cultura

música

Crònica

Fidels a la causa del Poparb

La laia van optar per un concert de risc avançant cançons del que serà el seu nou disc

No hi érem tots, però sí els que hi havíem de ser. Pot sonar a excusa, o a descàrrec, però davant dels molts i variants condicionants adversos –la competència de l'apoteosi del Camp Nou, la refotuda crisi o un cartell gens fàcil– la presència aquest any al Poparb era un acte de reafirmació. D'adhesió a la causa. I les fidelitats, tard o d'hora, tenen recompensa. En aquest cas en forma de moments i sensacions bastits en forma de concerts, que són els que eleven i donen valor a la militància musical.

Dissabte, jornada de clausura del festival d'Arbúcies, ja va tenir un pròleg superlatiu. Acompanyat del seu Cor Brutal –un tros de banda– el valencià Senior va donar un toc d'inici distintiu des de les entranyes de Can Torres, en horari semiinfantil. Amb posat un pèl malgirbat i verb irreverent –seu és aquell himne que resa “València, ets una puta!”–, va exhibir potència com a artista de contrastos. Aclaparant en la seva versió melòdica –especialment amb Ella plou o Ja no hi ha ningú– i enèrgic i desimbolt a l'hora d'esprémer un folk-rock d'arrels nord-americanes. “Benviguts al festival de la llibertat, que és ací”, va proclamar en una de les seves diatribes canalles. L'ovació va ser ensordidora. Tant, que davant la insistència d'un públic entregat, el director del Poparb, Marc Lloret, va haver d'empaitar literalment el grup al final de l'actuació, perquè fessin un bis no programat. Van tocar Tots els ianquis que vull. De traca. Senior i el Cor Brutal ja han deixat de ser promesa.

Més avançada la nit, i en un recinte de Can Cassó que presentava un aspecte més ufanós de gent en comparació amb el panorama inhòspit del dia anterior, un tripartit que s'identifica com a Convergència i Unió, va prendre la paraula. Amb Martí Sales al teclat, i The New Raemon i Maria Rodés a les guitarres, aquesta unió circumstancial de sensibilitats artístiques va protagonitzar un inici de concert letàrgic de la mà d'Al trenc de l'alb'. Van sonar poemes d'autors com Casasses, que es van intercanviar amb moments incendiaris de contingut subversiu. Com quan Sales, micròfon en mà, va reivindicar en format poètic una Catalunya genuïna i de cor accelerat, abans que plena però insulsa. A aquella hora, al Camp Nou, a més d'un li devien xiular les orelles. És el que passa quan tres personalitats tant singulars s'acaben trobant.

Amb el permís de La Habitación Roja, que van tenir un pas fugaç per l'escenari d'Arbúcies –amb prou feines mitja hora de guitarres pop afilades–, La Iaia era un dels altres ingredients distintius de la programació de dissabte del Poparb. D'acord que van tocar La meva iaia a cor amb el públic, i van llençar confeti mentre reversionaven l'Oh Weah d'Antònia Font, però no van voler fer el camí planer. Amb part del públic femení entregat, van optar per un concert de risc avançant moltes cançons –com ara On ets, Mateu o L'os– del que serà el seu nou disc i que, per tant, sonaven inèdites. El resultat? Malgrat que La Iaia són dels que ho donen tot, tot, la seva actuació es va anar diluint pel que fa a histèria popular, però va guanyar punch. Ja eren les dues de la matinada, i la gent el que volia era gresca. Justament la que els va donar Joan Colomo, que acompanyat pel seu teclista i un bateria, es va dedicar a reinterpretar, a la seva particular i descontrolada manera, clàssics de les radiofórmules. La llibertat, per a molts, és això, Colomo descarrilant sobre un escenari mentre esbudella Bailar pegados o el Boys, boys, boys de Sabrina. Llarga vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
lletres

Besalú inaugura la ruta d'‘El pont dels jueus’

besalú
art

La galeria Mayoral es llança a l’aventura amb un nou espai d’art contemporani

barcelona
novetats literàries

Benet Salellas, entre les novetats de Tigre de Paper

Barcelona

L’aventura d’un artista català al Nova York dels anys vuitanta

barcelona
CIRC

El Cric programa una gira amb vela a l’estiu per micropobles al Pirineu

BARCELONA
Jordi Llavina
poeta i antologuista

Antologia poètica d’Antoni Tàpies Barba

Barcelona
ART

La Fundació Fenosa aposta per la museografia orgànica

EL VENDRELL
memòria històrica

La llibreria francesa Jaimes recorda demà els 85 anys de la Retirada amb la presentació de dos llibres

barcelona
centenari

Comença l’Any Joan Salvat-Papasseit

Barcelona