Opinió

aquesta setmana

David castillo. coordinador

Escoffet i Bradien

E
Ens conviden als no-llocs, a l'espai que es deforma en la invitació a la poesia

Cinc anys després que els seus camins coin­ci­dis­sin, el poeta Edu­ard Escof­fet –a la foto de Lluís Tudela– i el grup ins­tru­men­tal Bra­dien con­ti­nuen a la car­re­tera. No és una d'aque­lles pro­pos­tes majo­ritàries, però han anat avançant en el ter­ri­tori dels fes­ti­vals i no m'han dece­but en cap dels con­certs que els he vist. Aquesta set­mana han actuat al Almo2 Bar, de la plaça Joa­nic de Gràcia, dins el fes­ti­val Con­ne­xi­ons. Van fer un tast del que serà el seu nou disc –el pre­sen­ta­ran amb el polisèmic títol d'Escala–, a punt de sor­tir, i van recu­pe­rar alguns dels temes antics. Els Bra­dien no enga­nyen ningú i fan una bar­reja de poe­sia i música electrònica, tot i que les gui­tar­res i la trom­peta apa­rei­xen per donar un toc pop, que em recorda els anys de Joy Divi­sion i la Vel­vet Under­ground: passió pel text i embol­call d'atmos­fe­res tènues o enco­ma­na­dis­ses. El resul­tat és potent perquè es mou dins les fron­te­res difu­ses entre poe­sia i música. Escof­fet, a més, ens intro­du­eix en una mena de man­tra tibetà, una pregària sobre l'amor i el dolor, sobre el buit dins una salmòdia que t'acaba hip­no­tit­zant en la seva mateixa lleu­ge­resa for­mal, acom­pa­nyada dels tres músics. Les con­tra­dic­ci­ons de les dua­li­tats fan aparèixer i des­a­parèixer els mots men­tre ens inter­ro­guem sobre els con­tin­guts, que desem­bo­quen en esce­nes tren­ca­des i nues. Un dels temes ens parla de la «des­ha­bi­tació», de com podem obser­var la ciu­tat en l'intent d'ima­gi­nar el que hi havia abans, con­fina el pre­sent en la baula del pas­sat. També ens con­vi­den als no-llocs, a l'espai que es deforma en la invi­tació poètica, com si tot ple­gat anés cap a la incògnita que ens pro­po­sen. Hi ha dues manera d'assis­tir a un espec­ta­cle dels Bra­dien amb Escof­fet: dei­xar-se dur per les melo­dies –sí, ho són, de melòdics– o bé seguir el text com en un reci­tal de poe­sia. En tots dos casos –o en la bar­reja– l'aven­tura ser­veix per inci­tar, per sug­ge­rir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia