Art

art. &co

pilar parcerisas

L'èxit de Dalí


Dalí a París

Més de 7.000 visi­tants dia­ris al Cen­tre Pom­pi­dou han asse­nya­lat una nova fita en l'èxit pòstum de la figura de Sal­va­dor Dalí, que va saber enten­dre la boge­ria com a cre­ació, cap­girà el sur­re­a­lisme lite­rari de Bre­ton basat en l'auto­ma­tisme psíquic de l'escrip­tura i l'expandí cap al món de la imatge amb el mètode para­noi­cocrític, amb l'ajuda de la doble imatge sug­ge­rida per les roques de cap de Creus. A par­tir de Dalí, el sur­re­a­lisme parlà amb imat­ges i no sola­ment amb parau­les. Dalí sabé enten­dre el valor de les mas­ses al segle XX i adaptà el seu tarannà pro­vo­ca­dor i l'his­tri­o­nisme par­ti­cu­lar al llen­guatge popu­lar de la publi­ci­tat: “Je suis fou du cho­co­lat LAN­VIN”, pro­nun­cia amb vehemència Dalí en un dels anun­cis que es pro­jec­ten en aquesta antològica, pre­mi­ada ara també per l'Asso­ci­ació Cata­lana de Crítics d'Art que, des de París, es tras­llada al Reina Sofía de Madrid el 27 d'abril. Dalí ha esde­vin­gut una marca cul­tu­ral i comer­cial cobe­jada pels grans museus en temps de crisi.

Dis­ci­plina

Però no tot és pro­vo­cació en la ment de Dalí. La seva tra­jectòria és cons­truïda amb ambició, dis­ci­plina i desig de per­manència en el futur. La seva admi­ració pels clàssics del Renai­xe­ment, la cura en l'ús dels mate­ri­als, el tre­ball amb lupa en els petits for­mats i un trac­tat de pin­tura com els 50 secrets màgics per a pin­tar donen mol­tes pis­tes sobre com Dalí cons­tru­eix la figura admi­rada d'avui, tant en els detalls biogràfics de Vida secreta i Diari d'un geni, com en els seus escrits i assaigs. Però també tenia al cap un taller ideal, com ho demos­tra l'esbós d'un ico­sa­e­dre de vidre i acer for­mat per vint cares de tri­an­gles equilàters, que dibuixà el 1949. Hores i hores de tre­ball, del matí a la nit, mar­ca­ven el ritme als seus tallers, com s'ende­vina al de la seva casa de Port­lli­gat.

Els tallers de Dalí

Cada any, a la Casa-Museu-Cas­tell Gala-Dalí de Púbol s'hi exhi­beix algun aspecte inèdit de l'artista que ajuda a enten­dre el seu tarannà i procés cre­a­tiu. Enguany, l'expo­sició es titula Dalí i els seus tallers. Dalí ins­tal·lava el seu taller allà on viat­java o sojor­nava un temps. L'artista com­par­tia vida i obra i, en con­seqüència, no traçava límits entre l'espai públic i el pri­vat. L'habi­tació d'hotel podia esde­ve­nir espai de cre­ació i d'ima­gi­nació, i al mateix temps, espai de recepció d'amics, fes­tes o sig­na­tura de con­trac­tes. A banda dels tallers de Figue­res, París, Púbol i Port­lli­gat, l'expo­sició recull també foto­gra­fies d'espais menys cone­guts, com el que uti­litzà als Estats Units: Nova York, a l'hotel Regis; Hamp­ton Manor (Vir­gi­nia), hoste de Caresse Crosby, Peb­ble Beach o Bur­bank (Califòrnia); i a Roque­brune Cap Saint-Mar­tin, con­vi­dat per Coco Cha­nel durant la Segona Guerra Mun­dial. Foto­gra­fies d'Erich Schaal, Bran­gulí, Meli, Hals­mann, Mas­pons/Ubiña, Mise­rachs, Brad­ley Smith, entre altres, en donen fe. Una pro­jecció inèdita del Dalí més íntim que atorga al taller la importància que tingué per als grans mes­tres del pas­sat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.