cultura

‘Aluminisound'

La companyia de claqué Camut Band estrena a Salt la investigació de sons que han inclòs a la seva gamma coreogràfica i cromàtica

El claqué és un llenguatge artístic versàtil que evoca sensacions, diu Sharon Lavi

Camut Band aspira a pre­sen­tar un espec­ta­cle que tin­gui tan èxit com La vida és ritme, del qual van acon­se­guir fer un miler de fun­ci­ons arreu del món. Aquest diven­dres (21h), al Tea­tre de Salt estre­nen Sono­ri­tats, un viatge “lla­mi­ner i relliscós”, en parau­les del can­tant Jordi Gri­fell, que intro­du­eix efec­tes sonors vir­tu­als al claqué. El tre­ball també ha permès que bus­quin un nou cro­ma­tisme musi­cal fent picar les cla­que­tes de les seves saba­tes amb estruc­tu­res de ferro, d'alu­mini i d'acer ino­xi­da­ble, una nova sono­ri­tat extreta amb mate­rial físic. Amb més de 20 anys sent la referència a Bar­ce­lona, han creat l'Alu­mi­ni­sound!

D'entre els invents que apor­ta­ran noves sono­ri­tats (que també aju­den a crear esce­nes i són ins­pi­ra­do­res) hi ha la d'una mena de gui­tarra cons­truïda amb un llistó i unes cor­des o un pas­sadís de gespa arti­fi­cial que, degu­da­ment sono­rit­zat, per­met trans­for­mar les pas­ses en una arros­se­gada que sona igual que el claqué sobre sorra. La diferència és que, en comp­tes d'estar tan­cat en el petit espai, ara faci­lita el movi­ment. El so es trans­forma en aigua, poste­ri­or­ment, gràcies a la tec­no­lo­gia, un viatge ina­bas­ta­ble que han pro­vat de con­tro­lar perquè s'hi sen­tin còmodes tant els 9 intèrprets com el mateix públic.

En aquest espec­ta­cle, Toni Español balla i toca la bate­ria i Lluís Méndez balla i toca el piano. A l'equip cre­a­tiu de la Camut (inte­grat també per Rafael Méndez i Gui­llem Alonso) s'hi han d'afe­gir ara el coreògraf i ballarí Sha­ron Lavi i Gri­fell. Lavi, isra­elià que fa 12 anys va tras­lla­dar-se a Bar­ce­lona per tre­ba­llar amb la Camut Band, és l'ànima de Tape­plas. Lavi rei­vin­dica la pos­si­bi­li­tat de mos­trar un llen­guatge nou amb el claqué, que encara està enca­de­nat a la visió clàssica de Fred Astaire i el blanc i negre. Lavi està con­vençut que és un llen­guatge artístic versàtil que per­met mos­trar dife­rents sen­sa­ci­ons, més enllà de l'espec­ta­cu­la­ri­tat i l'opti­misme de les core­o­gra­fies tre­pi­dants.

Sono­ri­tats també pre­veu una tem­po­rada nada­lenca al Mer­cat de les Flors: el 24 de desem­bre al 4 de gener. Espe­ren repe­tir l'èxit d'Epic de la com­pa­nyia Tape­plas, el Nadal del 2009. El mun­tatge fuig d'una dra­matúrgia. Ni tan sols les cançons, que inter­preta Gri­fell, par­tei­xen d'una lle­tra per evo­car alguna història. Ell assu­meix el repte de voler trans­me­tre una emoció sense l'eficàcia dels mots. Sí que busca la con­nexió amb el públic i, per sobre de tot, dis­fru­tar ballant “és el que li agrada més al públic”, diu Español.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia