Intolerable discriminació de l'espanyol

Ara que el govern de José Ramón Bauzá, a les Illes Bale­ars ha anun­ciat que els lli­bres de text del pro­per curs esta­ran escrits en 'balear' (sic), s'obrin dos inter­ro­gants de la màxima importància.

El pri­mer seria (per dir-ho tècni­ca­ment) què collons és això del 'balear'? He sen­tit per­so­nes de les illes refe­rir-se a la lle­gua que par­len com a 'mallorquí', 'menorquí' o 'eivis­senc', de la mateixa manera que jo ho faig, uti­lit­zant la deno­mi­nació 'valencià'. Cap pro­blema amb això. És el mateix que fa gent d'altres con­tra­des quan ano­me­nen la seua parla 'andalús' o 'murcià', per posar-ne dos exem­ples.

'Balear', en canvi no és res de cone­gut. La parla de Mallorca pot dis­tar tant de la d'Eivissa, com de la de Girona, i el par­lar de For­men­tera pot resul­tar més sem­blant a algu­nes vari­ants comar­cals valen­ci­a­nes que no al mallorquí. Quin de tots serà el 'balear'? A banda de l'arti­cle salat, qui­nes altres carac­terísti­ques tindrà? Fonètica­ment, serà com la parla de Sóller? Com la de Maó? o com la de Sant Fer­ran, a For­men­tera? Caldrà dir 'tassó' com diuen a Mallorca o 'got' com fan a Eivissa?

La segona qüestió és el greuge inac­cep­ta­ble que es gene­rarà res­pecte d'habi­tants d'uns altres llocs del mateix estat (el que paguem entre tots, si bé no tots el paguem per igual). Per quins set sous els infants d'Àgui­las (Múrcia) no podran acce­dir a lli­bres de text en la seua pròpia vari­ant dia­lec­tal, que —a més de ser dife­rent de l'espa­nyol estàndard— també ho és del par­lar de la ciu­tat de Múrcia. Com és que la gent de Plasència o la de Càdis no podran gau­dir de lli­bres en les seues riques vari­ants dia­lec­tals?

Com és que només els ciu­ta­dans bale­ars tin­dran dret a ser edu­cats en la seua vari­ant dia­lec­tal, i tots les altres per­so­nes que —de grat o per força— tenen pas­sa­port espa­nyol no podran acce­dir a un pri­vi­legi simi­lar. No és això una dis­cri­mi­nació into­le­ra­ble i —molt pro­ba­ble­ment— anti­cons­ti­tu­ci­o­nal?

I les per­so­nes immi­gra­des que pro­ce­dei­xen de països ame­ri­cans, no tin­dran dret a rebre l'edu­cació en les seues vari­e­tats pròpies? Basta veure una pel·lícula mexi­cana per a com­pro­var que les diferències són més que nota­bles, amb l'espa­nyol estàndard de —posem per cas— la TVE. Els fills de famílies mexi­ca­nes, colom­bi­a­nes o equa­to­ri­a­nes no podran edu­car-se en mexicà, colombià i equa­torià? No havíem que­dat que els drets lingüístics són de les per­so­nes i no dels ter­ri­to­ris? O això només és vàlid quan apro­fita per a liqui­dar el català, l'èuscar o el gallec?

El senyor Bauzá faria bé de repen­sar-s'ho bé. És dubtós que un aguer­rit naci­o­na­lista espa­nyol com ell tinga la volun­tat d'intro­duir desi­gual­tats tan notòries entre uns i altres ciu­ta­dans espa­nyols. O és que quan es tracta d'exter­mi­nar “la llen­gua coo­fi­cial que no és el cas­tellà”, tot s'hi val?

Podríem pen­sar que aquesta nova atza­ga­iada del PP balear és el cas més bru­tal d'anal­fa­be­tisme que hom pot tro­bar en un govern euro­peu. Estic con­vençut, però, que no és així. Els indi­vi­dus que han per­pe­trat aquesta mani­o­bra no són igno­rants. Són, sen­zi­lla­ment, els exem­ples més evi­dents de supre­ma­cisme dèspota que s'han cone­gut en Europa des de 1945.