cultura

Mirador

Salvar Rapunzel

El musical ‘Into the woods' de Sondheim és la desmitificació cruel del món de les fades de Disney, en canvi la companyia n'ha produït l'adaptació al cinema

Hi ha un lli­bre molt refe­ren­ciat titu­lat Psi­coanálisis de los cuen­tos de hadas, escrit per Bruno Bett­le­heim, on s'inves­ti­guen els símbols sexu­als que s'ama­guen dar­rere els con­tes. Entre altres coses, el lli­bre ens explica com la relació de Caput­xeta amb el llop és de caràcter sexual. Ella sent desig pel penis de l'ani­mal perquè vol per­dre la innocència. La capa ver­me­lla no és més que una repre­sen­tació de l'himen de la noia i del seu desig de per­dre la vir­gi­ni­tat. Es diu que el gran com­po­si­tor Step­hen Sond­heim va ins­pi­rar-se en la lec­tura d'aquest lli­bre per escriure el musi­cal Into the woods, on par­teix dels con­tes de La Caput­xeta Ver­me­lla, Rapun­zel, Jack i la mon­ge­tera màgica i LaVen­ta­focs. En l'espec­ta­cle, hi ha dos temes que posen espe­cial cura en la relació sexual inhe­rent entre els per­so­nat­ges. Aquests són Hello, little girl, que el llop canta a la Caput­xeta, i Any moment, en què el príncep de La Ven­ta­focs deci­deix anar amb un altre per­so­natge i fer el salt a la seva pro­mesa. El gran musi­cal que va arri­bar a Bro­adway l'any 1987 –i del qual Dagoll Dagom va estre­nar-ne la versió cata­lana l'any 2007– par­teix d'una pre­gunta malèvola con­sis­tent a pre­gun­tar-se què passa en els con­tes després del cone­gut final feliç. En la segona part, ens mos­tra com després d'haver tro­bat el príncep, la Ven­ta­focs se sent insa­tis­feta, com la Caput­xeta se sent deso­ri­en­tada pel bosc, com Jack és per­se­guit per una gegan­tessa i com la Rapun­zel es troba expo­sada a un destí tràgic. La cançó final ens diu que els humans tenim com­plerts els desigs veient com aquests mai es tro­ben satis­fets. Al llarg de la nos­tra vida, els desigs no són només qui­me­res ja que com­por­ten acci­ons i els nos­tres actes tenen con­seqüències.

Aquesta set­mana, s'estrena la pel·lícula Into the woods, diri­gida per Rob Mars­hall (direc­tor de Chi­cago o Memo­rias de una geisha) i pro­ta­go­nit­zada per Meryl Streep, entre d'altres. La gran para­doxa d'aquesta adap­tació, beneïda pel mateix Sond­heim, és que ha estat produïda per la Dis­ney. El fet és interes­sant perquè tot allò que pro­posa el musi­cal no és res més que una explo­ració de l'altra cara de les pel·lícules Dis­ney. Els con­tes de fades de Dis­ney solen subli­mar les sego­nes inter­pre­ta­ci­ons i endol­cei­xen qual­se­vol cai­guda cap als cos­tats fos­cos. El musi­cal de Sond­heim, en canvi, ens mos­tra la vani­tat dels desigs. Des­mi­ti­fica les fal­ses qui­me­res dels finals feliços i pro­mou una altra rea­li­tat repre­sen­tada per l'espai del bosc, entès com el veri­ta­ble labe­rint per on trans­corre l'existència humana.

Fins a quin punt la Dis­ney pot arri­bar a accep­tar que es des­mi­ti­fi­qui des de l'inte­rior tot el seu propi món? La pre­gunta resulta apas­si­o­nant. Entre el musi­cal ori­gi­nal i la pel·lícula hi ha tres diferències subs­tan­ci­als. La pri­mera té a veure amb la relació entre la Caput­xeta i el llop, que ha per­dut la seva càrrega sexual. La segona és en el joc que es pro­posa al vol­tant de la cançó Any moment quan el príncep orgullós busca una altra amant i la dona del for­ner cau als seus braços.

Step­hen Sond­heim va accep­tar que es diluís aquesta escena a canvi que no es tragués la cançó i es man­tingués la seva lle­tra. El gran canvi, però, vin­dria donat per la modi­fi­cació d'un fet tràgic. En l'obra ori­gi­nal, el per­so­natge de Rapun­zel des­a­pa­reix tràgica­ment; en la versió de la Dis­ney no es podia con­sen­tir que Rapun­zel morís perquè supo­sa­ria la mort d'una de les prin­ce­ses de la casa. Al final tot s'ha arre­glat de forma més o menys simu­lada. Amb tot, però, els admi­ra­dors dels mons de cotó fluix de la com­pa­nyia Dis­ney es tro­ba­ran amb un musi­cal amb morts i sang, sense un final feliç. Un gran musi­cal cruel com la vida mateixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia