Reportatge

Tom Wolfe. entrevista

Novel·lista nord-americà. valèria gaillard

“El que més em sorprèn i em preocupa és la humiliació” Un nen gran

T
om Wolfe continua enarborant la bandera del nou periodisme, una aproximació realista a la societat que considera encara vigent
“He de dir que mai no he escrit per diners”, afirma Tom Wolfe

Mai indi­fe­rent al que passa al seu vol­tant, Tom Wolfe es va fixar per a la seva quarta novel·la en la rea­li­tat de la immi­gració cubana als Estats Units, con­cre­ta­ment a Flo­rida. Aquest és el motor que va impul­sar Tom Wolfe a escriure Blo­ody Miami (Columna/Ana­grama).

Què opina de la polèmica gene­rada als Estats Units arran de l'encai­xada de mans que Obama va fer a Raül Cas­tro durant els actes de comiat a Nel­son Man­dela?

Per als peri­o­dis­tes és genial aquesta polèmica! Molts dels cubans ins­tal·lats a Miami són els que van per­dre el poder quan Batista va fugir en avió de Cuba cinc hores abans que Cas­tro l'agafés. Avui es parla molt de l'embar­ga­ment con­tra Cuba, però és tan essen­cial de la política ame­ri­cana que ningú s'atre­veix a plan­te­jar “reco­ne­guem Cuba i solu­ci­o­nem aquest pro­blema”, és com si l'església catòlica afirmés demà que els cape­llans es poden casar, molts fidels se sen­ti­rien traïts. La gent oblida que els Estats Units és l'únic país que efec­tua aquest embar­ga­ment, però Cuba pot comer­ciar amb la resta de països, el pro­blema és que no és una nació pro­duc­tiva. Tots els cubans que fugien de Cas­tro van arri­bar a Miami bus­cant la lli­ber­tat. Ara Miami és l'única ciu­tat del món on gent d'un altre país, d'una altra cul­tura i llen­gua, en poc més d'una gene­ració, ha asso­lit el poder, i això és una història remar­ca­ble.

Parla de la comu­ni­tat blanca, els WASP, que està des­a­pa­rei­xen davant dels ‘lati­nos'. Què hi ha en joc?

No només davant dels lati­nos, una paraula que per cert es va for­jar a Miami per desig­nar els cubans que, com que en la gran majo­ria són blancs com els nadius ame­ri­cans anglo­sa­xons, no es dis­tin­gei­xen. El govern dels Estats Units va pro­var de dis­per­sar aquests immi­grants per tot el país perquè se'n va donar que n'hi havia mili­ons només a Miami i era política­ment pre­o­cu­pant. Els va enviar a l'altra punta, com ara a Dakota del Nord, i van des­co­brir que per allà on ana­ven la gent deia “vet aquí els cubans”, no necessària­ment de manera des­pec­tiva, però per mar­car la diferència. La comu­ni­tat WASP ha anat des­a­pa­rei­xen de Miami, i pas­sarà a altres llocs. Avui l'alcalde de Los Ange­les, una ciu­tat enorme, és de família mexi­cana i pot fàcil­ment pas­sar a Nova York. A les esco­les públi­ques veus el per­cen­tatge real d'immi­grants perquè molts són il·legals: gai­rebé el 40 % vénen de famílies cas­te­lla­no­par­lants, un altre 30% o més són de famílies negres, no cal saber gai­res matemàtiques per veure que queda un 30% per a la resta, i per tant cal cal­cu­lar les majo­ries a les elec­ci­ons per l'alcal­dia de Nova York. Deu anys enrere pre­ten­dre que l'alcalde, com l'actual, tingués una dona negra que abans era les­bi­ana amb un fill de pell força clara però amb pen­ti­nat afro hau­ria estat impen­sa­ble! Estem, doncs, a 3 per 1, i tot can­via molt ràpid. Amèrica és un país d'immi­grants, però gai­rebé tots eren blancs! Ara bé, des d'Europa no es pot dir que Amèrica sigui una nació racista perquè Obama ha gua­nyat les elec­ci­ons, i això dues vega­des!

Els per­so­nat­ges de la seva novel·la sem­pre sem­blen arros­se­gats per un riu. Creu que la història avança així?

En tot cas no és un riu pre­dic­ti­ble! Al prin­cipi del lli­bre Nes­tor Camacho, un poli­cia d'ori­gen cubà, està en un bot de sal­va­ment amb dos altres poli­cies que són anglos, que se'n riuen d'ell. I ales­ho­res comet un error dient una cosa de manera que no hau­ria d'haver fet. “A Cuba ja no que­den vai­xells, oi Nes­tor?”, li fan broma. Els dos anglos li diuen “cana­denc” i ell no entén que és la manera que tenen de refe­rir-se als cubans. Amb detalls així volia mos­trar com han can­viat les coses a Miami. No sé què pas­sarà en un parell d'anys a la ciu­tat i a la resta del país, perquè Cuba, al cap­da­vall, està només a 9 milles de distància de la costa. Al lli­bre ante­rior, Em dic Char­lotte Sim­mons, vaig cen­trar-me en una uni­ver­si­tat. La meva ger­mana viu en un poblet i vaig deci­dir que la pro­ta­go­nista vingués d'aquí. És una ciu­tat per­duda enmig de les mun­ta­nyes i no poden cul­ti­var cap ver­dura, però en canvi fan uns arbres de Nadal pre­ci­o­sos. Donen molta feina, se'ls ha d'anar tallant i és molt laboriós. Doncs bé, tot aquest tre­ball el fan mexi­cans, no n'hi ha cap de nadiu de Nord Caro­lina en aques­tes gran­ges.

Par­lant del nou peri­o­disme, creu que encara és vigent com a manera de retra­tar la soci­e­tat?

Si dius que alguna cosa és nova t'estàs ficant en un embo­lic! Nou és una paraula que es fa vella ràpida­ment, però hi ha molts escrip­tors avui dia que fan el mateix que el nou peri­o­disme, com Mic­hael Lewis, que va escriure sobre Wall Street a The His­tory of Modern Finan­cial Insa­nity, i Money­ball: The Art of Win­ning an Unfair Game sobre l'esport del beis­bol, un lli­bre que ha fas­ci­nat tot­hom. Les esce­nes són entre­tin­gu­des i té capítols increïbles, és molt bo.

Per què no parla mai de vostè en les novel·les?

Em con­si­dero encara un peri­o­dista que escriu novel·les. El peri­o­disme en si mateix és tan interes­sant! Els mànagers d'alguns can­tants i actors no els dei­xen aparèixer a la tele­visió perquè només poden per­ju­di­car la seva imatge. Paul New­man, aquesta figura tan gla­mu­rosa al cine, era ter­ri­ble a la tele­visió! Era molt menys intel·lec­tual del que es pen­sava: era molt patètic i per això els seus mànagers van inten­tar man­te­nir-lo allu­nyat de la tele­visió, però de vega­des no ho acon­se­guien. Molts peri­o­dis­tes inten­ten cri­dar l'atenció del públic escri­vint sobre ells matei­xos, però de vega­des no resulta gaire interes­sant.

Quin paper juga l'humor en les seves novel·les?

Mai no penso en l'humor quan escric. Diuen que faig sàtires, però mai tinc aquesta paraula al cap quan tre­ba­llo. Sim­ple­ment des­cric cer­tes situ­a­ci­ons que, de fet, trobo diver­ti­des. No intento escriure coses diver­ti­des, sinó que sim­ple­ment pas­sen: la vida és així!

Què li sorprèn més de la soci­e­tat que intenta des­criure?

Fins a quin punt hi ha humi­li­ació. Suposo que passa a tot el món. Els escrip­tors par­len de crims, escri­uen auto­bi­o­gra­fies, s'inven­ten històries, però no diuen res d'una cosa tan impor­tant com és la humi­li­ació. Em pre­o­cupa molt, perquè és una part molt impor­tant de la vida. Una vegada estava a Nova York a la porta d'un res­tau­rant molt popu­lar. Era de nit, nevava, i inten­tava aga­far un taxi. Quan estava a punt d'aga­far-ne un, un home em va venir tot enra­biat i em va insul­tar. No vaig dir-li res, però al final va fer un gest ràpid i va entrar-hi per l'altra porta. Jo hi era pri­mer! Això és humi­li­ació! No cal que digui que vaig per­dre el vol.

Per què escriu?

Vaig començar a escriure quan encara no sabia a què es dedi­cava el meu pare. El meu pare escri­via i edi­tava una revista, tot i que no es con­si­de­rava escrip­tor. Quan el veia de petit, escri­vint a casa, ja ales­ho­res volia esde­ve­nir un escrip­tor sense tenir cap idea sobre què escriure ni sos­pi­tar com n'és de com­pli­cat. Només uns quants poden viure de l'escrip­tura. He de dir que mai no he escrit per diners. De jove pen­sava que em dedi­ca­ria a l'ense­nyança, però després d'estar deu anys estu­di­ant i can­sat dels cam­pus uni­ver­si­ta­ris vaig deci­dir bus­car feina. En vaig tro­bar una en un diari i així va començar tot. Em vaig ena­mo­rar d'aquest ofici.

Bloody Miami
Tom Wolfe
Traducció: Marina Espasa Editorial: Columna/ Anagrama Barcelona, 2013 Pàgines: 752 Preu: 24,90 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia