Opinió

Yuval Noah Harari. lectures del futur

, Doctor en història, israelià. valèria gaillard

“No hem sabut traduir el poder en felicitat”

Des dels seus orígens com a un “ani­mal insig­ni­fi­cant” més del pla­neta, fins a l'actu­a­li­tat i més enllà, el catedràtic d'Història isra­elià Yuval Noah Harari relata la història de la huma­ni­tat mar­cada per tres revo­lu­ci­ons, la Cog­ni­tiva, que va donar el tret de sor­tida de la Història fa uns 70.000 anys; l'Agrícola, que la va acce­le­rar fa 12.000 anys, i la Científica, fa només 500 anys, i que podria repre­sen­tar, segons Harari, el final de la història i “l'inici d'una cosa total­ment dife­rent”. A Sàpiens. Una breu Història de la Huma­ni­tat (Edi­ci­ons 62/Debate), l'his­to­ri­a­dor explica de manera divul­ga­tiva com aques­tes tres revo­lu­ci­ons han amo­llat els humans i el seu entorn.

Quina era la seva hipòtesi de par­tida?

Vaig començar a fer-me pre­gun­tes, com per exem­ple: són els humans més feliços ara que abans?, hi ha justícia en la història?, o bé: quina és la relació entre els humans i la resta d'ani­mals? No tenia ni idea de qui­nes serien les res­pos­tes, algu­nes van ser molt sor­pre­nents i d'altres s'han que­dat sense res­posta, perquè hi ha coses de la història que no conei­xem.

El lli­bre té un to mar­ca­da­ment divul­ga­tiu: quin era el mis­satge que volia trans­me­tre al públic?

El prin­ci­pal és que la història és relle­vant per a la nos­tra vida. Si conei­xem la història podrem enten­dre que la nos­tra manera de viure és el resul­tat d'un procés històric i per tant podem can­viar el pre­sent. Aquest és l'efecte alli­be­ra­dor del lli­bre i, de fet, tots els movi­ments alli­be­ra­dors comen­cen a escriure la història d'una manera dife­rent, i això no només al segle XIX, quan els naci­o­na­lis­mes a Itàlia o a Ale­ma­nya van començar a escriure la seva història com a naci­ons, sinó també al XX, amb els movi­ments d'alli­be­ra­ment de les dones, els homo­se­xu­als o els afri­cans als Estats Units. Per exem­ple, fa un parell de dècades es deia que ser homo­se­xual era anti­na­tu­ral i tot­hom s'ho creia. Si estu­dies història veus que altres soci­e­tats accep­ta­ven l'homo­se­xu­a­li­tat i per tant no és cap veri­tat biològica. L'autèntica veri­tat és que tot el que exis­teix és natu­ral: no es poden tren­car les lleis de la natura com la dels països.

Una altre de les pre­gun­tes que plan­teja en el lli­bre és: què és real?

En el món es bar­reja el que hem creat nosal­tres –les naci­ons, els déus, els diners, les empre­ses, fins i tot els drets humans són fic­ci­ons que ens hem inven­tat–, i les coses reals que no són ficció. Pot­ser la millor manera de sepa­rar la ficció de la rea­li­tat i saber si una cosa és real és pre­gun­tar-nos: pot patir? Les fic­ci­ons no poden patir, però sí les enti­tats reals. Una nació que perd una guerra no pateix, però una per­sona que ha per­dut un mem­bre de la seva família o una cama en una guerra, aquesta sí que pateix. El mateix passa amb els ani­mals: la vaca també pateix quan la sepa­ren dels seus vedells.

A Israel s'ha creat un movi­ment vege­tarià i vega molt impor­tant arran de l'apa­rició del seu lli­bre.

Efec­ti­va­ment, i cada vegada hi ha més gent que no vol men­jar ni ous ni llet, perquè no estan d'acord amb com es trac­ten els ani­mals en la indústria làctia, que és molt pit­jor que la càrnia. Les vaques són trac­ta­des com a màqui­nes i patei­xen. A l'extrem con­trari tenim, per exem­ple, el cas de l'Argen­tina, on les vaques pas­tu­ren a la Pampa en lli­ber­tat.

Quina visió té de la història? Cíclica, com la grega; esca­tològica (tot va a pit­jor) o la impe­rant a par­tir de la il·lus­tració i que defensa el progrés?

Crec que la història no s'adapta a cap padró únic: hi ha coses que es repe­tei­xen, coses que empit­jo­ren i coses que millo­ren. Si mirem, per exem­ple, l'eco­lo­gia, veiem que cada vegada empit­jora, però després veiem que els dar­rers cin­quanta anys hi ha menys guer­res que abans, i això és molt posi­tiu. La història no es pot reduir a una sola nar­ra­tiva, però la prin­ci­pal tra­jectòria que detecto és que els éssers humans van con­cen­trant cada vegada més poder. Una altra tra­jectòria té a veure amb la uni­fi­cació de la huma­ni­tat, l'ano­me­nada glo­ba­lit­zació: hi ha un únic sis­tema polític, una única cul­tura, un únic mer­cat... I la ter­cera tra­jectòria es rela­ci­ona amb la feli­ci­tat, i aquí no veiem el progrés. Pot­ser tenim més poder però no hem acon­se­guit tra­duir el poder en feli­ci­tat, perquè no podem dir que avui siguem més feliços que fa deu mil o vint mil anys.

Si tot són fic­ci­ons, quin paper juga la creença?

La creença té una funció impor­tantíssima en la història, perquè totes les soci­e­tats es basen en cre­en­ces, ja sigui reli­gi­o­ses o ideològiques. No es pot crear un ordre sense elles, perquè els éssers humans no tenen ins­tints biològics per viure junts, no són com les for­mi­gues o les abe­lles que genètica­ment estan pro­gra­ma­des per viure en grans colònies. Si exa­mi­nem les grans xar­xes huma­nes, com ara les esglésies, els estats o els mer­cats, es basen en històries fic­ci­o­nals sobre déus, els drets humans, naci­ons, lleis de la natu­ra­lesa... El prin­cipi sem­pre és el mateix: convèncer grans mas­ses de gent que han de coo­pe­rar i seguir les matei­xes lleis i creure en la mateixa història. Fins i tot en les soci­e­tats moder­nes actu­als tenim la faula dels drets humans que no és biològica, perquè els homes no tenen més drets que els xim­panzés o els dofins, però és molt atrac­tiva i hi han cre­gut cen­te­nars de milers de per­so­nes, i fun­ci­ona. Amb els diners passa el mateix. Només són uns tros­sos de paper però hem con­vençut tot­hom que tenen un valor i valen per una barra de pa, per exem­ple. Amb això pots crear un mer­cat i un sis­tema econòmic molt sofis­ti­cat. Pot­ser és la història de la llei que ha tin­gut més èxit perquè fins i tot gent de reli­gi­ons i governs dife­rents cre­uen en els matei­xos diners, per això poden comer­ciar i tenir rela­ci­ons econòmiques. El que la gent sovint no sap és que Hamàs uti­litza els xecs isra­e­li­ans per pagar els seus sol­dats. És real­ment sor­pre­nent perquè no reco­nei­xen l'Estat d'Israel però uti­lit­zen els seus diners. Això prova com aquesta creença en els diners pot ser molt forta fins i tot entre dos ene­mics.

Creu que els diners seran el nos­tre déu per sem­pre més?

Encara hi ha molts con­flic­tes al món per resol­dre i mol­tes deci­si­ons a pren­dre. El ritme dels can­vis històrics s'està acce­le­rant i el motor prin­ci­pal són les noves tec­no­lo­gies que estan obrint unes pos­si­bi­li­tats increïbles a la huma­ni­tat, però també plan­te­jant nous perills, i no sabem com fer-hi front.

Quins són els perills?

D'un cos­tat la des­trucció del sis­tema ecològic que cada vegada està pit­jor. Tot i que avui dia sabem més que fa vint anys, no fem res i no es com­pleix ni el Pro­to­col de Kyoto, que d'altra banda tam­poc pot atu­rar l'escal­fa­ment glo­bal. Estem encara molt lluny, doncs, de resol­dre aquest pro­blema. Un altre tipus de perill prové de les noves tec­no­lo­gies que can­vi­a­ran total­ment la natu­ra­lesa de l'eco­no­mia, la soci­e­tat, la política. Gràcies al desen­vo­lu­pa­ment de la intel·ligència arti­fi­cial els ordi­na­dors poden fer més coses fins ara reser­va­des als humans. Fins ara intel·ligència i consciència sem­pre ana­ven lli­ga­des, i això pot can­viar. Ara tenim pro­gra­mes informàtics que poden fer que els cot­xes es con­du­ei­xin sols, la majo­ria del comerç es fa sense consciència, només amb algo­rit­mes, i fins i tot hi ha algo­rit­mes que diagnos­ti­quen malal­ties i ho fan molt millor que els met­ges perquè mobi­lit­zen molta infor­mació. D'una banda, això obre la fines­tra a mol­tes opor­tu­ni­tats, i d'altra plan­teja mol­tes pre­gun­tes com ara: Què farà la gent i quin paper juga­ran en l'eco­no­mia? Quin aspecte tindrà el món? Alguns estu­di­o­sos diuen que serà una com­bi­nació de jocs informàtics i dro­gues. La gent es pas­sarà el dia en rea­li­tats vir­tu­als com de fet ja veiem que comença a pas­sar ara. I després, què pas­sarà amb el mer­cat labo­ral? Què han d'estu­diar els joves per tenir un futur? Tot ple­gat exi­girà que es pren­guin deci­si­ons molt difícils.

Una altre de les pre­dic­ci­ons de què parla al lli­bre apunta que els homes seran immor­tals.

Això no és cap mite sinó una rea­li­tat molt seri­osa. Molts científics pres­ti­gi­o­sos en par­len ober­ta­ment i pre­di­uen que el 2050 els rics viu­ran inde­fi­ni­da­ment. Encara no tenen aquesta píndola, però cada deu anys es podrà rebre un trac­ta­ment que allar­garà la vida deu anys i així suc­ces­si­va­ment. Goo­gle va crear una filial amb l'objec­tiu exclu­siu d'anar més enllà de la mort. Anti­ga­ment es pen­sava que la mort era una rea­li­tat metafísica, i que els déus, quan van crear els homes, els van fer mor­tals per cas­ti­gar-los. La ciència té una altra visió: els homes moren per raons tècni­ques, ja sigui que el cor deixa de bom­be­jar, o bé perquè hi ha una lesió, etc. I segons la ciència qual­se­vol pro­blema tècnic té una solució tècnica. Pot­ser no la conei­xem encara però és qüestió de temps. Per tant, si inver­tim diners i temps es poden tro­bar solu­ci­ons.

Així doncs, domi­nar la mort suposa el tan­ca­ment del cer­cle que vostè des­criu i que va dels ani­mals als déus?

Sí, vam començar sent ani­mals –i de fet encara ho som–, però la ciència i la tec­no­lo­gia ens van ator­gant cada vegada més poders i ens anem apro­pant als déus i allu­nyant dels ani­mals, i per aquest camí acon­se­gui­rem habi­li­tats divi­nes, com ara crear vida gràcies als avenços de l'engi­nye­ria genètica, que ens per­metrà crear ani­mals segons els nos­tres desit­jos, i fins i tot mode­lar cos­sos i ments segons les nos­tres fan­ta­sies.

Sorprèn veure que una visió mate­ri­a­lista com la que pro­posa vin­gui d'un pro­fes­sor d'Israel, un estat mar­cat per la religió.

Pre­ci­sa­ment quan vius en una ciu­tat santa com Jeru­sa­lem veus les reli­gi­ons de prop i com­pro­ves de pri­mera mà la gran quan­ti­tat de con­flic­tes que gene­ren, tots rela­ci­o­nats amb la política i l'eco­no­mia. Vaja, que estan del tot allu­nya­des de les creença inno­cent en déu, i això t'enco­ratja a ser més crític amb la religió. La Terra Santa no té res de sagrat!

Què pensa del procés sobi­ra­nista de Cata­lu­nya?

Em resulta diver­tit perquè en el món ja no hi ha estats inde­pen­dents, ni l'espa­nyol i l'anglès, perquè tots depe­nen de for­ces glo­bals econòmiques supe­ri­ors. Molt pocs països són real­ment inde­pen­dents i poden decla­rar una guerra quan els sem­bla. Israel mateix, si no té el suport de la Unió Europa i dels Estats Units no pot fer res. Si es cele­bra el referèndum a Cata­lu­nya i surt la inde­pendència, en el fons els ciu­ta­dans s'estan enga­nyant perquè el govern català no podrà fer front a les for­ces glo­ba­lit­za­des.

Però si deci­dir com es posi­ci­ona res­pecte a aquest mer­cat glo­bal.

Serà molt difícil, perquè hi ha un cert marge, però si fas una política molt dife­rent del que demana el mer­cat, pas­sarà que el capi­tal estran­ger mar­xarà, no es crearà feina... no es pot resis­tir a la pressió exte­rior; per això és clau estar dins de grans enti­tats, com la Unió Euro­pea, per tenir força.

Milers d'alumnes en els cursos en línia

És un savi que té ganes de difondre el seu coneixement, una mena de Michel Onfray a la israeliana. No només escriu llibres divulgatius, sinó que ofereix cursos i conferències en línia –gratuïts– que atreuen centenars de milers de visites titulats A brief History of Humankind . Un dels seus encerts més grans, segons l'editora, Pilar Beltran, és el fet que uneix totes les disciplines, història, biologia, sociologia, filosofia, que habitualment treballen cadascuna pel seu cantó. El resultat és una visió del conjunt de la història de la humanitat –que es diu aviat– explicada de manera divertida i en sis-centes pàgines. Al seu país, Israel, el llibre ha generat molt de rebombori, sobretot pels plantejaments que proposa sobre el futur de l'home. Aquest, opina Harari, desapareixerà com a tal per donar lloc a un superhome en mans de la tecnologia.

Nascut a Haifa, el 1976, Harari es va doctorar en Història per la Universitat d'Oxford el 2002) i ara és catedràtic en el Departament d'Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Primer es va especialitzar en història medieval i militar i posteriorment en macro processos i en la història del món. Ha estat premiat dues vegades (el 2009 i el 2012) amb el premi Polonsky de creativitat i originalitat en les disciplines humanístiques. Actualment viu amb el seu marit en una petita localitat a prop de Jerusalem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia