Cinema Critica

CRÍTICA

àngel Quintana

Un nou concepte d'adaptació

La renovació del cinema literari –com el cinema històric– és una assignatura pendent, ja que molt pocs directors saben com anar més enllà de la simple il·lustració per poder treballar amb comoditat una idea àmplia d'adaptació. Mentre en el món teatral podem veure com Shakespeare o Txèkhov donen peu a muntatges atemporals i a complexos jocs de relectura perfectament ajustats a les creacions d'època, en el cinema sembla com si només hi hagués una manera d'adaptar Tolstoi i aquesta no fos altra que el resultat d'una mirada erràtica. Afortunadament, Joe Wright –que ja havia adaptat Jane Austen i Ian McEwan– decideix donar la volta al concepte d'il·lustració i amb la complicitat d'un gran dramaturg com Tom Stoppard construeixen una versió veritablement sorprenent d'Anna Karenina. Una versió en què l'adaptació no fa més que posar-se al servei d'una interpretació que basa tota la seva força en la posada en escena i en el concepte d'artifici.

Des dels primers moments de la pel·lícula veiem un teatrí que es transforma en món. Un decorat artificiós emmarca els balls luxosos de la aristocràcia russa, l'arribada del tren de vapor a Sant Petersburg o els jocs de cambra. L'escenari no esdevé, però, omnipresent ja que de tant en tant deixa pas a altres decorats i altres escenes que es desenvolupen en espais naturals, com les que relliguen la parella d'enamorats adúlters integrada per Anna i el comte Vronsky. Joe Wright ens recorda que tota adaptació és sobretot el resultat d'una clara visió de la posada en escena, però també utilitza l'artifici per accentuar la idea que tots els personatges del relat no són més que titelles d'un món en extinció. Els aristòcrates juguen i sublimen les seves pròpies representacions, mentre en el món real alguna cosa diferent s'està gestant.

Decadència d'una classe

Anna Karenina és vista per Joe Wright com la novel·la que explica la història d'una dona insatisfeta sexualment en el seu matrimoni que troba altres camins de plenitud sexual. Un cop descoberta la passió del desig es troba perduda entre un sentiment de vergonya respecte als seus actes, les convencions de la moral que l'envolten i la decadència d'una classe social llançada a un canvi profund. Anna Karenina té el seu contrapunt en el personatge de Lyovin, turmentat per la religió, la moral que anuncia el malestar dels desheretats, però que també intenta servir de reflex de l'ànima russa. Mentre en moltes adaptacions el personatge de Liovin sembla fer nosa, Wright el ressalta per mostrar com el seu destí paral·lel pot ser el contrapunt del veritable destí d'Anna Karenina. Wright troba el seu suport en una espectacular i sensible treball de Keira Knightley que no ens fa enyorar Greta Garbo. El director sap articular els elements clau de la novel·la sense trair-los però sense caure en l'academicisme més tronat. Al final fa la sensació que l'escena enlluernadora s'imposa i que el gran melodrama dramàtic del passat pot universalitzar-se en posar-se en contacte amb les contradiccions del nostre present.

Anna Karenina
Direcció: Joe Wright Interpretació: Keira Knightley, Jude Law, Aaron Johnson, Kelly Macdonald Gènere: drama País: GB, 2012
Un Oscar
La pel·lícula de Joe Wright, un altre exemple de producció britànica de factura impecable, va estar nominada a quatre Oscars, i finalment es va endur el de millor vestuari.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Anna Karenina

«Anna Karenina»

Gènere: Drama
Direcció: Joe Wright.
Intèrprets: Keira Knightley, Jude Law, Kelly Macdonald.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a

novetat literària

Pierre Lemaitre quan escriu transpira, no s’inspira

Barcelona
Cultura

Marcel·lí Güixens, membre històric i excap de colla dels Nens del Vendrell

Crítica

El rei va despullat

música

Lluc publica l’EP ‘Totes les veus ara són ecos’, des del Baix Montseny

sta maria de palautordera
MÚSICA

Palau 100: De Viena a Rufus Wainwright

BARCELONA
LLETRES

Col·loqui internacional sobre l’espai trobadoresc i les dones, a Barcelona

barcelona
TEATRE

El Teatre Romea recrea l’humor cínic de Thomas Bernhard

BARCELONA
audiovisual

Ferran Cera substitueix Jordi B. Oliva com a president de la federació PROA

barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

Cap Butaca Buida ja ha venut la meitat de les 60.457 entrades del 16 de març

BARCELONA