Opinió

revistes

lluís llort

Com el Vallès no hi ha res

Hi ha una teo­ria sobre les publi­ca­ci­ons que afirma que sol ser més efec­tiu i segur, empre­sa­ri­al­ment par­lant, ofe­rir uns con­tin­guts dedi­cats a un sec­tor limi­tat i con­cret de lec­tors que no pas voler abraçar el màxim de com­pra­dors poten­ci­als. En el pri­mer cas es pot arri­bar a fide­lit­zar un lec­tor que sap on tro­bar les infor­ma­ci­ons que busca i que (en prin­cipi) hi són amb abundància i qua­li­tat. En el segon, és molt pro­ba­ble que poca gent s'hi senti prou repre­sen­tada i com­prar una revista per iden­ti­fi­car-se només amb un 10 un 15 un 20 per cent del que ens ofe­rei­xen és perillós, vist des de l'òptica edi­to­rial.

Valle­sos. Gent, terra i patri­moni no és una revista tan con­creta com ho seria una sobre cot­xes de la marca Fer­rari, per posar un exem­ple, però se cen­tra en el Vallès, en l'Occi­den­tal i en l'Ori­en­tal (d'aquí el plu­ral de la capçalera), en la seva gent, en la seva terra, en el seu patri­moni, per tant en la seva cul­tura, en la seva iden­ti­tat i en la seva història.

Diri­gida per Vicenç Relats, Valle­sos és una publi­cació semes­tral que pre­senta al públic de manera divul­ga­tiva el patri­moni vallesà en sen­tit ampli, a través d'arti­cles, entre­vis­tes (breus, tot i que sem­pre n'hi ha una de llarga), un conte i un dos­sier que fa de columna ver­te­bral, tot gràcies a una dila­tada nòmina de col·labo­ra­dors. Ha arri­bat al setè número amb un impuls meres­cut: el reco­nei­xe­ment com a millor revista en català. Un premi que gua­nya valor en ser con­ce­dit pel mateix gremi i dotat amb 6.000 euros, que sem­pre van bé.

El 21 de maig pas­sat, el Con­vent dels Àngels de Bar­ce­lona va aco­llir la pri­mera Nit de les Revis­tes i la Premsa en Català, cre­ada per les asso­ci­a­ci­ons del sec­tor: la de Publi­ca­ci­ons Periòdiques en Català (APPEC), la de Premsa Comar­cal (ACPC) i la de Mit­jans d'Infor­mació i Comu­ni­cació (AMIC), que inclou els digi­tals i publi­ca­ci­ons gratuïtes. L'acte, conduït per l'escrip­tor i enig­mista Màrius Serra, va ser el pri­mer punt de tro­bada de més de cinc-cen­tes publi­ca­ci­ons que s'edi­ten al país, entre mit­jans en paper i digi­tals.

El jurat, inte­grat per una quin­zena de pro­fes­si­o­nals de la comu­ni­cació i repre­sen­tants d'ins­ti­tu­ci­ons públi­ques (com ara Car­les Duarte, Albert Sáez, Fran­cesc-Marc Álvaro, Marta Alòs, Jaume Ciu­rana i Joan Ven­tura, direc­tor adjunt d'El Punt Avui, entre d'altres), va valo­rar la tasca que Valle­sos fa per “ofe­rir una infor­mació de qua­li­tat vin­cu­lada a la seva àrea geogràfica i a la recu­pe­ració de la memòria històrica i el patri­moni en una sim­bi­osi de rigor en els con­tin­guts i el dis­seny”.

Si en els sis números pre­ce­dents els temes de la car­peta cen­tral, del dos­sier, han tocat temes com ara Terra de brui­xes, La riuada del 1962 i Col­gats de neu, aquest nou número està dedi­cat a 75 anys del final de la Guerra, i són 124 pàgines amb més de trenta arti­cles i cròniques dels fets locals més des­ta­cats ocor­re­guts durant la reti­rada repu­bli­cana i l'ocu­pació fran­quista, amb valu­o­sos tes­ti­mo­nis per­so­nals dels pati­ments vis­cuts.

Nas­cuda el 2011 de la mà de la petita edi­to­rial Gent i Terra, en plena crisi econòmica i de rede­fi­nició de models de la premsa escrita, Valle­sos té una edició de 5.000 exem­plars, amb un punt de vista periodístic i un dis­seny atrac­tiu, sense cenyir-se estric­ta­ment a l'actu­a­li­tat, però tam­poc defu­gint-la. Una mirada opti­mista guia l'horitzó d'aquesta publi­cació que busca emo­ci­o­nar el lec­tor.

En uns temps en què sem­bla que tota la infor­mació ha de pas­sar exclu­si­va­ment per la xarxa i pel for­mat digi­tal, Valle­sos vol ser pre­ci­sa­ment una publi­cació en paper, per ser lle­gida a poc a poc, per ser guar­dada i col·lec­ci­o­nada, perquè les temàtiques que toca no tenen data de cadu­ci­tat. També, però, és una publi­cació activa a la xarxa, amb un but­lletí electrònic set­ma­nal amb infor­ma­ci­ons d'actu­a­li­tat sobre el patri­moni vallesà, espe­ci­al­ment obert a les enti­tats cul­tu­rals. Ja diuen que com el Vallès no hi ha res.

vallesos
Direcció: Vicenç Relats Edita: Gent i Terra, SL Santa Eulàlia de Ronçana Número: 7, primavera- estiu 2014 Pàgines: 168 Preu: 8 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia