Territori

patrimoni

MERCÈ MIRALLES

L'ombra de mossèn Cinto

La Diputació de Barcelona i l'Ajuntament signen un conveni que permetrà fer un nou projecte museogràfic a Vil·la Joana, on va morir el poeta Jacint Verdaguer

Mossèn Cinto és ben pre­sent. Aviat, en els anys vinents, un dels llocs més rela­ci­o­nats amb ell, tot i que va pas­sar-hi molt poc temps, Vil·la Joana, serà objecte de grans can­vis. Vil·la Joana, que per­tany a la xarxa de museus del Museu d'Història de Bar­ce­lona (Muhba), pren pro­ta­go­nisme perquè la Dipu­tació de Bar­ce­lona i l'Ajun­ta­ment de la ciu­tat han sig­nat un con­veni segons el qual la ins­ti­tució supra­mu­ni­ci­pal farà una apor­tació econòmica que per­metrà repen­sar aquest racó ver­da­guerià. La xifra defi­ni­tiva no es té, tot i que es parla d'entre 4 i 5 mili­ons d'euros. El pro­jecte d'ha d'exe­cu­tar en aquest man­dat. Segons esti­pula l'acord, els diners que s'hi inver­ti­ran han de ser­vir per fer un pro­jecte que con­vidi a la reflexió i afa­vo­reixi “una mirada inte­gra­dora sobre les rela­ci­ons exis­tents entre l'espai urbà, l'entorn natu­ral i les nar­ra­ti­ves, les poètiques i els ima­gi­na­ris cons­truïts per la cre­ació literària i artística”. L'actu­ació s'emmarca en el pro­jecte La Casa Ver­da­guer de Lite­ra­tura, Ciu­tat i Natura, adreçat a esco­lars, estu­di­o­sos i cre­a­dors, així com a la ciu­ta­da­nia en gene­ral. A més a més de la mos­tra expo­si­tiva que tindrà l'equi­pa­ment, la reha­bi­li­tació de Vil·la Joana per­metrà des­ti­nar part de l'espai a cen­tre d'acti­vi­tats vin­cu­la­des a la cre­ació literària. Serà, en defi­ni­tiva, una posada al dia que superarà l'eclec­ti­cisme expo­si­tiu actual. I fins i tot un cert regust folklòric que cal actu­a­lit­zar.

Aquesta visió d'anar fent de Vil·la Joana un espai lite­rari que no sigui només record, sinó que es pro­jecti cap al futur, ja s'està tre­ba­llant de fa temps. Apunta Carme Gar­cia, direc­tora de Pro­jec­tes del Museu d'Història de Bar­ce­lona (Muhba, www.​mus​euhi​stor​ia.​bcn.​cat): “Fa qua­tre o cinc anys s'intenta fer un plan­te­ja­ment que incor­pori, a la mos­tra de la vida de Ver­da­guer, els escrip­tors actu­als... Ho hem estat tre­ba­llant amb el PEN Club. Es vol fer un lloc d'estada, i que hi pugui haver un escrip­tor sènior resi­dent i dos escrip­tors joves.” Això per­me­tria que hi hagi una acti­vi­tat literària viva. “El que repre­senta literària­ment Ver­da­guer, la Renai­xença, té molt a veure amb la cre­ació, si no, queda mort... Per al museu és molt impor­tant, perquè per­met rela­ci­o­nar el patri­moni històric amb els patri­mo­nis lite­ra­ris, que també ens expli­quen, d'alguna manera, la ciu­tat. I con­ver­tir-ho, tot ple­gat, en un fet viu. Són les línies de tre­ball que s'obren en un museu del s. XXI, per man­te­nir el record de Ver­da­guer ben viu, amb una vita­li­tat que per­meti que l'espai sigui de llarg recor­re­gut. ” Des de fa qua­tre anys, al vol­tant de la data de la mort del poeta, el 10 de juny, es fan unes jor­na­des de lite­ra­tura.

Vil·la Joana, on va morir, és notícia, doncs. I també és notícia Fol­gue­ro­les, on va néixer, perquè està cele­brant la seva tra­di­ci­o­nal tro­bada dedi­cada al poeta, la Quin­zena Literària. La festa home­natge a Ver­da­guer ha adqui­rit, aquest any, un to rei­vin­di­ca­tiu. Com s'explica en el pro­grama, “Som hereus de la llen­gua de Ver­da­guer és el lema de l'expo­sició que es podrà veure a l'Escola Mossèn Cinto i que recull acti­vi­tats que defen­sen la immersió lingüística i rea­fir­men el com­promís de la soci­e­tat envers la nos­tra llen­gua”. Fins al 9 de juny es pot veure l'expo­sició Veus silen­ci­a­des, veus res­ca­ta­des, a la sala de plens de l'Ajun­ta­ment. Aquesta tarda, i en el marc de la pre­sen­tació d'aquesta expo­sició, es fa la con­ferència Dir sense por. La lli­ber­tat d'expressió. Els actes s'allar­guen fins al 10 de juny. Demà, a les 12 h i a les 20 h, a la Casa Museu Ver­da­guer, es pro­jecta la pel·lícula El vene­dor de records, de Cané, Cru­sats i Casa­de­vall, un pro­jecte del Cen­tre per a la Nor­ma­lit­zació Lingüística d'Osona. A les 17 h, a l'ermita de la Damunt es fa una tro­bada de lec­tu­res i impro­vi­sa­ci­ons poètiques i musi­cals, sota el títol de Flors del des­vari. Per diu­menge s'ha orga­nit­zat la cami­nada popu­lar A les envis­tes del Ter: Ver­da­guer i Martí i Pol. Inclou un pas­seig per Roda de Ter, esmor­zar i lec­tura poètica, i visita a l'ermita de la Damunt, on es farà la clo­enda i una lec­tura poètica. El diu­menge 9 de juny, tot­hom està con­vi­dat a anar a la font del Des­mai, on es farà un altre reci­tal poètic, Ara és demà: la ginesta flo­reix, orga­nit­zat pel Patro­nat d'Estu­dis Oso­nencs. El dilluns 10 de juny, data de la mort del poeta, se cele­bra el Dia de la Memòria.

Bar­ce­lona i Ver­da­guer

Con­tro­ver­tit. Aquest seria un bon terme per defi­nir Jacint Ver­da­guer, mossèn Cinto. Nas­cut, com dèiem, a Fol­gue­ro­les, prop de Vic, el 17 de maig de 1845, i mort a Vil·la Joana, a Vall­vi­drera, el 10 de juny de 1902. Entre les dues dates, una vida de pro­ducció literària, de rela­ci­ons soci­als i eclesiàsti­ques com­ple­xes, que inclo­uen l'exal­tació i el rebuig, la reclusió i el clam popu­lar... Poeta del poble ple de con­tras­tos. Ver­da­guer i els con­tras­tos. Ombra sobre llum. Es poden aga­far les seves publi­ca­ci­ons i fer una immersió, i es poden també res­se­guir les seves pas­ses per Bar­ce­lona. Fem una pas­se­jada. Pri­mera parada, el Palau Moja, enmig de la Ram­bla de Bar­ce­lona –tot i que l'entrada prin­ci­pal és pel car­rer de la Por­ta­fer­rissa–. És la seu de la Direcció Gene­ral de Patri­moni Cul­tu­ral. Les estan­ces de sos­tres alts, ple­nes de pin­tu­res i fili­gra­nes de fusta, són d'un gran atrac­tiu ara, que sem­bla que ja està tot vist. Quin impacte cau­sa­rien fa segles? Com seria quan hi va viure mossèn Cinto? Va ser capellà fami­liar de la casa del marquès de Comi­llas durant anys. Es con­ser­ven mobles de l'època i el petit ora­tori en què cele­brava missa. Durant anys, i aixo­plu­gat pels seus mece­nes, va desen­vo­lu­par un talent prolífic: Idil·lis i cants místics (1879), Lle­genda de Mont­ser­rat (1880), Canigó (1885)...

Un viatge a Terra Santa, expli­quen alguns biògrafs, marca un abans i un després. Ver­da­guer patri­ota, Ver­da­guer lite­rat... I Ver­da­guer religiós. Segons el pròleg de Ramon Pinyol i Tor­rents a Jacint Ver­da­guer: poe­sia i prosa (Pirene, 1995), cap a 1886, arran d'un viatge a Pales­tina, “Ver­da­guer va començar a sofrir una crisi inte­rior que es va mani­fes­tar en un canvi de vida que el va por­tar a mig aban­do­nar l'acti­vi­tat literària i a dedi­car-se a la recerca d'un camí de san­ti­fi­cació. Inten­si­fica l'oració, el dejuni, la con­fessió i l'almoina. Pre­ci­sa­ment com a capellà domèstic del marquès de Comi­llas una de les seves obli­ga­ci­ons era repar­tir les cari­tats del senyor [...] Va posar-se en con­tacte amb una mena de secta que afir­mava que rebia reve­la­ci­ons sobre­na­tu­rals i que prac­ti­cava els exor­cis­mes sense auto­rit­zació eclesiàstica. Ver­da­guer va que­dar com­ple­ta­ment seduït per aquest grup i va adop­tar una sèrie d'acti­tuds que van pro­vo­car el dis­gust del seu mece­nes, Claudi López”. Amb parau­les de Joan Rosàs, res­pon­sa­ble de la Secció de Coor­di­nació Museística i Pro­tecció de Béns Mobles, i guia en aquesta visita al Palau Moja: “No es pot enten­dre mossèn Cinto sense la seva presència en aquesta casa... El final de la seva estada con­forma una de les històries més tèrbo­les. Va ser un drama, per a ell i per als de la casa.”

Del Palau Moja, Ver­da­guer va pas­sar a la reclusió a la Gleva, per ordre de les auto­ri­tats eclesiàsti­ques. D'allí va mar­xar al cap de dos anys, i va ser cas­ti­gat amb la pro­hi­bició de cele­brar missa... Després van venir la seva auto­de­fensa i la poste­rior reha­bi­li­tació. Un cop reha­bi­li­tat, Ver­da­guer va ser enviat a l'església de Bet­lem. Iro­nies de la vida: davant per davant del Palau Moja... Bet­lem, una altra visita obli­gada, res­se­guint el pas de Ver­da­guer. La seva presència allí és invi­si­ble. No sabem tro­bar una placa, un record, de la seva estada.

S'acos­ten els dar­rers dies de la seva vida. Fem cap a Vil·la Joana. Allí, a la ser­ra­lada de Coll­se­rola, la memòria de mossèn Cinto s'il·lumina de ple. No hi ha ombra. A la casa que li va donar aco­llida per cari­tat, s'hi adre­cen curi­o­sos, turis­tes i també, es pot dir així, devots. Objec­tes, com el llit on va morir. Obres seves expo­sa­des, docu­ments... Josep Bra­cons, cap del depar­ta­ment de col·lec­ci­ons del Muhba, comenta: “Una set­mana abans de morir, Jacint Ver­da­guer era un home pros­crit, per a les elits de Bar­ce­lona. Però acaba tenint l'enter­ra­ment popu­lar més mul­ti­tu­di­nari. És com una acu­sació con­tra aquells que l'havien rebut­jat. Per això a Vil·la Joana ha que­dat una pet­jada tan forta: la seva mort es con­ver­teix en una acu­sació. I per això, el lloc on va morir és un espai de memòria perpètua.”

Pedres i més
Vil·la Joana pot ser exemple d'una línia de treball. Josep Bracons, cap del departament de col·leccions del Muhba, explica: “Es tracta de no treballar només amb el patrimoni històric, les pedres i els monuments, sinó d'obrir-se a nous patrimonis, com el literari, el gastronòmic, musical, paisatgístic...”
En som hereus
El lema de la Quinzena Literària de Folgueroles és “Som hereus de la llengua de Verdaguer”. Aquest cap de setmana hi ha diversos actes, com per exemple una caminada popular. Més informació a www.verdaguer.cat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.