'espec­ta­cle.

“És l'Olla de la Resistència, una fórmula que vaig viure quan començàvem i que ara està tor­nant, segu­ra­ment a causa de les cir­cumstàncies: petit for­mat, sales peti­tes, la col·labo­ració de la gent i dels pro­pis actors”, explica Jovells. De moment, han començat bus­cant patis i eres de cases i masies. Hi ha d'altres exem­ples al llarg del país. Alguns d'urbans: Nòmades, de la com­pa­nyia Solitària, que s'ha pogut veure a la ter­rassa d'un antic àtic del barri del Car­mel de Bar­ce­lona i en una casa rural de Tiana.

L'experiència l'han anat repe­tint al llarg de la tem­po­rada, amb la Cue­jada de tar­dor, la Cue­jada d'hivern, un par­ti­cu­lar Conte de Nadal i ja pre­pa­ren la Cue­jada de pri­ma­vera, amb una obra que s'adreçarà al públic fami­liar. El plat fort serà, però, el cicle de Cua d'estiu, al vol­tant del qual ja estan començant a pen­sar algu­nes noves pro­pos­tes. Diners no n'hi ha. Però la ima­gi­nació, la vocació i les ganes hi posen la resta.