cultura

Una investigació documenta la resistència d'Arbúcies el 1714

El Museu Etnològic del Montseny treu a la llum el relat del coronel francès de borbònics sobre el combat a la vila

Els sometents van derrotar les tropes que havien sortit del castell d'Hostalric

Una inves­ti­gació del Museu Etnològic del Mont­seny ha tret a la llum el relat del coro­nel francès de les tro­pes borbòniques que van caure en el com­bat d'Arbúcies del 14 de gener del 1714. En les seves memòries, loca­lit­za­des recent­ment, el coro­nel Fran­clieu relata la der­rota a mans dels some­tents d'Arbúcies i els vol­tants.

La recerca dels res­pon­sa­bles del Museu Etnològic La Gabe­lla ha permès cons­ta­tar que, segons el marquès coro­nel Jac­ques-Lau­rent Fran­clieu, l'estratègia dels bor­bons va ser equi­vo­cada –el màxim coman­da­ment era Fran­cisco Bruno de Cano–. La recent des­co­berta de les memòries de Fran­clieu, con­sul­ta­bles al web www.​gallica.​fr, forma part del lli­bre 1714. El com­bat d'Arbúcies, que han edi­tat la revista Sàpiens i l'Ajun­ta­ment arbu­ci­enc. L'obra inclou frag­ments dels Docu­ments Borbònics, con­sul­tats a l'Arc­hivo Histórico Naci­o­nal de Madrid.

“El pit­jor fet d'armes”

Publi­ca­des el 1896, dos dels capítols de les memòries, de tres-cen­tes pàgines, fan referència a Arbúcies. “Ell hi diu que és el pit­jor fet d'armes de la seva història mili­tar”, explica Quim Mateu, con­ser­va­dor del museu i arqueòleg.

Els sol­dats borbònics, envi­ats des del cas­tell d'Hos­tal­ric fins a Vic, van fer nit a Arbúcies. Els coro­nels ja van veure que les coses serien com­pli­ca­des. Les tro­pes dels regi­ments valons de New­port i Ostende es van allot­jar pel poble i van ocu­par “les sis cases més grans que hi ha la plaça [l'actual plaça de la Vila], on la resta s'esta­ran al vol­tant del foc”, escriu el francès.

L'endemà al matí, el 14 de gener, els some­tents d'Arbúcies i roda­lies van sor­pren­dre els nou­vin­guts. “Ell [Fran­clieu] explica, molt deta­lla­da­ment, els fets. Quan es van veure sor­pre­sos per l'embos­cada a dos quilòmetres d'Arbúcies, no sabien si anar cap a Vic o recu­lar cap a Hos­tal­ric”.

Pocs super­vi­vents

Les tro­pes dels exèrcits espa­nyol i francès van deci­dir fer mar­xar enrere. “Diuen [en les memòries] que va ser un error [recu­lar] perquè van haver de superar una bar­rera que els havien pre­pa­rat a la rere­guarda, un punt que s'esca­nya molt de la riera d'Arbúcies [a les penyes de Grau Sala]. Es van veure obli­gats a defen­sar-se dar­rere el cavall, i gai­rebé a peu, i en van sobre­viure molt pocs de l'expe­dició de 800 sol­dats. Gai­rebé uns 500 van morir o van caure empre­so­nats”, diu Mateu.

El com­bat d'Arbúcies és una de les poques victòries del bàndol aus­tri­a­cista en la Guerra de Suc­cessió espa­nyola. Després del trac­tat d'Utrecht, la for­ta­lesa d'Hos­tal­ric, un altre dels esce­na­ris del Tri­cen­te­nari a la comarca, va pas­sar en mans borbòniques, abans que Bar­ce­lona caigués a mans dels sol­dats de Felip V l'11 de setem­bre de 1714. El ple d'Arbúcies del 14 de gener d'aquest any va apro­var un mani­fest per “recor­dar, com­me­mo­rar i dig­ni­fi­car la seva història”, en referència als some­tents del 1714. Els grups locals es van com­pro­me­tre “a man­te­nir-nos ferms i a ser actius, com a càrrecs elec­tes i com a ins­ti­tució, en aquest com­bat democràtic a la recerca de la lli­ber­tat i a posar totes les eines per fer-ho pos­si­ble”. Hi va haver una­ni­mi­tat de l'equip de govern (Entesa i PSC), i CiU, ERC i CUPA. El 18 de gener, hi va haver una recre­ació del com­bat a la vila.

Austriacistes i borbòniques, al castell d'Hostalric

El castell d'Hostalric va ser un dels enclavaments destacats del conflicte de la Guerra de Successió. Va estar sota el domini de l'arxiduc Carles, però va passar a mans borbòniques el juny del 1713.

Operació de càstig ràpida i expeditiva

En les seves memòries, Franclieu parla del rival com a miquelets, tot i que la veu cantant la duien els sometents. Els d'Arbúcies, dirigits per Francesc Puig i Isidre Pujató, van cridar a revolta els sometents de les poblacions veïnes de Sant Hilari, Viladrau i Espinelves, que es van mobilitzar, amb discreció, per a una operació ràpida i executiva, el combat del dia 14. La imatge del sometent d'Arbúcies, que tenia habilitat per usar alhora fusell i pistola, és del dibuixant Francesc Riart i forma part del còmic ‘El combat d'Arbúcies. Arbúcies, gent d'astúcies, matavalons'... que ha escrit Dani Martí.

Tants soldats de l'oponent com veïns d'Arbúcies

El combat d'Arbúcies va durar sis hores i va oposar un exèrcit de gairebé 800 soldats amb una vila de gairebé 1.000 veïns, 200 dels quals en el nucli urbà, diu Mateu, conservador del museu.

Actes de record del general fins al març del 2015

La commemoració de l'any Moragues a Sant Hilari acabarà al març. El general va ser decapitat el 27 de març del 2015 i el seu cap va estar dotze anys dins una gàbia del Portal de Mar de Barcelona.

Setge a Barcelona i “terra de mala petja” a la Selva

Al gener, Barcelona ja està assetjada i “un dels pocs focus de resistència és el zona que abraça la vall d'Arbúcies, entre el Montseny i les Guilleries, una terra de mala petja i poques vies de penetració”.

Moragues, un dels vigatans, nascut a Sant Hilari

El general Josep Moragues va néixer al mas Moragues, a Sant Hilari (llavors vegueria de Vic). Va formar part dels vigatans, que van pactar amb Anglaterra el 1705 per donar suport als Àustries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.