Visió històrica des de l'Alt Camp

Sense saber-ho, Rogeli Montalà (Valls, 1934) i Francesc Rebull (Bràfim, 1930) han coincidit en el temps en la publicació de les memòries

La seva història no seria tan relle­vant si no fos pels punts en comú que unei­xen els dos pro­ta­go­nis­tes. Rogeli Mon­talà (Valls, 1934) i Fran­cesc Rebull (Bràfim, 1930) són coe­ta­nis, viuen a la mateixa comarca –l'Alt Camp– i, sense pro­po­sar-s'ho, han coin­ci­dit a publi­car les seves memòries alhora, tot i que en cir­cumstàncies dife­rents. El pri­mer –un direc­tiu de l'empresa Uni­ted Tech­no­lo­gies MAI, fins a començament de la dècada dels noranta– ha pagat de la seva but­xaca el lli­bre Memòries, men­tre que Fran­cesc Rebull –un cons­truc­tor d'aquest ter­ri­tori– encara ha tin­gut la sort de poder finançar amb sub­ven­ci­ons una part de la publi­cació Una joven­tut segres­tada. Visió des de l'Alt Camp 1934-1949 (Cos­setània Edi­ci­ons). Sorprèn de Fran­cesc Rebull el ras­tre que amb tan sols qua­tre anys d'edat van dei­xar en la seva memòria els fets del 6 d'octu­bre del 1934, quan tot feia pen­sar en el «des­as­tre que es pre­pa­rava», com ell mateix apunta en un paràgraf: «Mai havia sen­tit un to de veu tan fort, que excla­mava ‘Ven­ta­nas abi­er­tas y per­si­a­nas arriba, todo el mundo afu­era' i que anava repe­tint aque­lla con­signa sense parar. Com a cosa curi­osa aques­tes van ser les pri­me­res parau­les que vaig apren­dre del cas­tellà i que mai més he obli­dat.» Fran­cesc Rebull, que en cap moment esmenta el nom del poble de Bràfim on se situa l'acció de les seves vivències «perquè el que allí va pas­sar és extra­po­la­ble a molts muni­ci­pis de Cata­lu­nya», reco­neix que la seva família no va ser «vio­lada durant la guerra», però ha insis­tit en el títol del seu tre­ball perquè «la nos­tra va ser una joven­tut robada». La impar­ci­a­li­tat de la seva família en la situ­ació política de l'època va pas­sar fac­tura al futur del jove: «Com que la meva família s'ho mirava de lluny i el meu pare no era de la Falange, jo no vaig poder estu­diar.» És la situ­ació que radi­o­gra­fia l'autor i que devien viure milers d'infants i ado­les­cents: «Els més per­ju­di­cats de la guerra vam ser la gene­ració nas­cuda entre 1930 i 1945; ni els que van morir ni els que hi van llui­tar, sinó nosal­tres.» Ha estat aquesta seqüència històrica la que contínua­ment ha anat repi­cant en la memòria de Fran­cesc Rebull, «un rural de cap a peus», i la que l'ha empès a publi­car aquest relat, un extra­or­di­nari «lli­bre de soci­o­lo­gia rural», com el qua­li­fica l'his­to­ri­a­dor Anton Gavaldà en el pròleg del lli­bre, en què l'autor revela com va acon­se­guir for­mar-se com a auto­di­dacte en dibuix per poder tre­ba­llar en la seva pro­fessió de cons­truc­tor.

Aquesta és la mateixa alter­na­tiva que va que­dar a Rogeli Mon­talà per poder arri­bar a exer­cir com a cap de com­pres i sots­di­rec­tor de mate­ri­als de l'empresa Uni­ted Tech­no­li­gies MAI, a Valls. Va adqui­rir els seus conei­xe­ments amb els cur­sos que li van reco­ma­nar els seus direc­tius, tot i que con­fessa que sem­pre va tenir l'incon­ve­ni­ent dels idi­o­mes. «Par­lava una mica de francès i també d'anglès, però mai el vaig arri­bar a domi­nar», explica Rogeli Mon­talà, que des­criu aquest i altres esce­na­ris de la seva vida en els dife­rents capítols de Memòries. Avui és cone­gut per haver impul­sat el Museu de Car­ros i Eines del Camp, situat a Valls, i perquè va ser un dels pri­mers cul­ti­va­dors de calçots. «Per poder pagar les des­pe­ses de la finca que havíem com­prat ens van acon­se­llar que féssim una plan­tació de calçots perquè no hi havia cap plan­tació de quan­ti­tats indus­tri­als.» Era a mit­jan dècada dels setanta i Rogeli Mon­talà es va con­ver­tir en el pri­mer a meca­nit­zar aquesta ope­ració, «sem­brant amb trac­tor i regant amb asper­sor». Gai­rebé venien tots els calçots al res­tau­rant Masia Bou i va arri­bar a batre el rècord de 250.000 calçots. «Sem­pre que venia gent del govern de Madrid a fer la calçotada a Masia Bou, dema­na­ven exclu­si­va­ment calçots de la casa Mon­talà», afirma l'autor en les seves memòries. Rogeli Mon­talà, que en els seus 40 anys a Uni­ted Tech­no­lo­gies MAI va recórrer bona part del pla­neta, va cau­sar sen­sació a Iugoslàvia. «Vaig ser el pri­mer espa­nyol que va entrar a Iugoslàvia a fer el que es coneix com a aus­cul­tació de mer­cat; així m'ho van comu­ni­car al mateix país», recorda aquest exdi­rec­tiu de l'empresa del sec­tor de l'automòbil, on va reco­llir les millors experiències. Els moments de crisi «els vam com­pen­sar amb una visió estratègica i amb la com­pra anti­ci­pada de mate­rial que ens va per­me­tre resol­dre mol­tes situ­a­ci­ons que podien haver estat deli­ca­des», con­clou qui també va escriure L'evo­lució dels tre­balls a la terra a Cata­lu­nya, del qual es van ven­dre 1.750 exem­plars.

Hi haurà una segona part

a.e.

Francesc Rebull, que va escriure Una joventut segrestada «pensant en els més joves i perquè poguessin saber el que vam passar», assegura que el seu relat tindrà continuïtat. «Vull parlar sobre la meva etapa al servei militar. Allí em vaig adonar que més del 90% dels joves eren analfabets. Alguns ni sabien tan sols qui era Franco i desconeixien com era la bandera nacional». Als 79 anys, Francesc Rebull escriu en català perquè l'ha après molt recentment, amb el mètode dels dictats i la repetició, i es defensa amb el seu ordinador i navegant per internet. Amb els seus coneixements bàsics d'informàtica i animat per l'historiador Anton Gavaldà, que va supervisar el seu treball, va publicar el seu primer llibre.

Un fet sorprenent

a.e.

Rogeli Montalà recorda una anècdota sobre l'estada dels seus avis al mas del Prat. En una època en què no era gens estrany trobar-se llops i just davant de la masia on vivien els seus avis va passar un fet sorprenent: «Un dia, mentre una de les filles hi estava jugant, l'àvia des de la finestra va veure com s'acostava un llop a l'era, llepava la cara de la nena i desapareixia ràpidament. La meva mare de seguida va agafar la nena i la va entrar dins de casa i va agafar uns pantalons i una camisa i els va omplir de palla [...]. Els va deixar a l'era i al cap de poca estona va arribar una bandada de llops guiada pel llop que havia llepat la nena. Quan els altres van adonar-se que el primer els havia enganyat, el van destrossar, immediatament, allà mateix.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.