IGP Torró d'Agramunt. fruits de la terra

Els torrons més rodons

Entre els interminables camps de cereal de l'Urgell apareixen, en turons poc pràctics per al reg, ametllers i avellaners que abasteixen la producció torronaire d'Agramunt. Els torronaires d'avui vetllen per l'artesania sense menystenir un negoci que és d'abast europeu.

El torró d'Agramunt és una acurada barreja d'avellanes –o ametlles– amb mel i sucre. La massa es divideix en porcions rodones, es du a un punt de cocció determinat, s'hi afegeix clara d'ou, es deixa refredar i s'embolcalla entre dues fines capes de pa d'àngel. I llestos. Si ho hem fet bé, tindrem una massa d'un suau color crema, una massa que produeix una sensació cruixent i que no ens costarà gaire trencar si ens l'enduem a la boca.

Així fan el torró a Agramunt des de l'any 1741 -almenys-, en què apareix documentada per primera vegada la tradició torronaire d'aquesta ciutat de l'Urgell, quan un noble de la vila es va dedicar a enumerar els oficis dels seus convilatans. L'ofici de torronaire ja era llavors un dels de més prestigi a la població, tot i que els qui el practicaven havien de compaginar aquesta apreciada feina amb la de pagès o confiter. Moltes famílies, a més, tenien l'obrador a casa per fer una producció més aviat domèstica, mentre que els grans torronaires viatjaven per fires i mercats d'arreu del país i plantaven cara als altres grans mestres torronaires: els de Xixona.

Avui, sobreviuen quatre empreses productores de torró a Agramunt, agrupades dins la indicació geogràfica protegida (IGP) Torró d'Agramunt: Torrons Fèlix, Torrons Lluch, Torrons Roig i Torrons Vicens. Tots quatre productors combinen la producció del torró artesanal d'Agramunt –amb variants delicioses com ara la que el cobreix d'una espessa capa de xocolata–, amb les varietats de torrons més comercials: carquinyolis, massapans, de fruita seca i fins i tot alguns productes i especialitats d'innovació. Tots aquests artesans, a més, són consumats mestres xocolaters. Una quarta part de la producció és de torró tradicional protegit per la IGP, mentre que les altres especialitats els permeten fins i tot exportar uns 125.000 quilos de torrons cada any a la UE.

El millor moment per descobrir el torró d'Agramunt és la fira del torró i la xocolata que se celebra a la població cap a la primera quinzena d'octubre. És una bona ocasió, a més, per descobrir els sobris paisatges d'aquest sector de l'Urgell, amb interminables camps de cereal que tenyeixen el paisatge d'un groc intens a l'estiu i d'un verd opac a l'hivern que es va fent més intens a mesura que s'acosta la primavera. Entre els camps de cereal, en alguns turons poc adequats per a aquest conreu trobarem els ametllers i avellaners que abasteixen una part de la producció torronaire d'Agramunt.

Productors
4
Localització
Agramunt (Urgell)
Producció anual de torró protegit
92.196 quilos de torró d'avellana
76.199 quilos de torró d'ametlla
Exportació anual a la UE
19.646 quilos de torró d'avellana
105.403 quilos de torró d'ametlla
On trobar-los
www.igp-torrodagramunt.com
Fira del Torró, 10-12 d'octubre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva