Cinema Estrena

Lola Dueñas i Javier Cámara. entrevista

Actors. bernat salvà

“Almodóvar vol que cada moment sigui fresc, autèntic i natural”

L
Lola Dueñas: “Pedro Almodóvar controla tots els detalls, és al·lucinant. Fins i tot s'adonava si em canviava el vestit per un altre d'idèntic”
“Era com un domador de feres en un avió ple de testosterona”

Tots dos han tre­ba­llat diver­ses vega­des amb Pedro Almodóvar i li deuen part de la seva fama. El direc­tor man­xec els tanca ara en un avió ava­riat que dóna vol­tes sobre Toledo a Los aman­tes pasa­je­ros, el retorn del direc­tor man­xec a la comèdia lleu­gera. Javier és un mem­bre de la tri­pu­lació amb molta ploma i Lola, una pas­sat­gera vident i sexu­al­ment frus­trada, dis­po­sada a per­dre la vir­gi­ni­tat.

Quina diríeu que és la clau dels vos­tres per­so­nat­ges?

J.C.: Aquests tres assis­tents de vol són com un mons­tre de tres caps [Car­los Are­ces i Raúl Arévalo inter­pre­ten els altres dos]. Després d'un temps de pre­pa­rar-los, ens vam ado­nar que eren per­so­nat­ges molt afec­tats, no només per l'ama­ne­ra­ment, sinó també per les dro­gues, l'alco­hol, la beguda... Almodóvar volia que en el moment més natu­ral per­des­sin el cap­te­ni­ment i que en el moment de perill fes­sin allò per a què estan edu­cats els assis­tents de vol, que és actuar com si no passés res. Quan hi ha més con­trol és quan es des­con­tro­len més i quan hi ha més des­con­trol és quan estan més con­tro­lats.

I Pedro, com ho fa per no per­dre el con­trol?

J.C.: Dins de l'arti­fici, la tea­tra­li­tat amb què Pedro Almodóvar impregna totes les seves pel·lícules, ell l'únic que busca és la natu­ra­li­tat, la fres­cor i el moment d'espurna del moment. En això és un tali­ban, vol que cada moment sigui fresc, autèntic i natu­ral.

Tots dos heu tre­ba­llat en dra­mes d'Almodóvar. Can­via molt que us diri­geixi en una comèdia?

L.D.: Jo, de totes les pel·lícules que he rodat amb Almodóvar, és en la que m'ho he pas­sat més bé. M'encan­tava el meu per­so­natge.

J.C.: Pedro Almodóvar sabia on es volia ficar: en un avió ple de tes­tos­te­rona, de ploma, de neces­si­tat, de desig... I ho va acon­se­guir. Era com el doma­dor de feres dins d'aquest avió. En algun moment la pel·lícula es dis­pa­rava, i li dèiem: “Pedro, ets cons­ci­ent del que estàs fent?” Rèiem molt. Ell s'encar­re­gava de fre­nar-nos.

Com vau tro­bar aquest to una mica con­tin­gut, sense dei­xar-vos arros­se­gar per un argu­ment tan deli­rant?

L.D.: El to ens el marca Pedro, a tots! Vam assa­jar molt, i va ser diver­tit: era com assa­jar tea­tre.

J.C.: És impor­tant tot el que es pro­voca amb el que dius als altres per­so­nat­ges. Pedro ho equi­li­bra molt bé, perquè en la mirada de l'altre hi ha també el tre­ball d'un mateix. En aquesta pel·lícula tre­ballàvem a molt poca distància l'un de l'altre [està rodada dins un avió de debò], no estàs gens sol, com passa en altres pel·lícules. El to és el que uti­lit­zes en la inti­mi­tat, i Pedro el domina molt bé.

L.D.: I s'adona abso­lu­ta­ment de tot, no l'enga­nyes mai. Si ho inten­tes, t'enxampa.

Podeu posar algun exem­ple?

L.D.: Cada per­so­natge tenia tres ves­tits, perquè repre­senta que vas amb la mateixa roba en tota la pel·lícula, però no et pas­saràs unes set­ma­nes de rodatge amb el mateix ves­tit! Doncs ell s'ado­nava quan me'n posava un i quan em posava l'altre, era al·luci­nant! Con­trola tots els detalls.

J.C.: És una antena amb cames, s'adona de tot. No t'esca­pes de la radi­ació de Pedro.

Quina va ser la vos­tra pri­mera reacció quan us va tru­car Almodóvar i us va dir que tenia un paper per a vosal­tres en una comèdia gai esbo­jar­rada?

L.D.: Em va tru­car, em va dir que tenia un paper per a mi i em va expli­car de què anava la pel·lícula, però jo estava tan ner­vi­osa per la pri­mera frase que no em vaig assa­ben­tar de res. Una reacció d'histèria, d'emoció.

J.C.: Sem­pre et poses nerviós. I ell fa el pos­si­ble perquè per­dis aquest ner­vi­o­sisme, perquè a vega­des et blo­queja. Jo he estat més rela­xat en aquesta pel·lícula, però sen­tia una certa tensió perquè era la meva pri­mera comèdia amb Almodóvar, i jo supo­sa­da­ment tinc l'eti­queta d'actor còmic. I era dels vete­rans del rodatge, la meva ter­cera pel·lícula amb ell.

Reco­nei­xeu el to i l'estil de les pri­me­res pel·lícules d'Almodóvar, a ‘Los aman­tes pasa­je­ros'?

J.C.: Jo vaig arri­bar a Madrid el 1988. Lola va néixer allà i ha begut els vui­tanta. La pri­mera pel·lícula que vaig veure d'Almodóvar era La ley del deseo i em va impac­tar molt. Després he vist les seves comèdies. Pedro ha can­viat, evi­dent­ment. Ara es pot per­me­tre fer les pel·lícules que vol fer. Aque­lles pel·lícules eren molt fres­ques i trans­gres­so­res, el que era política­ment incor­recte era accep­tat i aplau­dit. Ara no te les com­pra­ria un dis­tribuïdor. També és cert que és més agra­da­ble ocul­tar, entre­veure, que mos­trar clara­ment, i ell juga a això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Los amantes pasajeros

«Los amantes pasajeros»

Gènere: Comèdia
Direcció: Pedro Almodóvar.
Intèrprets: Javier Cámara, Carlos Areces, Raúl Arévalo, Lola Dueñas, Cecilia Roth.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a