Una desena de joves d'Artesa de Segre aprenen a ser arqueòlegs al jaciment d'Antona de la localitat

Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament d'Artesa de Segre aconsegueix, per una banda, donar feina a algun dels joves del poble i més davant les dificultats que molts tenen per accedir a un lloc de treball i, per altra, que els aprenents d'arqueòleg puguin conèixer aquesta disciplina a més de les tradicions i història de la seva localitat. Alguns dels participants -estudiants o joves amb una formació molt distant de l'arqueologia- s'han inscrit a l'excavació en no tenir cap més feina per l'estiu mentre altres repeteixen l'experiència d'altres anys.

Les intervencions arqueològiques dutes a terme a Antona des de l'any 1998 han permès conèixer fins al moment la complexitat i importància del jaciment, que va ser ocupat en època ibèrica -segle III aC- i en època medieval -segle XI-XVI dC-. La campanya d'aquest 2009, dirigida pels arqueòlegs Josep Ros i Anna Camats, se centra en l'excavació de dos espais del jaciment: el castell medieval i la zona de la muralla ibèrica.

Ros ha explicat que la dotzena campanya a Antona se centra, per una banda, en la finalització de l'excavació de l'interior del castell del qual se n'estan excavant les darreres estances. El responsable de la recerca espera poder acabar l'interior enguany per poder concentrar l'excavació a la part exterior del castell, que es troba a la part més elevada del turó. És té constància que l'edificació va ser ocupada al segle XI tot i que se suposa que les estructures que es conserven i que s'estan excavant són posteriors, d'entre el segle XIII i XVI. Per altra banda, a la zona de la muralla ibèrica els treball que s'estan duent a terme se centren en posar al descobert la muralla i poder conèixer la distribució urbana del possible poblat ibèric que, segons Ros, s'hauria de localitzar a l'interior del recinte murallat. Així, els mostrejos que s'estan fent se centren en buscar hàbitats o edificacions on se suposa que es resguardaven els ocupants del jaciment en època ibèrica. Ros es mostra convençut de la presència de cases o habitacles ibers a Antona ja que la muralla que es conserva és una 'important obra defensiva' d'època íber, la qual té uns dos metres d'alçada per quatre d'ample.

El jaciment d'Antona es troba situat dalt d'un turó que domina el meandre que el riu Segre forma davant mateix del santuari de Salgar. El jaciment s'ubica a uns dos quilòmetres i mig -en direcció oest- de la localitat d'Artesa de Segre (Noguera), terme municipal al qual pertany. És considera un jaciment de gran importància arqueològica pel municipi donada la seva posició estratègica ja que es troba situat en el punt més elevat de la zona des d'on es divisa la plana de la vora i, altrament, està protegit pel congost del riu Segre.

L'Ajuntament d'Artesa de Segre té la voluntat de fer del jaciment un punt de referència en el patrimoni de la població. Tenint en compte que enguany es finalitzarà l'excavació de la part interior del castell d'Antona, els responsables de les excavacions i el consistori mantenen converses per tirar endavant un projecte de restauració perquè el jaciment pugui ser visitable. Per això caldrà cercar el finançament necessari com també per millorar-ne els accessos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona