L'eterna tensió entre caos i ordre

El títol Hojas de hierba fa referència al poemari de Walt Whitman, però que cap espectador es pensi que es trobarà una biografia del poeta, ni cap interpretació de la seva obra. Whitman hi és present en una escena d'amor al camp entre un professor de filosofia i una noia aficionada a la poesia, i en la imatge final en què veiem el llibre damunt d'una taula, la resta és una molt curiosa comèdia dramàtica. Hojas de hierba gira al voltant del treball de duplicitat del protagonista –Edward Norton–, que interpreta un professor de filosofia amb reconeixement acadèmic i el seu germà bessó, que s'ha dedicat al negoci brut de la marihuana i que està disposat a eliminar el cap de la màfia jueva. La trama de la pel·lícula gira al voltant de la trobada dels dos germans, que fa uns quants anys que no es relacionen. També parla de la reconciliació entre el germà professor i la seva mare, que havia estat una antiga hippy que actualment viu en un centre de rehabilitació. Mentre la trama criminal es forja a partir de jocs d'atzar, malentesos i algunes brillantíssimes sortides de to, veiem com la pel·lícula va introduint elements estranys, com sobredimensiona alguns personatges d'aparença secundària i com tot plegat assimila els cànons de la tragèdia grega.

Al final, la intriga se centra en la intenció del germà delinqüent d'utilitzar la imatge del seu germà bessó perquè pugui servir-li de coartada per poder perpetrar l'assassinat del cap de la màfia jueva de la ciutat. De manera aparent, Tim Blake Nelson –actor secundari prolífic i notable director– construeix una obra molt desconcertant i sorprenent. Hojas de hierba introdueix una reflexió molt interessant sobre l'eterna tensió entre el caos i l'ordre simbolitzada en la figura dels dos germans, també parla de la virtut i la moral. El resultat és una obra brillant sobre uns personatges que busquen un equilibri emocional per a unes vides a la deriva.