cultura

opinió

Repensar les polítiques artístiques

Davant la pos­si­ble com­pra per l'Ajun­ta­ment de Girona del fons d'art del port­bo­uenc Rafael San­tos Tor­ro­e­lla per prop de qua­tre mili­ons d'euros –una xifra que sona gai­rebé pro­vo­ca­tiva en aquests temps de penúries–, voldríem apun­tar unes refle­xi­ons, en tant que com­po­nents de diver­sos sec­tors de l'àmbit artístic gironí, per si són d'uti­li­tat tant per als qui han de pren­dre la decisió com per al con­junt de la ciu­ta­da­nia.

1) Rafael San­tos va ser un crític impor­tant de la moder­ni­tat artística, un estudiós relle­vant de l'obra de Dalí, un impul­sor d'ini­ci­a­ti­ves cul­tu­rals que tingué vin­cu­la­ci­ons amb el Museu de l'Empordà. En el seu fons s'aple­guen obres ori­gi­nals, algu­nes de remar­ca­bles, si bé en gene­ral són peces menors en les tra­jectòries dels seus autors, amb pre­do­mini dels petits for­mats –una de les per­les de la col·lecció, Diana (1922) de Pica­bia, no arriba a un pam–; cosa que limita el seu poten­cial. El fons també conté dibui­xos i pin­tu­res de San­tos i un valuós arxiu docu­men­tal i d'imat­ges. Som par­ti­da­ris que tot ple­gat resti a Cata­lu­nya, però aquest repte cal­dria fer-lo exten­siu a les grans ins­ti­tu­ci­ons del país.

2) El que dóna uni­tat a un con­junt molt desi­gual és la per­so­na­li­tat de San­tos, van ser els seus con­tac­tes i experiències les bases prin­ci­pals en què s'assenta l'esmen­tat fons, cosa que l'allu­nya del pro­ce­dir del col·lec­ci­o­nista que com­pra segons uns deter­mi­nats cri­te­ris de valor. Més enllà d'aquest fac­tor biogràfic i de reflec­tir uns vin­cles amb la soci­e­tat del moment, no hi ha pròpia­ment un ele­ment uni­fi­ca­dor deter­mi­nant. D'altra banda, les dife­rents tipo­lo­gies dels mate­ri­als recla­men també des­ti­na­ci­ons dife­ren­ci­a­des.

3) La política d'adqui­si­ci­ons d'un Ajun­ta­ment com el de Girona, de recur­sos limi­tats, hau­ria de basar-se en l'ambició i la raci­o­na­li­tat. Ara bé, no estem d'acord en con­cen­trar els recur­sos en una única opció, per molt estel·lar que aquesta sigui, si com­porta hipo­te­car les neces­si­tats, ja molt desa­te­ses, del tei­xit artístic local i dels seus diver­sos agents. Cal aspi­rar al màxim, però sense que això suposi des­ba­lles­tar aspec­tes peremp­to­ris o ele­ments bàsics de les polítiques artísti­ques. Avui ni tan sols és pos­si­ble acce­dir d'una manera digna a l'obra dels prin­ci­pals artis­tes que durant els dar­rers cin­quanta anys han tre­ba­llat a la ciu­tat i els seus entorns.

4) Qual­se­vol pro­posta d'adqui­sició d'obres hau­ria de par­tir d'uns cri­te­ris pre­vis clara­ment defi­nits que s'adeqüessin a un pro­jecte artis­ti­co­cul­tu­ral específic per a la ciu­tat. Ara com ara, aquest pro­jecte no exis­teix i, per tant, molt del que es fa resulta d'una gran arbi­tra­ri­e­tat, ja que no se segueix cap direc­triu. De manera que pri­mer hem de saber què volem fer, com volem fer-ho i cap on aspi­rem a anar. Cal defi­nir quins sen­tits han de tenir les col·lec­ci­ons públi­ques, quins dis­cur­sos han de ver­te­brar-les, com han d'inter­re­la­ci­o­nar-se, quins aspec­tes en volem des­ta­car i quins mit­jans hem de posar en joc per asso­lir-los.

5) Fa anys, l'Assem­blea Democràtica d'Artis­tes de Girona (ADAG) va pro­pi­ciar la incor­po­ració d'obres de Miró, Tàpies, Gui­no­vart i altres autors al fons d'art de la ciu­tat. I, en tot aquest temps, no s'ha fet res seriós i amb un mínim d'ambició per posar en valor i pro­jec­tar públi­ca­ment aquest i altres lle­gats. Sem­blant­ment, obres fona­men­tals de la col·lecció Marsà res­ten obli­da­des en naus muni­ci­pals. També cal lamen­tar la poca capa­ci­tat nego­ci­a­dora de l'Ajun­ta­ment per tro­bar una solució al fons de la Fun­dació Espais, avui tan­cats en un magat­zem pri­vat i fora de l'abast de la gent.

6) Pen­sem que, a banda de la com­pra, la qual podria incloure for­mes de copar­te­na­riat per no llas­tar en excés els pres­su­pos­tos muni­ci­pals, hi ha altres opci­ons, menys cos­to­ses, que cal con­si­de­rar. Es pot pro­moure la incor­po­ració d'obres en dipòsit o bé esta­blir uns con­ve­nis específics perquè se cedei­xin o es donin a la ciu­tat unes deter­mi­na­des obres a canvi de l'assumpció d'unes res­pon­sa­bi­li­tats ins­ti­tu­ci­o­nals, com ara la res­tau­ració, cata­lo­gació, difusió, estudi o digi­ta­lit­zació dels fons artístics i/o docu­men­tals.

7) No som par­ti­da­ris que els poders públics par­ti­ci­pin en ope­ra­ci­ons de mer­ca­deig, sinó que cre­iem que cal ofe­rir a les per­so­nes interes­sa­des la segu­re­tat que la gestió pública i/o la pro­pi­e­tat col·lec­tiva dels seus fons és la que millor pot res­pon­dre a les seves exigències i aspi­ra­ci­ons i, alhora, la més adi­ent per a la con­ser­vació, el conei­xe­ment i la irra­di­ació social de les obres. Ara bé, això cal evi­den­ciar-ho amb rea­lit­za­ci­ons con­cre­tes, amb la impulsió d'estratègies cohe­rents i pro­gra­mes actius que superin negligències i impro­vi­sa­ci­ons.

8) Si durant molt de temps, les polítiques artísti­ques han seguit una ori­en­tació força erràtica, amb alguns encerts evi­dents però també amb una deso­ri­en­tació nota­ble; ara ens toca aler­tar dels perills d'una absència de direcció en la gestió pública de l'art i de l'escassa –si no nul·la– volun­tat d'inter­lo­cució dels qui tenen la res­pon­sa­bi­li­tat d'escol­tar i donar res­pos­tes a les recla­ma­ci­ons del món artístic i del con­junt de la ciu­ta­da­nia.

9) Cal que l'Ajun­ta­ment exposi la seva pla­ni­fi­cació per resol­dre els pro­ble­mes pen­dents que té l'àmbit de l'art a Girona. Més enllà de la represa de la pro­gra­mació tem­po­ral de Bòlit, voldríem veure una línia estratègica clara i una con­creció d'objec­tius a curt, mitjà i llarg ter­mini. Hauríem de saber què es manté i què s'aban­dona dels pro­jec­tes pre­ce­dents; o en què que­den les apor­ta­ci­ons del pla estratègic de cul­tura. Quina és, en defi­ni­tiva, la pro­posta de fons que fa l'Ajun­ta­ment amb relació a l'art actual. De moment, volem evi­den­ciar la nos­tra estu­pe­facció davant la invo­cació, per un cos­tat, de la manca de recur­sos i l'anunci, per l'altre, de des­pe­ses milionàries per a la com­pra del fons San­tos.

(*) Altres sig­nants: Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Mar­cel Dal­mau, Manel Bayo, Pere Noguera, Jordi Font, Mag­dala Per­pinyà, Glòria Bosch Mir, Maria Lluïsa Faxe­das, Sebastià Goday, Marta Pol, Quim Domene, Quim Coro­mi­nas, Dolors Bosch, Jordi Gis­pert, Jordi S. Car­rera, Anna Manel·la, Roc Parés, Quico Esti­vill, Mim Juncà, Adela Caamaño, Pep Ayme­rich, Pep Admet­lla, Jordi Ama­gat, Núria Güell, Víctor Sunyol, Pau Baena, Esteve Subi­rah, Eugeni Pri­eto, Dolors Ventós, Jordi Mar­to­ranno, Roser Bover, Cris­tina Font­saré, Ivó Vinu­esa, Albert Bat­lle, Manolo Sierra, Jordi Mitjà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.