Música

temporada alta 2014, música

xavier castillón

Un festival dins del festival

T ot i no ser el seu ingredient principal, la música està molt present a Temporada Alta, sovint en produccions híbrides que barregen llenguatges escènics, i aquest any en tenim uns quants exemples: el Macbeth de Brett Bailey, amb la No Borders Orchestra, i King size, de Christoph Marthaler, en què conviuen Schumann amb The Kings i The Jackson 5, són dues destacades propostes internacionals en què la música té un important pes específic, com també passa a la nova producció de Cor de Teatre, després de la triomfal Operetta: Allegro.

Però Temporada Alta també ofereix un itinerari de concerts, una espècie de festival dins del festival, que té com a escenari principal l'Auditori de Girona. Aquest divendres, coincidint en el temps amb l'espectacle inaugural del festival, tindrà lloc a la sala de cambra de l'Auditori el concert de Bombino, l'excel·lent guitarrista tuareg que ha impressionat les elits del rock amb el seu electritzant blues-rock, com ho demostra el fet que Dan Auerbach (The Black Keys) hagi produït el seu segon disc internacional, Nomad, motiu de la gira que el porta ara a Girona.

També aquest divendres inaugural, però a l'escenari de la sala La Mirona de Salt, el grup madrileny Vetusta Morla hi presentarà el seu tercer disc, La deriva, que l'ha confirmat com un dels referents del nou rock independent espanyol. Obrirà el concert la banda gironina Carmen 113, reinventada i revitalitzada en el seu tercer disc, Mecanismos de defensa.

Tornant a l'Auditori, hi trobem dos inquiets músics europeus de la mateixa quinta: la portuguesa Dulce Pontes (1969), dama del fado permeable, farà el 9 d'octubre la presentació a Catalunya del seu primer disc en castellà, Puertos de abrigo, sense oblidar el seus clàssics lusitans; i el francès Yann Tiersen (1970) demostrarà que és molt més que l'autor de la banda sonora d'Amélie, en un concert que tindrà lloc el 17 d'octubre, dins la gira del seu vuitè disc, Infinity, amb temes cantats en francès, anglès, bretó, islandès i feroès.

Per l'Auditori passaran també els grans èxits musicals de la temporada, Els Amics de les Arts (10 d'octubre) i la majúscula granada en minúscula de Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Refree (31 d'octubre), sense oblidar la confirmació que Adrià Puntí està cada vegada més a prop de trencar un llarg i dolorós silenci discogràfic: ara fa un any va oferir un gran concert a l'Auditori i hi tornarà el 5 de desembre amb la potent Band Bang Bang: Lluís Costa, Pere Martínez i Dani Pujol.

Le Croupier viatja al Paral·lel

Le Croupier, el grup liderat pel músic cellerenc Carles Cors, torna a Temporada Alta –on ja havia presentat un disc sota la vela del Circ Raluy– amb el seu espectacle més teatral, Esperança Dinamita (Cançons de revista). Amb dramatúrgia de Josep Ma. Miró Coromina i direcció escènica de Xavier Pujolràs, Le Croupier recupera “velles partitures belles” que sintetitzen l'essència de l'època daurada del Paral·lel barceloní.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

TEATRE

El TNC produeix la darrera farsa dels VVAA: una festa amb Britney Spears “de tòtem”

BARCELONA
ART

El museu Morera de Lleida rep 13.500 visitants durant el mes de portes obertes

LLEIDA
Cultura

Mor l’actriu especialista en escenes aquàtiques Susan Backlinie

festival

Barcelona Poesia, amb tot de gestos quotidians

Barcelona
societat

Blanes acull la primera ‘Zombie Walk’ pel Festival Internacional de Cinema

blanes
SALT

Arriba la segona edició del Festival L'Inevitable

SALT
cultura

Comencen les obres d’ampliació del Teatre Auditori Felip Pedrell

TORTOSA
novetat editorial

Verdaguer, l’autor català més biografiat

Barcelona
Crítica

Set de... coherència