L'Orquestra de Cambra de l'Empordà celebra els primers vint anys amb un concert a Terrades

L'actuació serà diumenge al vespre a l'església de Santa Cecília

L'Orquestra de Cambra de l'Empordà va néixer fa vint anys com un projecte per acostar aquesta música als pobles empordanesos (demà, per exemple, toquen a Castelló d'Empúries, a les 10 de la nit) on normalment no arriba la programació de concerts. Amb el temps s'ha convertit en una institució de prestigi, amb una fundació al darrere que, paral·lelament, impulsa dues formacions més: l'Orquestra Filharmònica de Catalunya i la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, aquesta última en col·laboració amb La Principal de la Bisbal, una feina que va ser reconeguda l'any 1992 amb el Premi Nacional de Música.

En el concert commemoratiu de diumenge al vespre, la formació dirigida per Carles Coll, que durant aquests anys ha fet de la seva catalanitat bandera musical, té previst interpretar un repertori d'autors fonamentalment catalans, com ara Montsalvatge, Puigsoliu o composicions del mateix Coll, amb alguna incursió a la millor música de la resta d'Europa, per exemple la de Joseph Haydn, a més de versionar alguna sardana.

L'acte es gratuït i un cop acabada l'audició hi haurà un refrigeri de pa amb tomata.

CARLES COLL,

«Tocar a Nova York no té mèrit; l'important és Ullastret o la Vajol»

L'elecció de Terrades per celebrar l'aniversari té a veure amb què l'església sigui la de Santa Cecília?
–«No som pas tots religiosos, a l'OCE, però la patrona (de la música) és la patrona! Bé, en realitat és el primer lloc on vam tocar amb públic, el 20 d'octubre del 1989. Oficialment vam debutar el 19 de novembre a Figueres, al matí, i a la tarda a la Bisbal, però el rodatge el vam començar a Terrades.»
–En vint anys han voltat molt.
–«Hem fet 2.500 concerts en 42 països...Viena, París, Londres o Nova York, però el principal és mantenir la filosofia original, que és portar la música a indrets on normalment no arriba. A més, tenim el país amb més concerts per metre quadrat del món, però tots són entre el juliol i l'agost.»
–Però anar a tants països és per estar content.
–«Molt. Si continuem així, d'aquí a vint anys tocarem a la Lluna! Però anar a Nova York o Londres tampoc no té tant de mèrit. Quan vam tocar a Viena, aquell mateix dia s'hi feien 72 concerts. L'important és tocar a la Vajol, a Ullastret o Vilopriu.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES