El fons Vallmajó, a l'arxiu comarcal de l'Alt Empordà
Els familiars i les entitats amb qui col·laborava el missioner assassinat a Ruanda fan donació dels seus documents per reagrupar-los
El Mume dedicarà una exposició a Joaquim Vallmajó
L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà (ACAE), s'encarregarà de catalogar, digitalitzar i posar a disposició del públic el fons fotogràfic i documental de Joaquim Vallmajó, missioner originari de Navata i que va ser assassinat a Ruanda ara fa 20 anys durant el conflicte bèl·lic que fa afectar aquell país.
La creació d'aquest fons documental es va formalitzar ahir a l'arxiu comarcal amb la donació a l'ACAE d'un material que estava fins avui dispers entre els familiars de Vallmajó, i entitats i persones amb qui es comunicava el missioner durant els anys que va ser al continent africà. El reagrupament d'aquest material és el fruit d'una acció conjunta entre el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (Mume), el Grup d'Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat (GEES), l'ACAE i els familiars del missioner. Erika Serna, directora de l'ACAE, explica que un cop digitalitzada, tota aquesta documentació es podrà consultar físicament o en línia a través de la web de l'entitat. El primer acte de divulgació d'aquest fons es farà al Mume amb una exposició que es preveu obrir al públic a la tardor. L'exposició reunirà una quinzena de plafons, no només dedicats a la figura de Vallmajó, sinó també al conflicte de Ruanda. Segons Jordi Font, director del Mume, serà una exposició que encaixa perfectament amb la voluntat del museu de la Jonquera de donar a conèixer, a més de l'exili republicà, “tots els altres exilis del segle XX i més tenint-hi com a «relator» un empordanès com Joaquim Vallmajó”.
Crònica d'una guerra
Des del GEES, Josep Maria Bonet recalca que a part del valor personal que conté aquest fons per les cartes que intercanviava amb familiars i amics, també constitueix una crònica del dia a dia del que va passar a Ruanda des de l'inici del conflicte, al 1990, fins al 1994, moment de la desaparició del missioner. “Són quatre anys de desplaçaments forçosos i la crònica d'un genocidi que, al contrari del que es va dir en la gran mentida de la versió oficial, no va ser exclusivament un genocidi contra els tutsis”, explica Bonet. En les seves cartes, diapositives i fotografies, el missioner explica, entre altres aspectes, els moviments de tropes o i la creació dels camps de refugiats durant la guerra.
Al fons també s'hi integraran els documents que aportarà Pep Frigola, amic de Vallmajó, i actualment missioner a Níger. Martí i Núria Vallmajó, dos dels cinc germans de Joaquim Vallmajó, que van presenciar l'acte de donació d'ahir a Figueres, van destacar per la seva banda que amb l'entrega d'aquests documents a l'arxiu comarcal, “es garanteix la conservació i la divulgació d'un material que probablement s'hauria perdut”.
