Filigranes d'un altre temps
El Museu del Modernisme Català es renova amb la incorporació d'una trentena d'obres a la seva col·lecció
Un fragment de reixa de la desapareguda casa La Miranda d'Antoni Gaudí, una lànguida escultura d'Enric Clarasó, dos dibuixos de Casas i una arquimesa de la Casa Busquets són algunes de les joies modernistes que s'acaben d'incorporar a l'exposició permanent del Museu del Modernisme Català. Inaugurat fa tres anys, aquest museu del carrer Balmes de Barcelona i propietat de la família Pinós renova cada any la seva col·lecció amb noves adquisicions i rotacions del fons.
Enguany, a més, el centre ha incorporat dues donacions: l'escultura de terracota En el ball. Ai, infeliç la que neix bonica!, de Rafael Atché, que ha donat Félix Daza, i un retrat de l'arquitecte Puig i Cadafalch, fet per Josep Maria Recoder, donada per Alfonso Alcolea.
La reixa de pescador
En aquesta quarta renovació de la col·lecció del museu, s'han incorporat una trentena d'obres. Fa molt poques setmanes el museu va adquirir el fragment d'u na reixa de Gaudí que havia format part del recinte de l'edifici La Miranda, de Llinars del Vallès. “L'edifici va sobreviure a la Guerra Civil, però en canvi va ser destruït als anys seixanta per culpa de l'especulació urbanística”, explica Gabriel Pinós, director del museu. La forma de la reixa emula una xarxa de pescador. En una porta del parc Güell hi ha instal·lat un altre fragment de la reixa.
Una altra de les peces estel·lars de les noves incorporacions és un moble de la Casa Busquets, que és una autèntica filigrana. Es tracta d'una arquimesa, que no per casualitat va guanyar la primera medalla de la 5a Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona el 1907. Elaborada amb deu fustes diferents, i amb incrustacions de plata, nacre i brillants, la peça té com a motiu ornamental la pinya i conté nombrosos calaixets i armariets secrets. Una altra novetat és un monumental moble de rebedor de Gaspar Homar. I és que el museu és especialment ric en peces de mobiliari modernista.
Casas i Clarasó
De l'exposició de Ramon Casas que la galeria Gothsland –propietat també dels Pinós– va organitzar fa uns mesos, han passat al museu dos magnífics dibuixos de Casas, Dama en interior i Júlia amb barret i para-sol. D'aquella mostra també s'ha inclòs en el recorregut del museu el que està considerat el primer cartell català modern: l'anunci de l'Ajuntament de Barcelona de la 3a Exposició de Belles Arts, d'Alexandre de Riquer.
En escultura s'ha incorporat Ànima blanca, una figura femenina realitzada per Enric Clarasó. En pintura destaquen dues teles de Fèlix Mestres. Algunes d'aquestes noves obres es podran consultar pròximament des d'un catàleg virtual i interactiu que es podrà descarregar de franc des d'iTunes.
El museu ha mantingut el nombre de visitants –gairebé 13.500– respecte al 2012. El que sí que canvia és l'origen del públic, que s'ha capgirat. “Mentre que el primer any vam tenir una gran afluència de públic local, cosa normal perquè volien veure un museu nou, ara un 53% del públic és estranger, i un 20%, de fora de Catalunya. Dels estrangers, la majoria són francesos”, explica Pinós.
La col·lecció del museu conté més de 400 obres, de les quals se n'exposen més de 300. “Des del principi, el museu ens va quedar petit.” Els propietaris estan satisfets de la bona marxa del museu en els seus primers tres anys i afegeixen: “El primer objectiu del museu és la preservació del patrimoni modernista i, en segon lloc, la seva difusió.”
