NOVEL·LA
Jaume Ferrer i Puig
Contemplar la vida des dels marges
En Menna és un home que ja ha creuat la frontera dels quaranta i que decideix passar el juliol en un mas del Montsant per elaborar un projecte sobre els marges de pedra seca del Priorat. Alhora, vol acabar de tancar les ferides de la mort de l'Ada i poder encetar així una nova etapa vital i creativa.
Aquest és el punt de partida de la primera novel·la del filòleg Roger Vilà (Sentmenat, 1968), que debuta en la narrativa catalana amb una obra consistent i madura, hibridada amb el gènere del dietarisme i l'autobiografia, confeccionada amb un llenguatge molt cuidat que quan cal adopta les formes dialectals de la zona en boca de personatges com la Trini, en Bepo i l'Helena.
Marges reformula alguns aspectes de la novel·la rural autòctona. En Menna, aïllat voluntàriament i amb tensions internes, esdevé un epígon a mig camí entre la Mila de Solitud i l'Àlex, el protagonista cinematogràfic de Ficció, de Cesc Gay. Vilà retrata un món en extinció que té molts punts de contacte amb l'univers mequinensià de Jesús Moncada, quan fa la descripció del bullici del cafè el Vernet i l'enterrament de l'oncle Ramon. Però Marges no és només una novel·la rural, sinó molt més, d'aquí ve que esdevingui un artefacte literari que connecta amb la literatura de W.G. Sebald a través de la mirada interior del protagonista teixida amb el record eteri del passat i la realitat densa del present; complementat tot amb fotografies de marges i feixes del Priorat al final del relat.
Reflexió sobre l'existència humana
La solitud i la pèrdua són dos dels temes que explora la novel·la i que conflueixen en la reflexió sobre l'existència humana i el vincle d'aquesta amb la memòria personal i col·lectiva, com evidencien els records dels estius d'adolescència a Margalef acumulats pel protagonista i recuperats en el seu retorn al poble. El paisatge té un paper clau d'influència en l'individu, però també en el procés creatiu d'escriptors i artistes. L'exemple més paradigmàtic serien els marges, testimonis inerts però generadors d'identitat, que esdevenen la síntesi etnològica de la tesi de la novel·la: el pas del temps i de la vida.
Marges és una novel·la de ritme lent, de mirada serena sobre un espai atemporal i sostingut en el temps, el Priorat, i uns personatges que se'n saben hereus, arrelats com els ceps i les pedres dels marges. La novel·la compagina el detallisme, d'aquí ve que hi predomini un to líric en les descripcions, amb traces de reporterisme, quan el protagonista porta el lector a fer un tomb per la comarca per descobrir-li la singularitat del Montsant: la geografia, els vins i la gastronomia. Tot això contrapuntat amb nombroses referències literàries, que van des de La Ilíada, d'Homer, fins a a L'ofici de viure, de Cesare Pavese, passant per la Divina Comèdia, de Dante, i l'Ulisses de James Joyce, que doten el text de profunditat poètica.
Roger Vilà rubrica el seu debut literari amb una novel·la intimista que no decebrà els lectors més exigents.
